No t'ha impressionat alguna foto de dues pàgines que apareix en les primeres pàgines de l'Astekai, lector? Estic segur que sí. (Aquí tens totes les fotos de la Setmana). Perquè t'impressionarà més –potser ho saps i penses que no et compto res nou, però probablement menys gent del que es pensa– que saber que totes les imatges són captades per fotògrafs independents, és a dir, que la font no és una agència multinacional com EFE o Reuters, que s'està enriquint amb la venda d'imatges i informació.

Es tracta del número 48 des de la renovació de la revista i s'ha aconseguit que quaranta-vuit fotografies siguin independents. Clar que s'ha fet una aposta molt forta. En molts casos no és fàcil trobar la foto adequada del tema que està en la pila. A més, en el format que se li ha donat en ARGIA té tot el protagonisme la pròpia imatge de dues pàgines, i sense tot just text la foto ha de parlar del tema, aquest és l'objectiu.

Quan parlem de coses d'Euskal Herria, normalment és més fàcil trobar una foto bonica, que sigui gràficament representativa i que ens ajudi a entrar en el tema. A més de controlar bé el tema, també tenim identificats a més fotògrafs pròxims i el material està més accessible. Les complicacions són més freqüents quan abordem temes internacionals. Moltes vegades és difícil aconseguir imatges que no hagin passat pel filtre de les agències. Però no és impossible, i ARGIA està demostrant amb la seva aposta per aquestes fotos que és possible aconseguir suports gràficament forts per altres mitjans. En alguns casos es tracta d'imatges captades amb sudoració intensa? Sí, per descomptat. Seria més fàcil rebre la imatge de les agències? Probablement.

Però intentar obrir nous camins i veure donar els seus fruits és bonic, tenir l'oportunitat de comptar i publicar el que estem fent com és bell.