El dia del meu naixement, el 12 de maig de 1978, va començar el compte enrere, que no sé en quin moment del futur acabarà. La meva mare, en realitat, només m'hi havia proveït d'aquest petit cronòmetre defectuós de carn i os. Mentre completi la meva observació autobiogràfica, per exemple, no tinc més remei que mirar un extrem de la mateixa per a escriure una cosa intel·ligible (és tan imperfecte!). ), recordant que la promesa de mort iniciada en el meu dia d'origen pot complir-se en qualsevol moment i, avui almenys, en el paper.
* * * *
Vaig començar a documentar per a la meva autobiografia el 12 de maig de 1978.
* * * *
Vaig conèixer als meus pares el 12 de maig de 1978. Ells, o una part dels seus 23 cromosomes, es van conèixer en mi uns nou mesos abans, un dia o una nit d'agost, probablement en les festes de Burlada, en un autèntic apogeu etílic que, tenint en compte que ja estaven casats, dona a la meva creació un punt d'adolescent i irresponsable. M'havien tret (o arrencat) del ventre de la meva mare amb una cesària. He viscut molt de temps creient que això em donava alguna classe de virginitat. Record molt bé el primer dia en què 23 cromosomes d'una altra persona van començar una cerca insensata en mi –va ser el 6 de gener–, però no diré l'any. Hauria de calcular-ho.
* * * *
Vaig néixer Rafael Gurrea, Amadeo Marco, Ramón Rubial, Adolfo Suárez, Valéry Giscard d’Estaing, Jimmy Carter, Leonid Ilich Brezhnev, Papa Montini, Aita Villasante, Janelle Commissiong i Mary Stävin sota el comandament. Tres d'aquests onze càrrecs –fins a la seva redacció, potser quatre després de la seva publicació– estan ara en mans de dones, 14.055 dies més tard –fins a la seva redacció–.
* * * *
Vaig néixer el 12 de maig de 1978, que jo sé, per primera vegada. Des de llavors he fet cada vegada menys coses, que jo sàpiga, per primera vegada. Per exemple, vaig començar a aprendre euskara per segona vegada als 17 anys. Els meus pares em van portar (però em van treure a un any) en la pàgina de qualificació de la guarderia basca d'Huarte està recollit que jo sabia unes paraules en basca en la correcta cal·ligrafia de l'andereño, encara que –precisa l'informe– no gaire clara, però això sí em passava en basc i en castellà. Ja no em recordo d'aquestes poques paraules. Sí, record que una vegada em van castigar per orinar en l'arbre del pati, perquè no sabia si volia anar a l'excusat o perquè em feia vergonya demanar-lo. Més tard, a una edat que no sé especificar, però que tornava a ser un erdaldun perpetu, la meva mare em va portar a un psicòleg preocupat per no dir res en públic. No recordo què m'anaven a fer ni què anava a dir jo en aquesta consulta, perquè no vaig haver de tornar. No obstant això, sempre tinc la impressió que parlo de mala gana, sigui com sigui l'idioma en el qual parli.
* * * Vaig néixer cap al
final d'un segle fatigat de si mateix, en un territori amb un problema d'identitat territorial d'un continent cansat de la seva història, dins de les característiques morfològiques d'un gènere biològic que comença a afeblir-se. A partir d'aquí, ni el nou segle, ni el fet que em fes sentir basc, ni el desànim de ser mig infeliç, m'ha deslliurat essencialment de ser còmplice de finals de segle, d'una nacionalitat problemàtica i de mig segle d'humanitat. A vegades escriure sí.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]