La crisi de 2008 va colpejar amb força a Islàndia, que es convertirà en el país més castigat. Hi havia precedents que ho preavisessin?

Naturalment, tots els components del col·lapse estaven per davant. Islàndia és un país petit i, no obstant això, va intentar imitar el seu sistema bancari de Suïssa. Va tractar de comportar-se com un jugador d'alt nivell en el sistema financer; així les coses, tot es va col·lapsar a l'arribada del de 2008. Abans molt poca gent s'atrevia a dir “això va malament” o “això explotarà”. Des de Dinamarca van venir especialistes a examinar el sistema i van dir que “alguna cosa està mal aquí, el sistema es rebentarà”, davant la qual cosa el ministre d'Educació islandès va respondre de forma molt arrogant, “al que va traduir i a aprendre millor”.

Després de la crisi, la gent es va organitzar per una nova Constitució. Per què?

Hi ha dues raons principals. La primera és que des que va néixer la democràcia islandesa hem estat molts anys fent aquesta reivindicació, la nostra cultura política s'ha arrelat en aquest sentit. Segon: Quan totes les institucions s'han col·lapsat, has de mirar enrere i preguntar-te “on està la societat”? Existeix? I si no pots percebre-ho, has d'estructurar una altra societat. És com un contracte social, has de tornar a definir les bases de tot.

Alguns han dit que sou idealistes, que voleu anar massa lluny.

I volem anar encara més lluny (riures). Aquesta Constitució no farà d'Islàndia un país perfecte, però volem donar un començament a una versió renovada de nosaltres mateixos. Sabem que la nova Constitució no salvarà al país. Tampoc és revolucionari, de cap manera, però és la nostra Constitució i per a la gent normal és un text comprensible. Sofrim una gran crisi i aquesta nova via és la garantia que els errors no es tornin a repetir. D'altra banda, els paràmetres del canvi actual no estan en els objectius màxims, ara estem en l'inici d'una nova via i necessitem la màxima adhesió.

Com va ser el procés constituent?

En 1944 ens independitzem de Dinamarca i Islàndia va copiar gairebé literalment la Constitució d'aquest país. Nosaltres volíem fer un tomb a aquesta dinàmica i fer un nou text, en un sentit ascendent, començant per la ciutadania. La Comissió Constitucional la formem 25 persones i va ser aquesta comissió la que va redactar el text. No som polítics i no els representem.

Com es fa una Constitució de baix a dalt?

El procés de constitució de la comissió a la qual he fet referència va ser llarg. En primer lloc, es van seleccionar mil persones en tot el país, la meitat dones, la meitat homes i de totes les àrees geogràfiques. Es van reunir un dia i se'ls va demanar que expliquessin els valors del model social que representaven. Amb el resultat d'aquesta trobada redactem un informe de 400 pàgines. I després d'això la gent va triar als 25 membres de la comissió, entre ells jo, i en quatre mesos redactem una nova constitució. En la participació d'aquest procés Internet va tenir un gran pes. Tots els debats s'emetien en streaming i la gent canalitzava les seves opinions, propostes i vots a través de les xarxes socials. Pensem que cal retornar el poder a la gent.

Ha esmentat la influència de Facebook. Tan poderós és?

Bé, Facebook és una eina molt capitalista, però també és una eina molt important de comunicació per a Islàndia. Dos terços de la població utilitza les xarxes socials a Islàndia. Ens va donar l'oportunitat de fer grups en funció de molts temes, i la gent va participar. És cert que l'origen d'aquesta xarxa és sistèmic, però en aquest cas per a nosaltres va ser fonamental per a alimentar el debat.

En què va ser el procés constitucional revolucionari?

Com s'ha dit, el text no és revolucionari, el procés sí. És molt important distingir-ho. El text és imperfecte, però tractem de donar cabuda a tots els aspectes de la societat. En la comissió som moltes les feministes. La comunitat trans vi a nosaltres i treballem en el text per a redactar lleis i drets sobre ells. Des del primer moment hem tingut aquesta preocupació: com fer un text equilibrat des del punt de vista de raça, gènere i sexe. Després, en la metodologia del consens tothom vota i no sempre han guanyat els canvis més radicals.

Com va ser el paper de la cultura i l'art en aquest procés?

En la Comissió Constitucional hi havia artistes des del principi; actors, directors de cinema… I gràcies, jo crec que sense ells no es pot fer gens de qualitat. Pensant en el concepte de Constitució, no és un concepte molt cultural, és a dir, sobretot és una legislació d'organització social. En aquest sentit, des del principi intentem que la cultura fora bàsica en la fundació d'una nova societat. Un dels principis bàsics per a nosaltres és la defensa de la nostra cultura. No crec que en la Constitució que hem escrit existeixi una normativa explícita per a protegir la nostra cultura, no obstant això, en la filosofia del document l'hem integrat.