No pensava llavors que en Iparralde s'organitzaria un campionat. Tal vegada ni tan sols pensaria que les dones cantarien i tocarien en la majoria dels casos. No creuria que es congreguessin set actuacions i centenars de persones per a escoltar els bertsos. No, l'únic somni era que el vers romandria aquí molt temps i que els joves prendrien el seu relleu. En aquest sentit, no es va equivocar.
El difunt Mattin no es recordava del torneig, perquè no era un home de competició en Mattin. El senyor Treku era un home en la plaça. És de suposar, doncs, que quan va cantar aquest vers, a més del que els bertsolaris anaven a ser en el futur, pensava que les places anaven a estar sempre plenes, ja que llavors les actuacions eren una mica més. La gent es reunia en les places i en les festes del poble per a escoltar els bertsolaris. Els bertsolaris tenien un gran èxit llavors i es deien molts. Era una altra època. Avui dia, només en alguns pobles s'organitzen actuacions de bertsolarismo en altres ocasions, dic en aquest Iparralde, que és evident. Fa temps que no existeix el costum d'organitzar-los i podem dir que s'ha perdut en part. És una pena, però cal creure que les coses canviaran.
Escoltaran, escoltaran i escoltaran les crítiques sobre Xilaba i vull deixar clar que cadascun té dret a expressar la seva opinió. Negatius o positius, sempre pensant que les crítiques sempre desperten una mica de reflexió.
Cal fer un campionat? Quinze bertsolaris, és suficient? Estan els temes bastant bé? Els presentadors ho fan bé? Fan els jutges una bona feina? S'han fet milers de preguntes i es poden tenir llargues discussions però estic segur que, bé o mal fet, tot aquell que porti la seva ajuda des de lluny o de prop en el campionat Xilaba ho fa amb molta voluntat. Amb molta voluntat, afecte i convicció.
Cadascun creu que anar a favor de la nostra llengua és organitzar un campionat de bertsolaris i les mostres de solidaritat i suport que hem tingut en cada petit poble són la prova principal d'això. Ja en la costa, a l'interior, ha rebut a tot arreu l'acolliment i el bon comportament.
L'edició d'enguany va arrencar en Sant Joan de Llum i va recordar, sens dubte, que al costat d'AMETS Arzallus, que es trobava en les eliminatòries, van aparèixer per primera vegada en l'escenari joves com Kerman Díaz i Nahia Sasco, que van mostrar el seu gran talent. Els més vells poden potser no cedir tan fàcilment el testimoni, però en primer lloc sempre prestaran la seva ajuda.
La segona eliminatòria va tenir lloc a la sala Posonpesenea de Muskildi, el primer dia d'octubre, i l'habitació no va perdre temps per a escalfar-se: va haver-hi un gran ambient mental en l'escenari i enfronti, des de la primera salutació d'Aitor Servier, fins a l'últim adeu d'Ortzi Idoate, sense oblidar el de Battitt Crouspey.
Baigorri el tercer niu per a Xilaba i quin niu! En aquesta primera semifinal, els sis bertsolaris van oferir una actuació de gran nivell, escalfant les aules de la Plaça Xoa. Sustrai pujol i Odei Barroso van entrar en el campionat i Egoitz Zelaia va seguir endavant.
La segona semifinal es va situar prop de les graderies d'Isturitz. Als quals dubtaven que la gent d'Arberua és aficionada al bertsolarismo se'ls va demostrar. Es percebia llavors una certa tensió, potser deguda a Ramuntxo Christy, veí del poble.
El cap de setmana següent, en Aiziritz, vivim el que gairebé mai ha succeït en el campionat. En els sis bertsolaris, quatre dones cantant: Maddi Sarasua, Maddalen Arzallus, Nahia Sasco i Mirin Artetxe. Aquest últim va recordar a les dones que en el seu primer aniversari van cantar bertsos.
Finalment, les semifinals es van disputar en Larresoro, a l'aula plena de gent de la localitat. L'últim bitllet de la final es va disputar llavors entre Xumai Murua i Eneritz Zabaleta i va anar a favor de Xumai.
Un total de quinze joves han participat en el campionat de bertsolaris d'Iparralde, Xiberua, Lapurdi i Baxenafar que s'ha celebrat en Xilaba. Quinze joves han cregut en la funció de Xilaba, és a dir, oferir al bertsolari i per tant al basc el lloc que es mereix en els tres territoris d'Ipar Euskal Herria. Començant en Sant Joan de Llum, Xilaba es traslladarà a Muskiz, Baigorri, Isturitz, Aiziritz, Larresoro i el pròxim 12 de novembre a Baiona. La V edició comptarà amb set actuacions, centenars d'oients, desenes de jutges, autors de temes, autors de temes, bertsolaris i col·laboradors, i encara que només sigui per a això, ha valgut la pena.
Qui sap, potser podem cantar: “Per a un jove, quinze joves han arribat després”.