És clar que la pantalla petita beu del mateix origen que la literatura, però no sols perquè es basa en una novel·la concreta. Les similituds que es posen de manifest a l'hora de construir la pròpia història i els personatges que la proveeixen, sinó perquè són molt evidents. Els guions de totes aquestes ficcions solen ser literaris i els personatges citats tenen la mateixa profunditat.

Pensa en la influència que pot tenir en nosaltres el protagonista d'aquest llibre que hem estat llegint durant diverses setmanes, o en el grau d'empatia que suposa “viatjar” amb el que hem conegut durant vuit temporades.I no sols això, sinó que també floreixen grans similituds com “consumim”. Perquè podem veure-les/llegir-les en petites dosis; en l'autobús, en l'estació de tren, en el llit… podem veure un passatge del llibre o un capítol concret de la sèrie, seguint sense cap problema des del punt que deixem unes hores més tard.

Recursos de les sèries

Però per a saber quins són aquests recursos literaris que solen utilitzar les sèries, el millor és citar exemples concrets. La sèrie utilitza elements narratius de la literatura de ficció des de sempre. Es pot dir que s'han convertit en una màquina perfecta per a contar històries. Té moltes característiques de la literatura fragmentada, per exemple, l'estructura narrativa, i també utilitza diversos recursos per a mantenir l'atenció de l'espectador. Eren molt semblants als quals usaven Arthur Conan Doyle o Charles Dickens. Metàfores, el·lipsis o l'ús de Cliffhange, tan de moda avui dia (normalment es pot veure o sentir en l'última escena d'un capítol concret, fins i tot en els últims moments d'una pel·lícula o un llibre. És el sentiment, l'emoció, la inquietud, el suspens i, sobretot, el desig de veure el pròxim episodi).

També em sembla interessant mostrar la influència de determinats autors a partir de la referència dels recursos. Per a veure més clarament aquest vincle, faria dues diferències. D'una banda, els gèneres. Qualsevol relat que tingui a veure amb una sèrie de ciència-ficció, per exemple, o amb una distopia, perquè la influència de Ray Bradbury és inevitable. George Orwell, per exemple, per a entendre el Black Mirror que últimament està tan de moda, o com no, Shakespeare. Totes aquestes obsessions que apareixen en els drames clàssics: la família, l'honor, el poder, la sang, la traïció, la temptació, la culpa… ja que van ser incorporades a sèries com The Sopranos, Breaking Bad, Sons Of Anarchy, Gomorra… L'altre aspecte que podria distingir és la ubicació. On està situada la sèrie, es pot apreciar la influència d'un autor concret. En una història que se situa als EUA, sovint es pot apreciar el to de Stephen King, com Stranger Things, que enguany ha creat un gran renou. També Edgar Allan Poe o Mark Twainena… O la possibilitat de gaudir del gènere Forbrydelsen, Bron/Broen o nordic noir que ens venen de països nòrdics, es deu a escriptors com Henning Mankell, Stieg Larsson o Jo Nesbo. A Anglaterra, Doyle i Dickens, Jane Austen, Agatha Christie, etc.

Joc de Trons

De totes maneres, hem de tenir clar que el llibre i la sèrie són dues maneres de viure la mateixa història. És a dir, que cadascun tria el camí que seguir i que la frase “el llibre és millor” no té per què ser sempre la veritat. Està bé que la novel·la sigui la base i la font d'inspiració de totes aquestes produccions, però a vegades crec que convé alliberar aquesta càrrega. Intentaré aclarir aquest argument amb el cas de Game of thrones, que en les últimes setmanes ha posat potes enlaire les xarxes socials a Euskal Herria. Sèrie: George R. Està basat en llibres de Martin, però l'última temporada ha estat la primera, que s'ha desmarcat del relat principal de la novel·la (que ha avançat). Dic que és un aspecte que cal analitzar, perquè la sèrie ha millorat molt. Els personatges, el ritme i la trama general s'entremesclen molt millor, i el concepte cinematogràfic m'ha semblat molt més ric. L'ús de recursos literaris està bé, però sempre tenint en compte que el llibre és una forma més de contar històries. Les lletres negres d'aquestes pàgines blanques, a pesar que intenten donar una fuetada a la sèrie, la imatge i sobretot el cinema és el que cal destacar.