Un total de 82 diputats del parlament francès i 19 senadors han signat –fins ara– la petició que la ciutadania es pronunciï en referèndum sobre la prohibició d'armes atòmiques.Perquè el referèndum es dugui a terme hauran de recollir la signatura de 185 diputats i senadors abans de l'estiu de 2017. Amb aquesta iniciativa es pretén forçar als Estats francesos al fet que voten en favor de les armes atòmiques en l'ONU.

Després de molts anys de treball, el 27 d'octubre el Consell de Desarmament i Seguretat de l'ONU va votar convertir la prohibició de la guerra nuclear en un tractat, 123 estats van donar el sí i les potències nuclears es van obstinar en el no. Entre ells es troben França, que ja té una bomba atòmica, i Espanya, que per ser part de l'OTAN, intervé en l'ús d'armes nuclears, representant a bascos en l'ONU.

Encara que en aquesta ocasió a penes s'ha esmentat en els principals mitjans de comunicació, al desembre el debat donarà un espectacle major. L'assumpte se sotmetrà ara a la votació de l'Assemblea General de l'ONU i si la proposta és aprovada, les negociacions començaran a la primavera de 2017. Detall important: Molt diferent del que ocorre en la Junta de Seguretat, en l'Assemblea General les grans potències no tenen dret a veto. Sí, prefix, tenen molts altres instruments per a pressionar als països més vulnerables.

Sobre la base del Pacte de No Proliferació (NPT Senar-Proliferation Treaty), aprovat en 1968, s'ha posat ara damunt de la taula per primera vegada el debat per a abordar el tema en el seu conjunt, és a dir, la prohibició de totes les activitats d'ús, localització, producció, transport, emmagatzematge i finançament d'armes nuclears.

Si la NPT tenia com a objectiu no multiplicar les armes, en 1968 això s'ha deixat en paper buit pels països que han estat capaços de fer-ho. El cas d'Israel és famós, gairebé tothom sap que té uns centenars de caps nuclears, fent un gest tranquil amb la NPT, però a més els signants del NPT també han continuat produint noves armes i modernitzant les velles. Si el nou pacte es fa realitat, tant els que han signat el NPT com els que no l'han signat, tots tindran una clara obligació legal de desmantellar no sols la prohibició de crear noves armes, sinó la prohibició de crear noves armes.

Durant sis anys, moviments pacifistes i personalitats que es mobilitzen contra la guerra atòmica han dut a terme un negre treball per a arribar a la votació històrica d'octubre. L'activista pacifista i verda Rebecca Johnson ha explicat en Open Democracy que més de 440 organitzacions socials de 98 països han participat en la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Armes Nuclears (ICAN), impulsada per 15 Premis Nobel.

Aquests són els que han aconseguit sumar-se a la intenció d'alguns estats que no tenen armes nuclears: Àustria, el Brasil, Irlanda, Mèxic, Nigèria i Sud-àfrica han estat els països que han promogut la decisió del Consell de l'ONU, amb 57 avals més. 38 països van votar en contra i 16 es van abstenir.

En les setmanes prèvies a la votació, els parlaments de Noruega, Holanda i Bèlgica van demanar als seus governs que no s'opondran a les negociacions, però només els holandesos van aconseguir que el seu govern s'abstingués almenys. En el Parlament Europeu també va guanyar el vot favorable a les negociacions, però els governs de l'OTAN van votar en contra en el bloc. No hi ha hagut grans notícies en els parlaments de Pamplona, Vitòria i Madrid, on s'han registrat escenes de violència.

Evitar l'apocalipsi nuclear

“La prohibició i la destrucció de les armes nuclears és una de les prioritats a nivell mundial. L'Assemblea General de l'ONU té una gran oportunitat d'acostar-nos a això i no ens ha de fallar”. Així ho han escrit en una tribuna pública el Metge Internacional per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, l'Associació Mundial de Metges, el Consell Internacional d'Infermeria i els màxims representants de la Federació Mundial d'Associacions de Salut Pública.

Es pot llegir en el document: “Els riscos que comporten les armes atòmiques són inacceptables, l'única manera segura d'evitar una catàstrofe impensable és dissoldre-les per complet. Un sol arma nuclear pot destruir tota una ciutat fent impossible la mort de la majoria dels seus habitants i ajudar als supervivents. Una guerra nuclear podria matar en una sola hora a més gent en l'II Congrés dels Diputats. Més que el que van matar en tota la Guerra Mundial”.

Els experts han recordat que si esclatessin a les ciutats, les bombes nuclears provocarien grans incendis amb sotracs ambientals que podrien durar molt de temps, destruint el clima de la Terra i la fertilitat de l'agricultura. Aixafar l'únic 1% de les armes atòmiques que té avui el món deixaria a 2.000 milions de persones a la mercè de la fam.

Les grans potències acumulen més de 15.000 armes nuclears que submergirien a la Terra en l'hivern nuclear en una guerra, deixant als supervivents a la mercè de danys que es prolongaran durant generacions per les irradiacions, destruint qualsevol infraestructura per a reconstruir la vida humana després de la guerra, amenaçant a tots els ecosistemes i posant en perill l'extinció de la humanitat.

Aquestes imatges apocalíptiques de les guerres nuclears són veritat que no s'esmenten molt des de fa molt temps. I, no obstant això, avui són molt més nombroses i més violentes les armes atòmiques de les grans potències que les que tenien en 1968, quan es va signar el Tractat de No Proliferació NPT. Si s'han prohibit les armes químiques i biològiques, quina és l'agenda no nuclear?

A més dels nou estats propietaris de les bombes atòmiques, els seus aliats també han votat en contra de la proposta de prohibició d'Ucraïna. Rússia i les principals potències de l'OTAN van dir que la proposta tindria un efecte contrari, afeblint el pacte de no proliferació d'armes.

Entre els contraris s'ha esmentat molt la subobra que el govern de dretes australià ha realitzat recollint els "no". El seu argument és que, atès que la proposta no és acceptada pels països que realment tenen bombes, fins que això es modifiqui és necessari que els australians protegeixin les armes nuclears estatunidenques.

Rússia, els Estats Units, la Xina, Israel, el Regne Unit, França... han intentat durant aquests anys ignorar les propostes prohibitives i després boicotejar tots els passos. Què faran en 2017 per a convertir la prohibició en llei? Com a matís, el Japó, que ha votat en contra de manera escandalosa, que va sofrir el foc de l'àtom a Hiroshima i Nagasaki, ha promès almenys que, si finalment l'Assemblea General de l'ONU aprova la proposta, també participarà en les negociacions.