Es van formar tres grups de discussió composts per cinc o set membres. En un dels grups, els dos pares eren euskaldunes; en el segon, un dels pares era euskaldun i en el tercer, cap dels pares coneixia el basc. En les entrevistes en profunditat, els investigadors es van entrevistar amb dos pares immigrants, en castellà en tots dos casos, un d'ells magrebí, i l'altre llatinoamericà.

Elecció dels pares

Quant als pares euskaldunes, l'estudi mostra sens dubte que aquest grup dona importància a la transmissió, són conscients de la importància del tema. Per exemple, els sembla important que el basc sigui la llengua materna dels seus fills i filles i que aquests s'escolaritzin en el model D. Segons el parer dels pares, “la situació sociolingüística de Vitòria-Gasteiz condiciona a pitjor la capacitat de basca dels seus fills i filles, i l'hàbit d'utilitzar-la”. Més encara assenyala l'informe: “Viuen negativament l'escolarització dels nens i nenes: la trobada amb nens i nenes que no tenen el basc com a llengua materna els ha portat una major tendència cap al castellà i, en conseqüència, cap al basc”. Els pares, evidentment, estan convençuts que aprendran castellà sense cap dificultat, per la força de l'entorn castellanoparlant, i que no tindran cap inconvenient, encara que vagin a estudiar a una universitat externa, encara que en la seva vida fins llavors hagin après únicament en basca.

En grups formats per pares i mares castellanoparlants, tots ells tenen una actitud positiva cap al basc. És més, tots han fet alguna vegada algun tipus de sessió per a aprendre basca, i pensen que han de fer l'esforç d'usar el poc que saben en la mesura que sigui possible. Aquestes mares i pares erdaldun que no són capaços de parlar en basc, estan motivats per l'afectivitat, tal com es diu en l'informe, “han esmentat raons d'identitat i, encara que sigui en un segon sentit de l'afectivitat, també han mostrat el seu desig de donar als seus fills el que ells no tenen. Ho veuen com un element imprescindible de la cultura”.

Pel que fa a l'escolarització, fins i tot donant importància al model euskaldun, també tenen un factor per a triar la distància entre el domicili i el centre escolar. Els fills aprendran bé el basc, potser no en el mateix nivell que el castellà, però sí “fins al punt que l'ús del basc sigui considerat un factor de voluntat”.

En les parelles mixtes, els bascos parlen en basc als seus fills i filles. No obstant això, el castellà és la llengua principal de la casa: a més d'entre els membres de la parella, també en el cas de la resta de la família, encara que hi ha dues tendències: “D'una banda, els qui juguen de manera conscient i coherent sostenen el basc, encara que siguin en presència dels seus companys castellanoparlants; d'altra banda, els qui prioritzen l'adquisició del discurs a la resta dels membres”. El fet que els membres euskaldunes parlin en basc als seus fills i filles, en una realitat de famílies castellanoparlants amb un basc totalment aliè, fa que el basc tingui una entrada.

Els pares i mares d'aquest grup atorguen gran importància a la llengua materna per a equilibrar la competència entre les llengües, ja que els qui tinguin el basc com a llengua materna mantindran més fàcilment l'equilibri entre ambdues. La majoria dels membres d'aquestes parelles mixtes tenen com a llengua materna el castellà, i afirmen experimentar sentiments com la “il·lusió”, la “alegria”, el “orgull” o el “orgull” en escoltar els seus fills en basc.

Finalment, en les dues converses mantingudes amb pares i mares immigrants s'ha constatat que no han tingut contacte amb el basc durant molt de temps. Un considera necessari el basc; sense motivació instrumental, prioritza la cultural. També ha viscut la discriminació, i en aquest sentit, considera imprescindible saber basc per a integrar-se en la comunitat. Això també se sent orgullós quan escolta als seus fills en basc. “El segon immigrant va tenir el seu primer contacte amb el basc a través de l'andereño de l'escola. La primera preocupació és pels resultats acadèmics i dona molta importància al basc”. La motivació instrumental és la del segon immigrant. Així mateix, considera important que les activitats extraescolars es realitzin en basca.

Algunes conclusions principals

Quant als pares i mares euskaldunes, “cobra especial importància que els pares i mares tinguin un model lingüístic actiu, que possibilitin l'oci en basc o que a mesura que els nens i nenes vagin pujant en edat a casa continuïn utilitzant el basc”. Per a fer front a la decepció que viuen aquests pares i mares davant la superioritat de la situació castellanoparlant a Vitòria-Gasteiz, els ponents els dirigeixen el següent missatge: “Canviant les petites circumstàncies canviarà la gran situació”. Atès que els pares són els encarregats de donar continuïtat al camí emprès en els primers anys de vida dels nens, “haurien de procurar que els sigui possible l'entorn més euskaldun possible, amb temps i espai. Quant al basc rebut de casa, els pares viuen l'escolaritat com un retrocés, mentre que els autors de l'informe pregunten si són activats per aquesta interpretació o conduïts a la resignació, i subratllen la necessitat de reflexionar sobre això.

Quant als pares i mares castellanoparlants, caldria “reconèixer-los, reconèixer-los i agrair-los” el seu desig pel basc, perquè voldrien saber basc i perquè han fet un esforç directe o indirecte. Però això no significa conformar-se: “Els pares i mares erdaldunes han fet molt, però encara poden fer molt”. Així mateix, els pares haurien de bandejar del cap la idea que l'escola sol euskaldunizará al nen, i mantenir en el temps la motivació –“fascinació”- cap al basc que viuen els pares quan el nen és petit. “Abans de ser pares i mares, s'hauria d'intensificar la labor de motivació i sensibilització i arribar a àmbits on no arribi la capacitat de basca dels pares i mares, a través d'espais aliens a la família”, és a dir, basant-se en l'actitud positiva i la motivació cultural d'aquests pares i mares respecte al basc.

En el cas de les parelles mixtes, la realitat del company o companya erdalduna s'euskalduniza d'alguna manera. Pot ser un agafador per a realitzar avanços pràctics en la transmissió. Fins i tot quan hi ha familiars castellanoparlants convé utilitzar el basc, ja que això genera sentiments positius en el company o companya castellanoparlant: “Actuar d'aquesta manera pot suposar que el pare basc sigui un referent lingüístic adequat per als seus fills i filles”. En aquest camí, reproduiríem l'esquema “amb el que puc parlo en basc, sempre que sigui possible”.

Quant als pares i mares immigrants, atès que la integració en la comunitat és una de les preocupacions més importants, convé subratllar que per a aconseguir la integració completa, el coneixement del basc no sols és útil, sinó necessari. Una vegada que han sortit del seu país i s'han traslladat a un altre país, la majoria han hagut d'aprendre una llengua diferent i, una vegada après, viuen la situació de manera positiva, ja que la diversitat lingüística els enriqueix. “Ells ho van fer per necessitat, però per als seus fills pot ser molt més natural”.

La veritat més rotunda és la que va dir un dels pares immigrants: “Si tingués l'oportunitat, també m'agradaria saber vint idiomes: basc, àrab, francès, castellà… tots els idiomes que són i no ho són. És molt bo per a tothom”.