Els seus primers passos en el teatre es remunten a la dècada dels 40, enmig del franquisme. Com va començar tot?
Quan era petit vaig ser amb la difunta mare a veure una pel·lícula de Betty Boop i la vaig imitar per primera vegada quan vaig tornar a casa. La meva difunta mare em va dir que ho feia bé i em vaig creure. Més tard, vaig fer els meus primers passos en el teatre, concretament en les representacions Pastorets, habituals a Catalunya durant el Nadal.
L'accés a la cultura no era, llavors, mediocre. Com recorda aquella època?
Passem moltes mancances i molta fam... El meu pare va estar primer en un camp de concentració i després a la presó de Model, mentre la meva mare treballava en totes les oportunitats que es presentaven per a tirar endavant als seus fills.
En aquest context, vostè va aconseguir iniciar els seus estudis de teatre.
Vaig treballar per a estudiar en una perfumeria, primer, i després a l'escola de farmàcia. Estimava el teatre i vaig decidir inscriure'm en l'Institut del Teatre després d'haver venut les arracades d'or que la meva mare m'havia donat per a aconseguir diners. Allí vaig fer els meus primers passos com a professional. La veritat és que gràcies al teatre se'm van obrir les portes del món com a dona, ser dona era un problema en aquella època.
Malgrat haver passat 70 anys des de la seva estrena, continua en els escenaris. Pensa jubilar-se?
Fa un any vaig decidir deixar el teatre. Per a fer teatre has de tenir la memòria i la ment en regla. I va arribar un moment en què vaig veure que la inseguretat de tot el directe repercutia en el meu treball. Des de llavors només faig treballs per a televisió, això sí, continuaré treballant mentre la memòria m'ajudi.
Creu que les dones majors no tenen suficient reconeixement?
Les dones en general no tenim reconeixement. Com moltes dones jo també m'he equivocat moltes vegades, he fet coses bones i dolentes. He lluitat, sobretot, per a seguir endavant, orgullós del que he fet. L'important és arribar al llit a la nit, ficar el cap en el coixí i viure tranquil.
En la dècada dels 60, quan ningú se separava, et vas divorciar.
Més enllà de la resposta de la societat a la ruptura del matrimoni, també em va influir professionalment. El meu ex marit era amic del director de la cadena de televisió TVE, i quan ens separem va donar l'ordre de no contractar-me. Va ser dur, perquè jo ja tenia quatre fills i vaig començar a fer treballs fora del teatre. Afortunadament, més tard van aixecar l'ordre per mitjà d'un altre company i vaig poder recuperar el treball.
L'edat t'espanta?
De cap manera. Moltes vegades em pregunten quina és la millor edat de la vida i, per sort, no puc contestar, perquè totes han estat úniques. Per descomptat, he viscut coses bones i dolentes, però estic orgullós de totes les representacions que he fet en el guió de la meva vida.
Ha rebut la creu de Sant Jordi, la medalla d'or de la Generalitat i els premis Gaudí d’Honor. Quin ha estat el més important per a tu?
Tots. Potser el més important va ser Gaudía, perquè no es tractava d'un premi institucional, sinó d'un reconeixement dels amics de l'ofici. Però per sobre d'aquestes recompenses tinc l'estima que em donen la gent, aquí i allà, al carrer. Em sento molt agraït i aquesta és la retribució més important per a mi.
Parlem de política. Com vius el procés català?
Estic bastant preocupat perquè els de l'alta ordre ens estan esgarrapant una vegada més. No cessen. I que quedi clar que no em refereixo als ciutadans d'Espanya, sinó al poder. El Govern d'Espanya vol imposar les seves lleis, la seva llengua i els seus mandats, i no reconeix que Catalunya sigui una nació i que tota nació té dret a ser el seu Estat. Mentrestant, Catalunya es dessagna i no gaudirà de plena llibertat fins a aconseguir la independència.
Tu coneixeràs la Catalunya independent?
[Rient] Sempre vaig dir que no volia morir sense conèixer-ho. Però no m'ho posen fàcil. Estic sa i no em falta resistència, però els anys passen… Encara així, no perdo l'esperança. Bé, potser no ho conec, però em vaig content d'haver deixat alguna llavor.
“Nire herriaren maitale amorratua izanik ohore handia da herritarrek Kataluniako amatxia ezizena ematea. Zintzoki, nahiago dut ezizen hori antzerkigintza katalanaren damarena baino. Damak iraungitako gizartearen parte dira, zaharmindutako burokrazian hazi eta hezitako emakumeak, eta niri ez zaizkit gustatzen; emakume borrokalaria eta langilea izan naiz, bizirauteko borrokatu zuen familia proletario bateko alaba. Ausardia izan da gakoa. Horrek ahalbidetu dit emakume gisa askatasunean bizitzea”.
Companyia
AMAK: Txalo teatroa.
Creat per:Elena Díaz.
Adreça:Begoña Bilbao.
Actors: Finalment, Ibon Gaztañazpi donarà compte dels detalls d'Intza Alkain, Tania Fornieles, Oihana Maritorena i IRAITZ Lizarraga.
Quan: 10 de gener.
On: Auditori Itsas Etxea... [+]
Basabürüako ibar eskuineko gazteek lehen maskarada arrakastatsua eman dute igandean, Lakarrin.
Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.
------------------------------------------------------
La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]
Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.
-------------------------------------------------
La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de comptar... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
Lluita i metamorfosi d'una dona
Per: Eneko Sagardoy i Vito Pregat.
QUAN: 1 de desembre.
ON: Sala Serantes de Santurtzi.
-----------------------------------------------------------
Immediatament després de proposar el pla, la persona que va decidir comprar les entrades en... [+]
EN DEUTE
Text i adreça: Agurtzane Intxaurraga.
Actors: Mirin Gaztañaga, Iñake Irastorza, Jabi Barandiaran.
Quan i on: 25 d'octubre, Gazteszena (Donostia).
----------------------------------------
A la flor que està buscant la seva pròpia llum, l'estar agarrat a les seves... [+]