En l'època del Txirrita i en el barri que vivien íntegrament en basc, podem treure la conclusió que es feia en vers en tots els àmbits de la vida: a casa, en el treball, en el bar, en el programa de festes, en els moments més importants de la vida... A casa, homes i dones cantaven bertsos junts. Així ho va explicar Antonio Zubiarrain (germà de Pau el Petit que va cantar amb Txirrita): “L'avi (Joxe Mel Otxotorena) era un gran bertsolari. L'àvia (Joakina Etxeberria) també cantava bertsos. Érem vuit germans, sis germans i dues germanes. La majoria de nosaltres cantàvem versos, fins i tot la germana més jove ho feia bé! En la sobretaula i havent sopat cantàvem versos; la majoria pelant el blat de moro!”. En el treball també sabem que homes i dones s'ajuntaven en els bertsos. Prova d'això són aquest esment al blanqueig de blat de moro i també el vers que Txirrita va cantar en l'herba a Plazida Otaño i la seva resposta. Al bar i a la sessió de festes només tenien accés els homes. Falta per explorar els espais d'oci de les dones i els bertsos que es van cantar allí. Quant a la “atsolorra” que es dedica a investigar i recuperar la festa en el barri, han dit immediatament.

Aprendre bertsos amb naturalitat

Molts dels bertsos que anaven a estudiar a casa, en aquella època en el barri hi havia diverses famílies que el feien en vers: els citats zubiarrain, saiburutarras, ugaldetarras... Molts altres s'haurien educat en el barri, en un moment en el qual la casa i el barri estaven més vinculats que avui. Txirrita parlava molt bé de la funció de “professor”, sense haver de vincular el bertsolarismo amb els dons divins. Les seves paraules estan molt prop de les escoles de bertsolaris actuals: “El meu professor era Joxe Mel Otxotorena i jo faré de professor a Paulo Zubiarrain” (net de Joxe Mel Otxotorena, per a tornar-li el favor). Com va deixar escrit Antonio Zavala (aquí el llibre en PDF), en l'època de Txirrita, a la casa natal del bertsolari Txabolategi, vivia Domingo Erroizenea. “Era el que cantava alguna cosa, i Txirrita, un noi d'entre vuit i nou anys, li deia:
– A mi has d'ensenyar-me a cantar bertsos, Domingo”.

Casa, treball, oci, tots més relacionats

La distinció entre llar i treball és impossible (avui sobretot en el cas de les dones i en l'època de Txirrita per als homes i les dones). També es dedicaven al bertsolarismo per a fer més suportable l'activitat i, quan treballaven per a uns altres, per a millorar les seves condicions laborals o per a fugir del seu treball. En això ens han ensenyat que Txirrita era artista. Ens han arribat els versos que va lliurar a la quadrilla de picapedrers d'un dia de treball, que va cantar al seu cap després de molts dies d'absència...

Espectacle de bertsolaris 11 vegades a l'any

Els assistents gaudien de les festes del poble amb un espectacle de bertsos des del balcó fins al balcó. Però en alguns llocs, durant tot el dia i fins i tot en dos o tres dies, els bertsolaris actuaven. Els trets de l'absència del cotxe, una vegada en aquest, eren aprofitats per tots. Florian Oiarbide ho va recollir dels seus predecessors: “El Txirrita feia 11 places a l'any amb la seva fama!”. Els assajos van ser escrits per Paulo Zubiarrain, citat en l'article anterior. Des de la seva joventut i fins als 64 anys d'edat, havent recorregut moltes places, va realitzar 111 sessions, en total. Un parell de bertsolaris que més dia estan fent 100 actuacions a l'any, i els que facin entre 70 i 80 actuacions a l'any seran una dotzena. És normal que en temps de la Txirrita els grans bertsolaris cantin a casa, en el treball, en el bar, gairebé tots els dies, i que els grans bertsolaris actuals estiguin a punt de fer una sessió de plaça gairebé tots els dies, per a entendre. En aquests 80 anys hem esmolat la zona de la plaça i la de l'escola, i hem embotellat la de casa, la de treball, la d'oci.

El canvi de vida interromp el bertso

El barri d'Ereñozu continua sent un dels més aficionats al bertsolarismo, per al qual va de fora. Un espai en el qual no és necessari anar a escola de bertsolaris per a aprendre i fer bertsos, sinó que és molt possible treballar la transmissió de la casa i el barri. No tenen la mateixa percepció de la seva realitat els nadius. “Quants de nosaltres estem a casa parlant junts?”. “Quan anem amb cotxe, amb la ràdio o la música”. “També en la sidrería la gent ens ve amb la pressa d'anar i mirar l'hora”. La conclusió és que per a cantar bertsos cal estar molt temps junts. Que a la paraula li donem menys temps i espai en la vida d'avui, i amb ella, al bertso. Els àmbits de la vida, les relacions cara a cara, els temps, els àmbits de la paraula... són temes bonics per a qui vulgui promoure el bertsolarismo.