Les teves conferències tenen un lema clar: “Creativitat, dret
d'urgència”. Des que treball en el desenvolupament i la promoció de la creativitat, sempre he dit que la creativitat és un dret i que és urgent. És el dret que tenim les persones i els pobles a tenir la nostra pròpia singularitat i identitat per a transformar-nos i avançar des del nostre propi estil. I és urgent perquè en aquests temps de precarietat, sofriment i destrucció del planeta hem de trobar noves solucions, sense crear nous problemes. I aquestes solucions es poden trobar per la capacitat d'imaginar i imaginar nous camins que tenim les persones. A vegades, no fa falta donar un gir de 180 graus, un gir de 10 graus pot causar un gran canvi. L'Era de la Indústria, l'Era de la Informació i l'Era del Coneixement. Ara és el torn de l'Era de la Imaginació. El que tu imagines no és el que jo imagino, i aquest bé serà el punt de partida.

Sovint limitem la creativitat a l'art i a la cultura.
La creativitat és global i té molts nivells. La creativitat exigeix prendre decisions, apostar per una solució i cada dia estem prenent decisions. Uns ho tenen més desenvolupat que uns altres, però la creativitat és una cosa biològica, els éssers humans som creatius i la nostra evolució és constant. La creativitat consisteix a decidir, imaginar, somiar i fer realitat altres realitats, posar el segell d'un mateix... I encara que puguem tenir més tendència a algunes àrees, nosaltres mateixos hauríem d'estendre la nostra força creativa a tots els àmbits, perquè a més en el fons tot està relacionat, per exemple, música amb matemàtiques, colors, paraula… Res és aïllat i tancat.

Si tots som talents, hi ha molt de potencial… A més de la creativitat
individual, hi ha intel·ligència col·lectiva, perquè 2+2 no són 4, el resultat pot ser 40 o 100.000, per les sinergies i les relacions que es generen. Quan estàs interactuant amb els altres, estàs creant una nova cultura i la pròpia societat és la que crea. La clau està a fomentar el talent i la participació de la gent, i existeixen exemples d'experiències que han aconseguit reactivar i unir al barri i a la comunitat. Aquí, a Euskal Herria, teniu com a base l'acció i l'auzolan; en aquest camí podeu arribar molt lluny. Algunes idees venen de pensar, de sentir altres (que tenen molt a veure amb les emocions) i altres de fer o d'intercanviar. La societat basca funciona sobretot, per això, quan veig que en moltes ocasions els bascos es reuneixen i pensen per a treure idees, repetint models anglosaxons, els dic que les tècniques creatives han d'adaptar-se a la metodologia pròpia (acció i auzolan).

És trist, trist, trist i immoral, no desenvolupar totes aquestes capacitats que tenim, perquè el Producte Interior Brut d'un poble és el talent dels ciutadans. Tothom té talent, tots naixem per a fer alguna cosa molt bé, amb la capacitat de crear una cosa nova, i això es malgasta. Porto més de 50 anys treballant en aquest camp, i encara no he conegut a ningú que no tingui un poder creatiu. Sí he conegut a persones que han estat menyspreades, que s'han autocensat i s'han menyspreat, que no han sabut comunicar i expressar tot el que porten dins… però no sense talent. El problema és que no es fomenta aquesta creativitat, ni en l'educació, ni a través dels mitjans de comunicació, ni creant espais adequats per a això.

Es menysprea i menysprea a les persones creatives?
La pròpia història ens ha ensenyat que els grans creadors no han estat reconeguts moltes vegades, fins que han passat un temps, després d'haver matat al creador en diverses ocasions. Tenim por al canvi perquè moure'ns dins d'uns paràmetres que tenim interioritzats és molt còmode i crear significa qüestionar-lo tot, posar en qüestió el teu món i assumir un risc, i moltes vegades preferim tenir-lo tot molt marcat, perquè així no hem de fer cap esforç i ens dona seguretat. Per a ser estimat, sovint fem el que fan els altres per a no ser “rar” o “diferent”. I això, desgraciadament, succeeix des de la infància. Per això, és necessari facilitar espais i ambients que possibilitin el desenvolupament personal, afavoreixin la diversitat i la interacció.

“Crear és posar en qüestió
el nostre món”. Quan es donen avanços, has trencat una regla per a crear una altra. Seria la teoria del caos: quan tot està molt ordenat, al final les coses estan com mortes; cal remoure el caos per a crear una cosa nova. La naturalesa també funciona així. És molt important infringir les normes, perquè una de les claus per a crear-les és desaprendre, alliberar-se de conceptes i actituds que han quedat obsolets i caducats. Això no vol dir que calgui renunciar a la tradició, sinó que la tradició és un llegat concebut i creat per generacions anteriors, una base necessària per a seguir endavant, però sense quedar enganxat a ella.

Com desenvolupar la creativitat?Per a
mi, les atmosferes són més importants que les tècniques, que permetin ambients i espais que ajudin a crear. La clau és creure en la gent, entendre que el que tens al davant és únic i que si et dones l'oportunitat pots aportar molt. En el cas d'un mateix, hem de confiar en nosaltres mateixos, prendre consciència de fins a quin punt podem donar-nos. A partir d'aquí, la passió és el motor que ens donarà força per a actuar. Com s'ha dit abans, en la mesura en què es tracta d'un perill, es necessita també coratge. I coratge, coratge, perquè segurament serem criticats, o haurem de fallar i tornar a començar. La imaginació, per descomptat, és fonamental per a veure altres realitats i mons possibles; tot serveix en la imaginació, incloses les utopies. Es demana que es dibuixi una taula i ningú representarà la mateixa taula, amb matisos diferents. Finalment, ser perseverant també és important, insistent, i no em refereixo a l'esforç, perquè no m'agrada la paraula esforço, té un caràcter punitiu.

La “innovació” en el món empresarial és una paraula de moda, i en moltes ocasions sembla que tot val en el seu nom.La
innovació és necessària perquè la societat prosperi, el problema és com es planteja aquesta innovació, i és cert que moltes vegades la innovació es fa només per la innovació, sense abans haver treballat la creativitat, i el germen de la innovació és la creativitat. Un equip que treballa la creativitat, sense buscar-la sempre serà innovador. El problema és que, a l'ésser un concepte venal en el mercat, hi ha estafadors amb homologació d'experts que fan negoci, organitzant petits tallers sobre innovació. A més amb una visió molt anglosaxona.

En la societat neoliberal actual, es corre el risc d'utilitzar i devaluar la creativitat amb finalitats economicistes?
Sí, a més va per ratxes. Precisament, la creativitat interessada va estar de moda fa uns anys. En definitiva, des del moment en què el model neoliberal intenta controlar el concepte, hem de preguntar-nos: per a què la creativitat? La creativitat no té per què anar lligada al bé, un torturador pot ser molt creatiu en aquesta tasca, pot tenir molta imaginació fent sofrir als altres. Convé tenir en compte la perspectiva ètica.

Quan va treballar com a assessor pedagògic en la cadena de televisió TVE, va participar, entre altres, en el programa rupturista La Bola de Cristall. Lolo Rico, director del programa, ens va dir en ARGIA que el missatge era la llibertat, que cadascun pensés per si mateix. La creativitat té molt a veure amb la llibertat.
Sí, i no sols amb pensar lliurement, perquè la nostra singularitat està lligada a pensar, sentir i fer. És més, el pensament no és sempre teu, un altre ha pogut pensar per tu, però el sentiment és teu, absolutament.

La creativitat té a veure amb la llibertat interior: pots estar presos en la presó i continuar creant, i ser al carrer però pots ser un carceller, perquè ets molt autocrític, perquè rebutges idees que no entren en els teus esquemes rígids, perquè fas el que els que t'envolten esperen…

La televisió actual, impulsa la llibertat i la singularitat?
Em molesta veure com s'utilitza una eina tan útil per a augmentar el coneixement, per a conèixer nous mons i per a crear noves societats.

I com veu el sistema educatiu? De fet, sembla que en la infància es treballa més la creativitat, a través del dibuix i la mà d'obra, inventant contes, jugant... i a partir d'una certa edat tot això s'interromp.
No t'ho pensis, a vegades es frustra la imaginació del nen des de la infantesa, i al contrari, he conegut a professors de poquets més o menys preciosos que creïn en l'alumnat i que desenvolupen estratègies per a desenvolupar la seva creativitat. El problema és que sovint és el propi sistema educatiu el que limita aquesta labor, perquè en Primària i Secundària hi ha tanta burocràcia i treball addicional que els professors no tenen temps per a dedicar-ho al que realment han d'oferir, a ser provocadors de l'alumne, a ser companys de camí per a treure el seu talent. És un model educatiu castrador, planificat, que impulsa a tots a treballar pels mateixos mitjans i continguts al mateix temps, en lloc de prioritzar la imaginació, l'autonomia, la creativitat pròpia. Un consell per als professors: sense estimar no es pot ensenyar, perquè l'educació és un acte d'amor i no educaràs a l'alumne si no l'estimes, si no confies en ell. Parlo això en majúscules.

Parlem de nens, però en el cas de les persones majors, creus que tendim a podar la seva creativitat, com si estiguessin esgotats a partir d'una edat?Fer
això és una pèrdua enorme, perquè l'experiència es va acumulant, i com més vell sigui el creador de tota la vida, més desenvolupat serà la competència. La plataforma que han posat en marxa a Espanya és un senyal que les persones majors continuen creant: Pel Dret a Continuar Creant. Si ets jubilat, no pots cobrar drets d'autor per fer un llibre, una pel·lícula o qualsevol altra cosa, i es baralla contra això. Perquè no és lògic que si tens accions, béns immobles o no, llavors sí, puguis cobrar la pensió i la resta, però en el cas de la creació no.

ESPAI DE BRUIXERIA PER A ENRIQUIR LA CULTURA BASCA

La clau per a crear l'ambient, si és l'atmosfera, és el lloc perfecte per a despertar el nostre sentit creatiu, ha subratllat Íñiguez. “És un espai amb una perspectiva magnífica: com connecten la naturalesa i l'art, que pugui venir qualsevol que vulgui crear, independentment de la seva edat o del seu camp. Porto uns dies aquí i hi ha hagut gent molt interessant: noies que volen ajuntar-se per a formar un grup de música, una quadrilla de nois que volen organitzar un espectacle, feministes que han compartit experiències… La gent entra en la cuina, com si estiguessin a casa, i això val molt, dona una oportunitat per a l'intercanvi i les sinergies”.

La zona de bruixeria de Garaion es troba en un gran caseriu d'Ozaeta, a Àlaba, en un bell paratge. “Es tracta d'un espai de creació, dirigit a creadors i creadores, per a estimular els seus treballs creatius, les seves recerques i les seves vivències de noves experiències; i, a través d'això, per a estimular la seva capacitat creativa en la comunitat, enriquint l'imaginari de la cultura basca en basca”, afirmen els membres del projecte. Amaia Gabilondo, Julia López i Ainara Arrieta condueixen el projecte.

En la imatge de l'esquerra, Marga Íñiguez i Amaia Gabilondo dialoguen. A la dreta, pel laberint de blat de moro que han construït en Garaion.