Urlia vol presos a casa. Sandia vol saber si algú li demanarà perdó. Li pregunta al coco si el txantxangorri no ha de tornar a cantar.
L'estirament lent no alleuja el dolor de ningú. Però el tema és aquí, en la lentitud del procés de pau. El problema és que les armes d'ETA venen amb retard. Cinc anys després de la treva. I els instruments estan encara sobre la seva esquena.El
problema és que l'aparell estatal no sap adaptar-se a una situació sense tirs: no té suficient triomf, cerca l'anihilació, com en la més antiga política militar franquista.
Ha romàs callat durant mesos, embolicat en la seva petxina. De sobte, com una tanda boja que ha aparegut en la presa, ha portat un document amb l'arribada de la més tardor: per a recordar als màrtirs de vaca –només els seus–, el vint-i-set de setembre. Ens hem adonat que aquesta font té cabal, encara que ho teníem oblidat. Va aixecar el cap, va exclamar, i es va anar a les botigues d'hivern.
Durant un temps, ha romàs en silenci, lamentat pel qual és ministre de l'Interior d'Espanya. No obstant això, davant el despertar de la "banda terrorista", que ha escrit un comunicat i que ha arribat a les portades dels periòdics i que ell, el senyor ministre, ha de fer alguna cosa, han desfet el forat de París.
Aquí s'han conreat, trepitjant-los els talons, policies francesos i espanyols observant les càmeres de televisió. Cal destacar, amb l'objectiu de neutralitzar el protagonisme de l'altre.
El dia de Sant Simón i San Juda, un comunicat d'ETA, un altre, per a dir que ja no tenien el forat que havien trobat a França. Ells sabien que la tenien localitzada i que feia temps que no s'acostaven. I quin més?
Segons m'han dit, en la conca del Deba hi ha un riu, el que es diu Kilimon. Aixeca el cap i s'ajup pels pujols, cucleando: si més no s'espera, amagar-se aquí i allà o emergir. I d'aquí la seva fama. A vegades poca aigua, però sempre gran fama.
En els últims temps, ETA i el Ministeri d'Interior d'Espanya s'han mantingut amagats com a gotes fugaces en el riu Kilimón: als matins seques i fructíferes. No és fàcil endevinar per què s'oculten i per què s'expliquen...
Però no és el moment de divertir-se en l'amagatall. En aquest moment –en aquesta ocasió en la qual cal lliurar les armes, en aquest llarg passeig de tornada a casa dels presos, i en aquest moment difícil de dissenyar i gestionar el camí de la pau–, necessitem un riu més sa. En cas contrari, el txantxangorri no tornarà a cantar sobre el riu.
Josu Urrutikoetxearen aurka bi auzi iragan behar dira aste huntan Pariseko auzitegi korrekzionalean. Biak ere ETA talde armatuko kide izateagatik dira, baina mementu desberdinetan.
Astelehen eta astearte honetan Parisen epaitzen ari dira David Pla eta Iratxe Sorzabal. ETAko kide eta ordezkari izatea, armak eta dokumentu faltsuak eta propaganda materiala izatea leporatzen diete.