La notícia va aparèixer a principis d'enguany en els mitjans de comunicació que la Seguretat Social demanava a diversos escriptors espanyols majors que retornessin la seva pensió, ja que continuaven cobrant una mica de diners de la venda de llibres, per la qual cosa no tenien dret a la jubilació. Van començar a preguntar, i tots van coincidir que allò era una bogeria, perquè els diners de la jubilació és just pagament del cotitzat tota la vida laboral, i perquè la creativitat, una activitat que beneficia al conjunt de la societat, necessita un altre tractament. La notícia semblava una curiositat, com si es tractés d'un remot ridícul d'espanyols irreflexius. Però en Hego Euskal Herria les pensions són competència d'Espanya (el que no volen transferir en cap cas) i per tant estem a la seva mercè, tots els treballadors d'Hegoalde. També els qui treballem en diferents tipus de creativitat.
Encara no sabem en què acabarà l'assumpte. Però els rebuscats i perjudicats no som sol escriptors. Fa poc em vaig trobar amb un bertsolari, em va dir que la Seguretat Social ho té vigilat, si apareixien en les places, corria el risc de llevar-los la pensió.
En aquesta mateixa època va succeir (encara que no es va difondre en els mitjans de comunicació), a diversos escriptors bascos els van arribar sengles cartes, enviades per un inspector de la Seguretat Social de Pamplona, sol·licitant tot tipus de papers: totes les factures dels últims cinc anys, declaracions de la renda, cotitzacions d'autònoms, declaracions d'IVA i altres. Recollia tots aquests papers i els demanava que apareguessin en el seu despatx de Pamplona a tal hora, sota l'amenaça de no sé quines sancions.
Aquests escriptors s'estremeixen i no entenen res: què passa? Per què m'ho demanen a mi? Més tard van saber que estaven revisant tots els fons de l'Escola Oficial d'Idiomes de Pamplona, i com havien pronunciat una conferència, l'inspector els demanava que, a pesar que gairebé tots eren treballadors assalariats, a més de la cotització en el seu centre de treball, havien de donar-se d'alta i pagar en els seus treballadors autònoms, ja que tenien un ingrés de l'escriptori. No li importava que aquests ingressos fossin inferiors a la quota d'autònoms, perquè això no era el seu problema.
Encara no sabem en què acabarà l'assumpte. Però els rebuscats i perjudicats no som sol escriptors. Fa poc em vaig trobar amb un bertsolari. Uns anys sí, però que encara està en forma i clar. Em va comentar que fa temps no li havia vist cantar i que la Seguretat Social li havia vigilat, si apareixien en les places, amb el risc de llevar-li la pensió.
Tots els bertsolaris de més d'una edat es veuen obligats al silenci; els escriptors no poden pronunciar discursos, per por de grans multes; en altres sectors no se sap què… Heus aquí l'aportació de la Seguretat Social espanyola a la cultura basca, que està a la vora de la fallida.
Asfaltoaren azpian, lorea
Testua: Mónica Rodríguez
Ilustrazioak: Rocío Araya
Itzulpena: Itziar Ultzurrun
A fin de cuentos, 2025
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Tal vegada podem dir que aquest text és fruit d'una reunió de valoració. No obstant això, les reunions de valoració deixen sovint el sabor de boca sec i agredolça. És una tarda de dimarts assolellat. 16.53. Connectem a la reunió de valoració i decidim introduir un... [+]
Rebel·lions de la sang. Cos, política i afectes
Mirin Guilló
UPV, 2024
La UPV/EHU ha publicat un nou assaig de l'antropòloga Mirin Guilló publicat per Edurne Azkarate. El títol principal és... [+]
Astelehen honetan hasita, astebetez, Jon Miranderen obra izango dute aztergai: besteren artean, Mirande nor zen argitzeaz eta errepasatzeaz gain, bere figurarekin zer egin hausnartuko dute, polemikoak baitira bere hainbat adierazpen eta testu.
Zero. Transhumanismoa ate-joka erdi aro berrian
Aitor Zuberogoitia
Jakin, 2024
-----------------------------------------------------------
Hasieran saiakera filosofiko-soziologikoa espero nuen, baina ez da hori liburu honetan aurkitu dudan bakarra. Izan ere, biografia... [+]
Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]
Anton Txekhov, Raymond Carver eta Alice Munroren ipuingintzari buruzko mahai-ingurua egin dute Iker Sancho, Harkaitz Cano eta Isabel Etxeberria idazle eta itzultzaileek, Ignacio Aldecoa zenaren ipuin literarioaren jaialdian, Gasteizen. Beñat Sarasolak gidatuta, autore... [+]
Ihes plana
Agustín Ferrer Casas
Itzulpena: Miel A. Elustondo
Harriet, 2024
---------------------------------------------------------
1936ko azaroaren 16an Kondor legioko hegazkinek Madrilgo zenbait museori egin zieten eraso. Eta horixe bera da liburu honetara... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]