En l'última entrevista, Joseba Sarrionandia ha explicat que el capitalisme s'ha construït sobre l'ètica de les bandes de lladres: “Perquè l'ètica de la banda impulsa el creixement econòmic. I el pitjor és que és cert, perquè la destrucció de Líbia, per exemple, és una oportunitat per a les empreses americanes i europees per al creixement i la creació de llocs de treball, com diuen”.
La guerra és un negoci. Contravenint la legislació internacional, l'OTAN va dur a terme en 1999 un atac contra Iugoslàvia en el qual van participar escoles, hospitals i l'ambaixada de la Xina. Bombardejos humanitaris (sic). Després de l'assassinat de dotze persones a les mans dels terroristes en l'atac contra la revista Charlie Hebdo, la solidaritat es va estendre per tot l'Oest. No obstant això, quan en 1999 l'OTAN va bombardejar la seu de Televisió de Sèrbia i va causar setze morts, no es va parlar de terrorisme ni es va produir una onada de solidaritat a Occident. Segons el marc interpretatiu creat pels mitjans de comunicació hegemònics al servei de l'OTAN, els serbis eren els altres i, per tant, havien de ser conquistats i colonitzats perquè deixessin de ser bàrbars.
L'OTAN va destruir ponts a Iugoslàvia, va bombardejar la xarxa elèctrica, deixant a milions de persones sense aigua i sense pa en el golf de Gal·les. També va bombardejar i va destruir les factories de Porlan, la indústria petroliera, la fàbrica de cotxes de Jou i els sistemes de telecomunicacions. Les bombes van repicar tres vegades la fàbrica de tabac de Niš. Posteriorment, la companyia de tabac estatunidenc Philip Morris va comprar les restes de la fàbrica a un preu extremadament baix, ja que els bombardejos generen condicions per al robatori dels recursos nacionals.
Es destrueixen les infraestructures per a la seva posterior reconstrucció. No obstant això, el país ja destruït no té mitjans per a dur a terme les tasques de reconstrucció de la zona. L'única solució és buscar préstecs a nivell internacional. Aquests diners surt de l'oest per a tornar a les empreses privades occidentals i realitzar obres
Es destrueixen les infraestructures per a la seva posterior reconstrucció. No obstant això, el país ja destruït no té mitjans per a dur a terme les tasques de reconstrucció de la zona. L'única solució és buscar préstecs a nivell internacional. Aquests diners surt de l'oest per a tornar a les empreses privades occidentals i realitzar les obres. Els que t'han destrossat la casa acabaran per quedar-se amb part de la teva casa i et cobraran per la reconstrucció d'una altra part. El país perd sobirania si s'obstina.
A Occident, no obstant això, volem pensar que realitzem intervencions militars en defensa dels drets humans d'aquests països. Per a això, els governs enganyen l'opinió pública, demoniando al govern que vol atacar i aportant mentides i proves falses contra ell. És una llista interminable de proves fabricades i falsificades per Occident en les últimes dècades per a la realització d'intervencions militars. Les mentides per a justificar la guerra i la invasió de l'Iraq de 2003 van ser famoses, però no aprenem. Vuit anys després ens van jugar el mateix amb Líbia, i ara tornen a jugar amb Síria.
La Comissió d'Acció Exterior de la Cambra dels Comuns del Regne Unit va publicar el 14 de setembre de 2016 un informe sobre la guerra de Líbia. Allí es diu clarament que l'alçament contra Muamar el Gadafi va ser violent i armat, alimentat i finançat des de l'exterior. El document subratlla que Gadafi no va planificar un massacre, malgrat que Occident va defensar reiteradament aquesta versió per a justificar una intervenció "humanitària". Per contra, l'informe assenyala que els veritables interessos de la intervenció de l'OTAN van ser econòmics i polítics, i les seves conseqüències han estat dramàtiques per a Líbia i la seva regió. S'ha produït un desastre humanitari, el país està destruït i l'extremisme islamista s'enorgulleix que Occident hagi subestimat aquest element des del principi. Però pel que sembla, és igual, perquè, com diu Sarrionandia, així creix i s'enriqueix la nostra economia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Danimarkatik iritsi zaigu berria: 400 urtez estatuak eskainitako zerbitzua etengo du PostNord enpresa publikoak, eta eskutitzak banatzeari utziko dio 2025 urtea amaitzean. Gobernuak adierazi du enpresa publikoak negozioa paketeak banatzera bideratuko duela. Bi arrazoi eman ditu... [+]
“Hondakinik ez platerean!”. Hori zen kontsigna gure txikitako otorduetan. Janariak zeozer sakratu bazukeen, batez ere ogiak; lurrera erori eta, jasotakoan, musua eman behar zitzaion. Harik eta adin zozoan mamia baztertzeko moda etorri zen arte, lodiarazten zuelakoan... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]
Topatu eta topa! Tipi-tapa, elkarrekin ekin eta, bidea, eginean egin aurrera. Mahaiak, aulkiak, koadernoak eta boligrafoak, platerak, konfidentziak, tragoak eta ahotsak, eskuak, ideiak eta barreak, borrokarako besarkada gozoak. Txistulariak bileran, erraldoiak lasterka eta... [+]
Hezkuntzari buruzko legediak, Ekonomia Lankidetza eta Garapenerako Erakundearen eta planetako jaun eta jabeen aginduei jarraituz, ikasleek ikasketa etapa bakoitzaren amaieran “irteera-profil” jakin bat izatea bilatzen du. Ez pentsa profila zerbait itxia eta bukatua... [+]
Martxoaren 14an Donald Trumpek agindu exekutibo bat sinatu zuen, hainbat berri agentziak jasotzen duten diru kopurua asko murrizteko. Kaltetuetako bat United States Agency for Global Media (USAGM) izan zen eta, ondorioz, Voice of America (VOA), Radio Free Europe/Radio Liberty... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Gaur buruko minez iritsi naiz etxera. Ostiral iluntze hotz bat da; ez du euririk ari, baina haizeak bota ditu lurrera bi kontainer eta korapilatu dit ilea. 23:39 dio telefonoak. Lagunekin afaldu dut gure ostiraleroko tabernan. Barre asko-asko egin dugu, eta bihotza bete-beteta... [+]