I si ocorre que GHK SAU no pot incinerar perquè està en fallida? En aquests moments en els quals encara no s'ha realitzat la licitació de les obres de la incineradora, els bancs que encara no han signat el contracte poden tenir aquesta pregunta al cap. De fet, l'informe financer que han enviat les mancomunitats de Tolosaldea i Urola Erdia als bancs revela que el GHK SAU, responsable de la incineradora, pot estar en situació de fallida. En definitiva, que els béns i drets dels quals disposa GHK SAU són inferiors als que reflecteix en la seva comptabilitat, mentre que els seus deutes i obligacions són superiors a les que reflecteix en la seva comptabilitat.
Si el GHK SAU es dissolgués a conseqüència de la fallida econòmica, això provocaria que es trenqués el debat del deute: El consorci GHK SAU es faria càrrec dels pagaments deguts a la banca. Tant els bancs com el GHK, a través de contractes de compromís, han unit les coses perquè així sigui. Però no és clar la validesa d'aquests contractes de compromís, ni si hauria de continuar pagant els swaps, qui hauria de pagar-los i en quina quantitat. Totes aquestes qüestions es resoldrien en els tribunals.
D'altra banda, si GHK SAU es dissolgués a conseqüència de la fallida econòmica, els plecs de licitació de la incineradora haurien de tornar a sortir, ja que en els plecs actuals apareix com a gestor GHK SAU. El fet d'haver de reobrir els plecs significa retardar la construcció durant mesos.
A continuació et detallem les circumstàncies econòmiques de GHK SAU i les possibilitats de tancament de GHK SAU al final de l'article i les conseqüències que tindria.
La Llei Espanyola de Societats Anònimes estableix que una societat necessita un Patrimoni Net positiu, que la societat amb Patrimoni Net negatiu es posaria en dissolució. I què és el Patrimoni Net?
El Patrimoni Net = Actiu és el Minus Passiu. Els béns i drets són actius. Són passives els deutes i obligacions amb tercers.
El Consell d'Administració de GHK S.A.O., en el seu document de Canvi d'Estat en el Patrimoni Net (veure figura anterior), aprovat en la seva reunió del 30 de març, calcula el seu Patrimoni Net per un import de 678.026 euros. Aquest és el marge que té per a no anar a la dissolució. I els diners que ha aportat el seu propietari, el consorci GHK, per a posar en marxa GHK SAU, és d'un milió d'euros. Segons l'informe que s'ha divulgat als bancs, això ja és, en si mateix, una situació de risc. Perquè la Llei de Societats diu que quan el Patrimoni Net és menys de la meitat del capital, ja estàs en un problema (en lloc de reduir capital). De fet, el capital és la garantia que tenen els creditors: En cas de fallida, les empreses tenen “responsabilitat limitada” i el límit és el capital.
No obstant això, l'informe que les Mancomunitats de Tolosaldea i Urola Erdia han difós als bancs diu que estan més petits del passiu i sobrevalorats els actius en el document aprovat en l'assemblea per GHK SAU. I, per tant, que en situació real té un Patrimoni Net negatiu. Vegem, de manera individual, els conceptes exagerats i triturats.
Recordes el swap signat en 2011 pel president del GHK, Carlos Ormazabal, amb La Caixa i Banesto per al primer finançament de la incineradora? El test realitzat per La Caixa abans de la seva signatura va concloure que “no tenia coneixements ni experiència per a avaluar els riscos derivats d'aquest producte financer”. Per al test que li van repetir al llarg d'una setmana, suposo que havia acumulat els coneixements i l'experiència necessaris, i va signar els contractes de swap.
Swapa és passiva en comptabilitat, és funció de l'associació. Si el deute es comptabilitzés en la quantitat reclamada pels bancs per aquest swap (67,8 milions d'euros), GHK SAU ja tindria un Patrimoni Net negatiu. Què va fer GHK SAU en 2014, que estava en mans d'EH Bildu? Va ser contractat per Prosper Lamothe, catedràtic d'Economia Financera, un dels principals experts en derivats financers a Espanya. Lamoth, en aplicació de les normes de comptabilitat renovades de 2011, va estimar el swap passiu en valors reals. Això ja va afectar els auditors: “Atenció, vostè diu que el seu passiu és 15 milions d'euros menys del que els bancs demanden”.
En 2015 no han comptat amb l'ajuda de l'expert Lamothe, que ha negat qualsevol dubte. En aquesta ocasió, GHK S.A.O. ha realitzat el càlcul i ha calculat el deute en 32,3 milions d'euros menys del que els demanen els bancs, segons l'informe realitzat pels auditors. Els auditors han reconegut “amb excepcions” que el passiu s'hagi reduït d'aquesta manera –l'excepció significa que l'auditoria no es mulla en aquesta valoració però que s'adona que aquest element és aquí–.
Però suposem que sí, que els administradors de GHK tenen raó i que la valoració que fan del passiu és correcta. Analitzem l'actiu: està ben calculat?
En els comptes anuals es troba la informació de l'actiu (veure foto a continuació). En 2014 i 2015 s'han comptabilitzat com a actius els treballs de recerca i enginyeria de la planta de Tractament Mecànic Biològic (TMB), per 1,8 milions d'euros. La comptabilitat diu que es poden incloure en l'actiu els drets i béns que l'ingrés generarà en el futur. Però si aquest dret o bé no suposarà una entrada en el futur, cal retirar-lo de l'actiu i portar-lo a les pèrdues. La CMT ha estat incorporada a l'actiu i no està prevista la seva realització de moment. GHK S.A.O. restaria a 678.026 euros del Patrimoni Net un Patrimoni Net negatiu de -1.121.974 euros, la qual cosa suposa una reducció de 1,8 milions d'euros. I com el capital social és d'un milió d'euros, estaria en fallida.
Però l'informe remès als bancs posa en qüestió, a més, altres 8,3 milions d'euros que s'han convertit en actius. En la passada legislatura, quan EH Bildu va decidir no construir la incineradora, totes les obres d'enginyeria de la incineradora, 8,3 milions d'euros, que estaven actives en els comptes anuals del GHK, es van anar a la pèrdua. Ara GHK S.A.O. ha tornat a posar en marxa tot aquest treball d'enginyeria que es va emportar a les galeries, ja que el projecte d'incineradora ja està en marxa. Fins aquí tot és lògic. Però l'informe remès als bancs posa en dubte que totes les obres que s'han realitzat per a l'anterior projecte d'incineradora siguin 100% útils per a la construcció de l'actual projecte d'incineradora, ja que el projecte ha canviat, tindrà dimensions més reduïdes...
La suma dels treballs d'enginyeria de la CMT (1,8 milions d'euros) i del projecte d'incineradora (8,3 milions d'euros), ha permès als socis del GHK convertir 10 milions d'euros en actius, sabent que no són reals.
Amb l'exposat fins ara, 10 milions d'euros comptabilitzats en actiu són dubtosos i altres 32,3 milions d'euros comptabilitzats en passiu han estat qüestionats per auditors. GHK S.A.O.
A aquest forat cal afegir que en 2016 l'actiu de GHK SAU es reduirà en 46 milions. Per què? El dret de GHK S.A.O. a la incineradora (actiu intangible), en passar a ser propietat de les empreses contractades en el moment de la licitació de l'obra. En els plecs de licitació de l'obra aquest actiu es valora en 46.465.730 milions. Per tant, en 2016 GHK SAU reduirà el seu Patrimoni Net en 46 milions.
La Mancomunitat de Serveis de l'Urola Mitjà i la de Tolosaldea han informat a través d'aquest informe als bancs. Perquè ells són els creditors i ells poden ser les fonts de finançament dels pròxims projectes. En els plecs de licitació s'anuncia que l'empresa guanyadora del concurs signarà un nou swap amb els bancs. Els plecs de condicions obliguen la banca a finançar un nou préstec hipotecari per import de 240 milions d'euros. Encara no s'ha signat cap contracte per a la construcció de la incineradora, per la qual cosa aquesta informació pot afectar la licitació de les obres.
Segons ha pogut saber el grup que ha mogut l'informe en els bancs, els bancs estan reclamant l'aval del finançament total a les empreses que vulguin construir la incineradora. És a dir, que, passi el que passi, la constructora li retornarà aquests diners al 100%. Això no està previst en el finançament.
L'aplicació de la Llei de Racionalització d'Espanya de 2013, aprovada pel ministre de Montoro, fa que els resultats dels tres últims anys siguin també negatius. Aquesta llei va sortir l'1 de desembre de 2013 i ja comptava amb una excepció, sigui o no una societat mercantil, que s'aplicava als qui tenien la condició d'administració. Quan es va promulgar la llei en 2013, el GHK estava registrat com una societat mercantil i, per tant, no se li aplicava aquesta llei. Però a l'agost de 2015, el Ministeri d'Espanya, en aplicació dels nous criteris europeus, ha atorgat a GHK SAU el caràcter d'administració, per la qual cosa, d'acord amb aquesta llei, els resultats negatius dels tres últims anys (veure quadre de comptes anuals) són motiu de tancament. Els socis de GHK poden, per tant, sol·licitar en l'assemblea el tancament de la societat.
Sent GHK SAU una societat anònima de capital únic d'un milió, és difícil creure que els bancs signarien els grans préstecs i swapk de 2011, si no s'hagués signat el “contracte de compromís” que unia el consorci amb ells. En cas que la societat es fes en fallida, es va pretendre vincular a la persona que garanteixi els seus diners, mitjançant la signatura d'un nou contracte amb els préstecs. En aquest contracte, els bancs van voler estrènyer molt a l'administració pública perquè no posés en perill els seus diners. Segons la nostra font, “es van veure tan atapeïdes, que algunes de les condicions estretes d'aquest contracte corren un risc evident que aquest contracte es converteixi en nul”.
D'aquesta manera, el debat sobre si les administracions (la Diputació Foral de Guipúscoa i els ajuntaments) haurien de fer front a aquest deute, i la quantitat que cadascuna ha d'aportar, acabaria necessàriament en els tribunals.
A més, atès que GHK SAU està gestora en els plecs d'obres de la incineradora que es troben pendents d'adjudicació, es requeririen uns nous plecs per a la construcció de la incineradora.
Testuan zehar deskribatutako ziurgabetasun egoera honetan, enpresak aurkeztu daitezen mozkin erakargarria (%10,5ekoa) bermatzen saiatu dira erraustegi proiektu berrian eta horrek ekarri du kostua 1.500 milioi eurotik gorakoa izatea –lizitazio pleguetan agertzen diren eguneratze klausulen arabera, 2.000 milioi eurotik gora joan daiteke–.
Bankuek eta inbertsoreek ziurtasuna maite dute. Horregatik lotu dituzte swap kontratuak eta notaritzan sinatutako konpromisu kontratuak. “Baina gehiegi lotze horrek arriskuak ditu” adierazi digu gure iturriak. Azaldu dugu, 2011n sinatutako “konpromiso kontratua” nuloa izan daitekela. Horrez gain, esleipen fasean dauden pleguek ere legedia urratzen dute, lizitatzaileari ziurtasuna eman nahian ezarri duten ordainketa moduarekin. Europako legediak (2016ko apirilaren 18tik indarrean), emakida edo kontzesio administratibo kontratuak arautzerakoan muga bat ezarri du: kontratuaren irabazleak dirua galtzeko arriskua bere gain hartu behar du. Alegia, ezin direla irabaziak bermatu, merkatuan eskaera gutxitzen bada enpresak gutxiago irabazi behar duela. 5. artikuluan espreski dio egin dituen inbertsioak ez berreskuratzeko arriskua ere bere gain hartu behar duela enpresak. Erraustegi berriaren pleguek ez dute lege honek dioena errespetatzen: gipuzkoarrek bai ala bai ordainduko dituzte –erretzera zabor asko eraman edo batere ez– kostu finkoak, inbertsioa, finantzaketa kostuak eta gainerakoak. Beraz, enpresek ez dute hartzen bere gain merkatu arriskurik (zaborrik ez egotea) legeak agintzen duenaren kontrara.
Hauxe azken artikulua, sorta honetan. Agintari politikoek errausketaren gaian “arduraz jokatzen dutela” adierazten dutenean edo “konfiantza” izateko eskatzen digutenean, burura etorriko zaizkigu pasarte hauek. Eta gaurko kudeaketaz, zer esan?
Ainhoa Intxaurrandietak iragan azaroaren 29an Zizurkilen eman zuen hitzaldian azaldu zuen nola 2013an, bera GHK-ko lehendakari- ohia zela, dokumentazio gakoa gordetzen zuen ordenagailua lapurtu zuten. Auzitegiak 2015ean itzuli zien ordenagailua eta perituen arabera 70.000... [+]
GHKren eguneroko lan funtzionamenduan “giro iluna” irudikatu dezakegu, Ainhoa Intxaurrandieta lehendakariorde zuen 2013 hartan. Intxaurrandietak iragan azaroaren 29an Zizurkilen eman zuen hitzaldian egin zituen adierazpen hauek: “Bilerak ezin genituen goizetan... [+]
Tolosaldea eta Urola Erdiko mankomunitateek eta Bilduko 13 kargu ohik (tartean Ainhoa Intxaurrandieta GHK-ko zuzendari ohiak eta Iñaki Errazkin Ingurumen diputatu ohiak), errekurtsoa aurkeztu dute Donostiako Auzitegi Administratibo-Kontentziosoak abenduaren 23an eman zuen... [+]
Zubietako errauste plantaren lizitazioa geldiarazteko GuraSOS plataformak aurkeztutako beste helegite bat bota du atzera Donostiako Administrazioarekiko auzien Epaitegiak. Zehazki, erraustegiaren kontratazio txostena onartzeko Gipuzkoako Hondakinen Kontsortzioak (GHK) uztailean... [+]
GuraSOS elkarteak Zubietako erraustegiaren bideragarritasun legal eta ekonomiko-finantziarioaren urgentziazko azterketa plazaratu du urtarrilaren 3an egindako prentsaurrekoan. Elkarteak ondorioztatu duenez, abenduaren 27an GHKk Urbaser, LKS eta beste enpresaz... [+]