-Hi ha algú aquí? ": Mirant des d'Amikuze a la pèrdua del basc
- Com diuen molts dels d'Amikuze o Amiküze: En l'extrem nord que limita amb Bearno la Baixa Navarra, 32 pobles, 9.000 habitants entre tots ells, la capital Donapaleu –Dnaplü– amb 1.850, un paisatge de planícies amples i pujols baixos, en totes les sementals, l'àrea de creació de la cooperativa agrària industrial Lur Berri, denominada a Europa, algunes petites empreses… i el coneixement del basc entorn del 50%. De bo de bo? En realitat, encara que a un basc que s'acosta per fora li costarà escoltar en basc en algun lloc, si no és el divendres al migdia en la fira i en els bars de Donapaleu, en boca dels campions de llauradors majors de 75 anys: la meitat dels amikuztarras ho sap. Un hegonero despistat pels carrers de Donapaleu pot pensar que si els gals han ocupat tot el territori de Xilaba, han aconseguit que Amikuze sigui especialment francès. Però també aquí, als pobles dels camps que gaudeixen els rius Aturri i Biduze, hi ha gent i grups que volen revolucionar la destrucció del llenguatge. Amikuztarras que volen viure en basc! No obstant això, fa 50 anys, a l'interior de Lapurdi i en tota la Baixa Navarra i en Zuberoa, als pobles d'Amikuze el coneixement del basc superava el 80%. El llibre “La lluita lingüística al País Basc ”, publicat per Euskaltzaindia en 1979, contenia en les seves últimes pàgines unes cridaneres làmines de colors en les quals tots els municipis apareixien acolorits segons els vascoparlantes; en el mapa es trobaven la majoria dels pobles d'Amikuze amb un color vermell que havia de ser llegit entre el 80 i el 100% dels euskaldunes.
Quan en 1972 el lingüista Pedro Irizar (1910 Azkoitia-2004 Madrid) va reunir en mapes acolorits els resultats de l'enquesta realitzada en tot el País Basc, es mostrava que el basc no cessava en Amikuze: el 81% dels 8.419 habitants per hora podien parlar en basca, el 90% en la majoria dels pobles i el 58,8% en Donapaleu. 45 anys després, s'estima que el coneixement del basc està en el 50%.
“Es creu”… perquè com EDB apareix en el Repositori de Dades Sociolingüístiques del Basc, en Iparralde no hi ha dades per comarques, molt menys en el municipi. En el conjunt de Zuberoa + Nafarroa Beherea, els qui en 1996 eren capaços d'entendre el basc (euskaldunes + quasi-euskaldunes) representen el 76,3%, en 2001 el 76%, en 2006 el 66,2% i en 2011 el 66,2%.
La interrupció de la transmissió és encara més evident en l'apartat dels “bascos”, entre els capaços de comprendre i parlar la llengua: 64% en 1996, 60,9% en 2001, 55,5% en 2006 i 52,1% en 2011. Aquesta pèrdua del 8% en cada dècada li espanta a l'euskaltzale.
Si ens fixem en les dades de l'EDB, sense tenir en compte l'evolució, solament ens referim a les fotos de 2011, Nafarroa Beherea (52,1%) i Guipúscoa (53,3%) presenten percentatges similars. El cas és que Irizar va trobar en Amikuze el 80% i el 90% en 1972, mentre que a Guipúscoa en 1981 els bascos suposaven el 39,5%. Des de llavors no ha parat de pujar una cosa a una altra.
Els euskaltzales d'Amikuze, com la resta dels d'Iparralde, no han estat de braços flexionats esperant que el cadàver del basc passés pel carrer. En 1971 es va crear molt primerenc la ikastola d'Amikuze, 45 anys més tard l'escola infantil i en primer nivell es van ajuntar 70 nens i nenes de fins a 11 anys. AEK tracta de reeuskaldunizar als adults amb mig centenar d'alumnes. I en els últims anys, l'associació Zabalik està concentrant esforços i traient més novetats.
Començant l'any 1983 amb el nom de Manex gogoan en honor a l'escriptor i frare Manex Erdozainzi-Etxart, l'any 1997 van començar la seva col·lecció de conferències OtsailOstegunak. Des de llavors, Zabalik ha aconseguit que Amikuz sigui el punt de trobada de persones i associacions que volen viure en basca, col·laborant: El grup de teatre Kitzikazank, el grup de teatre Gaitz’amik i Txaranga d'Amikuzeko Musikariak, Bertsu Eskola, el gaztetxe Aldaka, la Ikastola, AEK, l'associació de joaldunak Kilimon… Santibate i Libertiment, dues dels carrers de Donapaleu erdaldunatu, són mostra d'aquesta col·laboració.
En 2011, quan la Ikastola complia 40 anys, van organitzar la campanya “Amiñi bat, amiñi bi” per a reflexionar sobre el moviment euskaltzale local i donar-los un orgull. Els esforços es van materialitzar en el llibre “Hi ha algú?” que explica la història i la cultura de la comarca d'Amikuze. Preguntar-se si hi ha algú, aquest és un dels lemes dels euskaltzales que volen explicar-se a plena llum.
Però com s'avançarà en alguna cosa si hi ha menys de la meitat dels nens i nenes de l'escola que aprenen basca? A partir de les dades d'Amikuze, el mes d'abril passat Zabalik ha publicat en la seva pàgina web, amb dades de 2015, un estudi sobre la situació del basc en la majoria d'Iparralde: “El basc a les nostres escoles: tot i no tot…”
En comparació amb els models coneguts en Hegoalde, els nens d'Iparralde només poden aprendre en Seaska en el model D, anomenat inmertsio, i en Amikuzen només el 9% dels nens estan cursant estudis. Existeixen aules bilingües per a comparar grossamente el model B en moltes escoles públiques –no totes, com Arberatze, Arboti, Arüe, Behaskane, Etxarri, Domintxine, Mehaine, Mithiriña i Ozerain tampoc existeix la possibilitat de fals bilingüisme– en les quals treballen un 40%. La majoria, a més, abandonarà a partir del primer nivell qualsevol relació amb el basc.
Finalment, s'educa a més de la meitat dels nens i nenes amikuztarras sense arribar al model A del Sud en un model que s'assembla més al model G o al model X. I Zabalik crida a l'alarma: “Estem en una situació d'urgència quan veiem aquestes dades. Si en els anys següents el model B no es generalitza i el model D arriba a xifres superiors, sabent que les generacions més euskaldunes van desapareixent en la dècada següent, tindrem dificultats per a creure que encara som aquí per sobre d'Euskal Herria”.
Amikuze és l'exemple exacte de la decadència que el basc viu encara avui en Ipar Euskal Herria i ha donat a la resta dels pobles bascos què pensar de les seves situacions, suposadament millors, però en el fons molt precàries.
Iñaki Camino va presentar al febrer de 2015 als amikuztarras l'anàlisi lingüística del seu vell llenguatge gairebé mort: Basc d'Amiküce. L'escriptor Mattin Irigoien li va fer una presentació en Donapaleu. Els hem preguntat als dos sobre les claus del que ha succeït fins ara i de les ganes i impediments de cara al futur.
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
Larunbatean ospatu dituzte Ttinka mikro haurtzaindegiaren bost urteak Lakarran. Baxe Nafarroko euskara hutsezko egitura bakarra da, Euskararen Erakunde Publikoaren B ziurtagiriduna.
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]
“Geldi euskara zapaltzea” lema berriz hartu du Euskal Herrian Euskaraz taldeak larunbatean egin duen prentsaurrekoan. Maiatzaren 17an, esaldi hori Baionako suprefeturan tindatzeaz akusaturik, irailaren 10ean epaituko dute Gorka Roca Torre.
Ikasturte honetan, lehen mailako ehun eskola elebidunetan 5.700 ikaslek ikasiko dute. Bigarren mailan hamasei kolegio eta lau lizeotan 1.600 dira. Zailtasun nagusia aurten ere kolegioan euskararen eta frantsesaren arteko oren parekotasuna erdiestea da.
Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]
La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:
Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]
Maddi Kintanak Baiona, Angelu eta Miarritzeko gazteen euskara aztertu du bere tesian. Hitz berriak sortzen dituzte baina baita hitzak beste hizkuntzetatik hartzen ere, besteak beste, interneten eraginez.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.