La notícia va aparèixer a principis d'enguany en els mitjans de comunicació que la Seguretat Social demanava a diversos escriptors espanyols majors que retornessin la seva pensió, ja que continuaven cobrant una mica de diners de la venda de llibres, per la qual cosa no tenien dret a la jubilació. Van començar a preguntar, i tots van coincidir que allò era una bogeria, perquè els diners de la jubilació és just pagament del cotitzat tota la vida laboral, i perquè la creativitat, una activitat que beneficia al conjunt de la societat, necessita un altre tractament. La notícia semblava una curiositat, com si es tractés d'un remot ridícul d'espanyols irreflexius. Però en Hego Euskal Herria les pensions són competència d'Espanya (el que no volen transferir en cap cas) i per tant estem a la seva mercè, tots els treballadors d'Hegoalde. També els qui treballem en diferents tipus de creativitat.

En aquesta mateixa època va succeir (encara que no es va difondre en els mitjans de comunicació), a diversos escriptors bascos els van arribar sengles cartes, enviades per un inspector de la Seguretat Social de Pamplona, sol·licitant tot tipus de papers: totes les factures dels últims cinc anys, declaracions de la renda, cotitzacions d'autònoms, declaracions d'IVA i altres. Recollia tots aquests papers i els demanava que apareguessin en el seu despatx de Pamplona a tal hora, sota l'amenaça de no sé quines sancions.

Aquests escriptors s'estremeixen i no entenen res: què passa? Per què m'ho demanen a mi? Més tard van saber que estaven revisant tots els fons de l'Escola Oficial d'Idiomes de Pamplona, i com havien pronunciat una conferència, l'inspector els demanava que, a pesar que gairebé tots eren treballadors assalariats, a més de la cotització en el seu centre de treball, havien de donar-se d'alta i pagar en els seus treballadors autònoms, ja que tenien un ingrés de l'escriptori. No li importava que aquests ingressos fossin inferiors a la quota d'autònoms, perquè això no era el seu problema.

Encara no sabem en què acabarà l'assumpte. Però els rebuscats i perjudicats no som sol escriptors. Fa poc em vaig trobar amb un bertsolari. Uns anys sí, però que encara està en forma i clar. Em va comentar que fa temps no li havia vist cantar i que la Seguretat Social li havia vigilat, si apareixien en les places, amb el risc de llevar-li la pensió.

Tots els bertsolaris de més d'una edat es veuen obligats al silenci; els escriptors no poden pronunciar discursos, per por de grans multes; en altres sectors no se sap què… Heus aquí l'aportació de la Seguretat Social espanyola a la cultura basca, que està a la vora de la fallida.