En l'última entrevista, Joseba Sarrionandia ha explicat que el capitalisme s'ha construït sobre l'ètica de les bandes de lladres: “Perquè l'ètica de la banda impulsa el creixement econòmic. I el pitjor és que és cert, perquè la destrucció de Líbia, per exemple, és una oportunitat per a les empreses americanes i europees per al creixement i la creació de llocs de treball, com diuen”.
La guerra és un negoci. Contravenint la legislació internacional, l'OTAN va dur a terme en 1999 un atac contra Iugoslàvia en el qual van participar escoles, hospitals i l'ambaixada de la Xina. Bombardejos humanitaris (sic). Després de l'assassinat de dotze persones a les mans dels terroristes en l'atac contra la revista Charlie Hebdo, la solidaritat es va estendre per tot l'Oest. No obstant això, quan en 1999 l'OTAN va bombardejar la seu de Televisió de Sèrbia i va causar setze morts, no es va parlar de terrorisme ni es va produir una onada de solidaritat a Occident. Segons el marc interpretatiu creat pels mitjans de comunicació hegemònics al servei de l'OTAN, els serbis eren els altres i, per tant, havien de ser conquistats i colonitzats perquè deixessin de ser bàrbars.
L'OTAN va destruir ponts a Iugoslàvia, va bombardejar la xarxa elèctrica, deixant a milions de persones sense aigua i sense pa en el golf de Gal·les. També va bombardejar i va destruir les factories de Porlan, la indústria petroliera, la fàbrica de cotxes de Jou i els sistemes de telecomunicacions. Les bombes van repicar tres vegades la fàbrica de tabac de Niš. Posteriorment, la companyia de tabac estatunidenc Philip Morris va comprar les restes de la fàbrica a un preu extremadament baix, ja que els bombardejos generen condicions per al robatori dels recursos nacionals.
Es destrueixen les infraestructures per a la seva posterior reconstrucció. No obstant això, el país ja destruït no té mitjans per a dur a terme les tasques de reconstrucció de la zona. L'única solució és buscar préstecs a nivell internacional. Aquests diners surt de l'oest per a tornar a les empreses privades occidentals i realitzar obres
Es destrueixen les infraestructures per a la seva posterior reconstrucció. No obstant això, el país ja destruït no té mitjans per a dur a terme les tasques de reconstrucció de la zona. L'única solució és buscar préstecs a nivell internacional. Aquests diners surt de l'oest per a tornar a les empreses privades occidentals i realitzar les obres. Els que t'han destrossat la casa acabaran per quedar-se amb part de la teva casa i et cobraran per la reconstrucció d'una altra part. El país perd sobirania si s'obstina.
A Occident, no obstant això, volem pensar que realitzem intervencions militars en defensa dels drets humans d'aquests països. Per a això, els governs enganyen l'opinió pública, demoniando al govern que vol atacar i aportant mentides i proves falses contra ell. És una llista interminable de proves fabricades i falsificades per Occident en les últimes dècades per a la realització d'intervencions militars. Les mentides per a justificar la guerra i la invasió de l'Iraq de 2003 van ser famoses, però no aprenem. Vuit anys després ens van jugar el mateix amb Líbia, i ara tornen a jugar amb Síria.
La Comissió d'Acció Exterior de la Cambra dels Comuns del Regne Unit va publicar el 14 de setembre de 2016 un informe sobre la guerra de Líbia. Allí es diu clarament que l'alçament contra Muamar el Gadafi va ser violent i armat, alimentat i finançat des de l'exterior. El document subratlla que Gadafi no va planificar un massacre, malgrat que Occident va defensar reiteradament aquesta versió per a justificar una intervenció "humanitària". Per contra, l'informe assenyala que els veritables interessos de la intervenció de l'OTAN van ser econòmics i polítics, i les seves conseqüències han estat dramàtiques per a Líbia i la seva regió. S'ha produït un desastre humanitari, el país està destruït i l'extremisme islamista s'enorgulleix que Occident hagi subestimat aquest element des del principi. Però pel que sembla, és igual, perquè, com diu Sarrionandia, així creix i s'enriqueix la nostra economia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]