En l'última entrevista, Joseba Sarrionandia ha explicat que el capitalisme s'ha construït sobre l'ètica de les bandes de lladres: “Perquè l'ètica de la banda impulsa el creixement econòmic. I el pitjor és que és cert, perquè la destrucció de Líbia, per exemple, és una oportunitat per a les empreses americanes i europees per al creixement i la creació de llocs de treball, com diuen”.
La guerra és un negoci. Contravenint la legislació internacional, l'OTAN va dur a terme en 1999 un atac contra Iugoslàvia en el qual van participar escoles, hospitals i l'ambaixada de la Xina. Bombardejos humanitaris (sic). Després de l'assassinat de dotze persones a les mans dels terroristes en l'atac contra la revista Charlie Hebdo, la solidaritat es va estendre per tot l'Oest. No obstant això, quan en 1999 l'OTAN va bombardejar la seu de Televisió de Sèrbia i va causar setze morts, no es va parlar de terrorisme ni es va produir una onada de solidaritat a Occident. Segons el marc interpretatiu creat pels mitjans de comunicació hegemònics al servei de l'OTAN, els serbis eren els altres i, per tant, havien de ser conquistats i colonitzats perquè deixessin de ser bàrbars.
L'OTAN va destruir ponts a Iugoslàvia, va bombardejar la xarxa elèctrica, deixant a milions de persones sense aigua i sense pa en el golf de Gal·les. També va bombardejar i va destruir les factories de Porlan, la indústria petroliera, la fàbrica de cotxes de Jou i els sistemes de telecomunicacions. Les bombes van repicar tres vegades la fàbrica de tabac de Niš. Posteriorment, la companyia de tabac estatunidenc Philip Morris va comprar les restes de la fàbrica a un preu extremadament baix, ja que els bombardejos generen condicions per al robatori dels recursos nacionals.
Es destrueixen les infraestructures per a la seva posterior reconstrucció. No obstant això, el país ja destruït no té mitjans per a dur a terme les tasques de reconstrucció de la zona. L'única solució és buscar préstecs a nivell internacional. Aquests diners surt de l'oest per a tornar a les empreses privades occidentals i realitzar obres
Es destrueixen les infraestructures per a la seva posterior reconstrucció. No obstant això, el país ja destruït no té mitjans per a dur a terme les tasques de reconstrucció de la zona. L'única solució és buscar préstecs a nivell internacional. Aquests diners surt de l'oest per a tornar a les empreses privades occidentals i realitzar les obres. Els que t'han destrossat la casa acabaran per quedar-se amb part de la teva casa i et cobraran per la reconstrucció d'una altra part. El país perd sobirania si s'obstina.
A Occident, no obstant això, volem pensar que realitzem intervencions militars en defensa dels drets humans d'aquests països. Per a això, els governs enganyen l'opinió pública, demoniando al govern que vol atacar i aportant mentides i proves falses contra ell. És una llista interminable de proves fabricades i falsificades per Occident en les últimes dècades per a la realització d'intervencions militars. Les mentides per a justificar la guerra i la invasió de l'Iraq de 2003 van ser famoses, però no aprenem. Vuit anys després ens van jugar el mateix amb Líbia, i ara tornen a jugar amb Síria.
La Comissió d'Acció Exterior de la Cambra dels Comuns del Regne Unit va publicar el 14 de setembre de 2016 un informe sobre la guerra de Líbia. Allí es diu clarament que l'alçament contra Muamar el Gadafi va ser violent i armat, alimentat i finançat des de l'exterior. El document subratlla que Gadafi no va planificar un massacre, malgrat que Occident va defensar reiteradament aquesta versió per a justificar una intervenció "humanitària". Per contra, l'informe assenyala que els veritables interessos de la intervenció de l'OTAN van ser econòmics i polítics, i les seves conseqüències han estat dramàtiques per a Líbia i la seva regió. S'ha produït un desastre humanitari, el país està destruït i l'extremisme islamista s'enorgulleix que Occident hagi subestimat aquest element des del principi. Però pel que sembla, és igual, perquè, com diu Sarrionandia, així creix i s'enriqueix la nostra economia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.
Això em va fer viatjar en el temps. Havia... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]