“Decreixement turístic: alternatives al turisme de masses des de l'economia social transformadora”. Així es titula la taula rodona que ens ha cridat l'atenció. Amb mitja hora de viatge en el metre arribem a l'antiga fàbrica de Fabra i Coats, en el barri de Sant Andreu de Barcelona. Durant tot el cap de setmana s'han organitzat desenes d'activitats en el marc de la Fira de l'Economia Solidària. Malgrat el matí del diumenge, hi ha molta gent passejant pels llocs de fira. El temps constreny i hem pres el camí directe a la sala que han preparat, sense que ens doni temps a mirar els llocs.

Quatre bascos ens hem reunit entre altres quaranta persones. Dos donostiarres i dos zumaiarras. No és casualitat. Ja ens coneixem abans i sabem que les mateixes inquietuds ens han portat aquí: Alguns hem arribat terroritzats per l'onada de turistes que s'ha multiplicat en Donostia-Sant Sebastià per la Capitalitat Europea de la Cultura 2016; uns altres per l'efecte que tindran a Zumaia les gravacions de la reeixida sèrie Game of Thrones. “A Barcelona fa anys que han de fer front a problemes similars. Tindran solució per a les nostres malalties?”, ens hem preguntat.

Aviat se'ns ha frustrat l'esperança de tornar a casa amb la recepta perfecta per a frenar el turisme de masses. N'hi ha prou amb escoltar les primeres paraules d'un dels organitzadors: “Els que estem en aquesta taula, els que esteu asseguts enfront de nosaltres tenim altres dubtes”. Ens repartiran en petits grups i a nosaltres també ens tocarà opinar. No esperàvem res d'això.

La resposta ha de ser integral

Tanmateix, prèviament cadascun dels ponents ens ha fet una breu introducció (suposadament). Daniel Pardo, membre de l'assemblea de barris de Barcelona, ha recordat que el que succeïa inicialment en uns pocs barris s'està estenent gradualment als de la zona, mentre que el professor Filka Sekulova, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha denunciat que la sostenibilitat és un concepte que l'Ajuntament està intentant impulsar una economia social transformadora. “Si no és amb la vocació de transformar el model social i econòmic, proposar un turisme responsable no serveix per a res”.

Nil Camprubi, de la cooperativa Fent País, que ofereix turisme “responsable” als pobles de l'interior de Catalunya, ha estat l'últim a entrar. Ens ha ensenyat l'altre costat de la moneda, com anunciant que seran moltes les contradiccions que ens despertarà el programa. "Cal mirar el tema des de la perspectiva de país i treure als turistes de les ciutats. El que és un problema per a Barcelona, pot ser una solució per a un entorn rural cada vegada més precari”.

Airbnb: llop vestit d'ovella

Ens hem dividit en grups. Després dels dubtes habituals en aquestes ocasions, els dos donostiarres ens hem ficat en un sextet. Que no sabem fer en català, però que no tenim problemes per a entendre-ho, aquesta ha estat la nostra primera explicació. Però això sí, ha estat una casualitat, ja que només hi ha un català en l'equip, que també vol parlar en castellà. “Com t'imagines Barcelona amb molt menys turistes?”. Aquesta és la pregunta que hem de contestar entre els sis.

La conversa, no obstant això, ha pres un altre camí. La barcelonina ens conta que ha treballat durant vint-i-cinc anys en el sector del turisme i li preguntem per un diagnòstic compartit. Immediatament, s'ha referit a l'Airbnb, que s'utilitza per a llogar habitatges particulars de manera periòdica. “En un principi era un model d'economia col·laborativa, d'economia col·laborativa; l'alternativa, en boca de molts. Ara, en canvi, s'ha convertit en una eina per a recaptar diners que utilitzen les agències i les persones que tenen tot el bloc de casa”. Ara com ara, Airbnb té més llits a Barcelona que tots els seus hotels. La noia de Jaengoa ha afegit que influeix tant en el preu de l'habitatge com en la inundació dels turistes per les grans cadenes i que és perillosa perquè des dels moviments populars només mirem els hotels. Ningú s'ha oposat a ell.

Com repel·lir inversions

L'avís de l'organitzador ens ha enxampat sense donar una resposta adequada a la pregunta que ens ha tocat. “Es va acabar el torn”. No obstant això, ens ha semblat interessant escoltar el que han reflexionat en altres grups: Que cal reforçar altres models de treball i sectors de l'economia social transformadora, que la conscienciació oral continua sent imprescindible, que s'hauria de prohibir la construcció de més hotels... I més idees també.

Llavors va començar el ball d'opinió. Un jove pregunta si el problema del turisme és quantitatiu o qualitatiu, i Daniel Pardo, membre de l'assemblea de veïns, respon ràpidament: “El nostre objectiu principal és aconseguir que ara com ara vingui menys gent i menys inversors”. Com es fa això? El mateix ponent que ha donat entrada a la taula ha respost a la pregunta que tots teníem al cap: “Només hi ha una manera: des de les institucions i els moviments populars hem d'aconseguir que les inversions destinades al turisme no siguin rendibles”.

Una dona adulta ha pres la paraula amb un to d'empipament evident. “Mentre estem xerrant aquí, els barris s'estan transformant de manera contínua i salvatge. Tenim possibilitats de guanyar de veritat? Potser sí, però ara hem de deixar les paraules boniques i prendre mesures, mesures més audaces”. Ha afegit que des de les institucions es pot fer més del que es fa ara, i que en l'educació també cal fomentar l'actitud crítica, com s'ha fet amb el tema de la contaminació o el reciclatge.

La paradoxa de l'atractiu

Va somriure maldestrament el següent que es va aixecar i va parlar: “La paradoxa és que la mateixa taula rodona que estem fent aquí suscita un interès turístic”. Va continuar en el seu paper d'escèptic: “No estem molt sols en això? Tenim referents? En la majoria de les ciutats desitgen el que aquí volem vèncer”.

Comencem a pensar que aniríem amb tanta incertesa i tan mal humor com arribar, però llavors ha arribat el torn de Jordi Via per a completar el programa. "No ens caurem en l'autoengany. Hem de reconèixer la grandària del monstre que tenim davant, que tenim mil contradiccions… Però fa vint-i-cinc anys érem marcians i marcianes els que parlàvem d'economia social transformadora, i mireu el que estem avui aquí, en aquesta fira”. Hi ha un camí que es pot fer, tenim pistes que semblen raonables, però esperem que no hàgim d'esperar altres vint-i-cinc anys. Més tranquil que abans, perquè es pensa millor en silenci, hem fet el camí cap al metre donant tornades a aquesta idea.