Després de l'èxit també es van produir mals resultats electorals en l'independentisme de l'esquerra. Per diverses raons, moltes de les persones més pròximes van començar a distanciar-se d'ell. El salt de l'estratègia polític-militar a l'estratègia política era enorme, i no va saber crear una nova cultura política per a això. Això és el que ara vol fer amb la refundació. En el procés que va començar al juliol, se celebrarà un congrés el 22 de gener i una Conferència Política al setembre de 2017.

La ponència Zohardia ha estat elaborada per 34 persones, liderades per Arnaldo Otegi, que han establert les bases ideològiques, la línia política i el model organitzatiu. ‘Zohardia’ era el sobrenom que Josu Muguruza, assassinat pels GAL, va usar en Egin. “Després de 60 anys de lluita fructífera”, Sortu diu que la situació d'aquest poble és digna de despertar les llums vermelles, “enfront de l'ofensiva neoliberal i sense eines sobiranes”, Euskal Herria ha fet passos enrere en diferents àmbits. El pols d'aquest poble es nota lent, però alhora intueix les condicions per a arribar a la República Basca.

Les següents línies es basen en els textos de les ponències, però no són un resum d'aquestes, sinó un petit contrast entre les melodies antigues i les noves, pensades per a donar pistes al lector sobre la melodia de Sortu. S'obre la possibilitat de presentar més ponències, però cal presentar-les en tres àmbits: ideològic, polític i organitzatiu; i presentar l'equip directiu. No s'espera que ningú present una ponència completa.

En curs. Sortu, LAB i ERNAI van realitzar un procés de reflexió que va culminar el mes de març passat, i va culminar amb la promesa de refundació de l'Esquerra Abertzale. El seu s'està creant i Ernai –que ja ha anunciat per a abril de 2017– i LAB també hauran de fer el seu.

Naturalesa de les generacions. Revolucionari, partidari de la democràcia harmònica, confederalista, socialista, amb marxisme d'anàlisi social, abertzale i internacionalista, feminista, nacional, basc.

República Basca. La seva construcció parteix de la realitat institucional actual i té tres àmbits territorials: CAPV, Navarra i Iparralde. Es treballarà per a estrènyer llaços en el dia a dia, però cadascun portarà el seu ritme fins a unir-se en la República Basca.

Model confederal. El tema de la Confederació sempre ha estat ballant en els textos polítics de l'Esquerra Abertzale. Aralar ja es va fer amb la seva quan es va fundar, en 2013 també apareixia en el Camí Basc d'EH Bildu i ara també ha estat absorbida per sortu. En dues adreces: d'una banda, la que es refereix a la relació polític-institucional entre els territoris i, per un altre, la que es refereix “a la pràctica política que té com a objectiu la redistribució del poder polític interpretant l'espai com a estratègic”.

Unitat Ciutadana. “No s'ha creat la nova Unitat Ciutadana”. En opinió de sortu aquesta funció correspon a EH Bildu i EH Bai. Ells són els protagonistes dels mitjans de comunicació i de les mobilitzacions. En el camí cap a la independència, també veu la necessitat d'un Front més ampli, que inclogui no sols a les forces polítiques, sinó també a les forces socials i sindicals. És més, se subratlla que els processos de transformació requeriran la col·laboració de forces encara més àmplies, i aquí situa l'acord de govern de les quatre forces pel canvi a Navarra”. En opinió de sortu, la dinàmica d'EH Bildu i sortu no s'ha caracteritzat adequadament en els últims anys, i d'ara endavant cal distingir-la clarament.

Sense avantguarda. El caràcter d'ETA, CAS i Ekin ha estat molt amant de l'avantguarda. Tothom de l'esquerra abertzale s'obria pas en els objectius i en les línies polítiques que ells marcaven. Ara, la missió de Sortu és ajudar a la construcció d'EH Bildu, EH Bai i el Front Ampli, “però fer-ho fora de tota temptació dirigent, avantguardista i/o uniformitzadora”. En diverses ocasions es fa referència a aquesta idea. Respecte a la sobirania, per exemple: “A sortu no li correspon presentar un full de ruta tancat (…) La marxa del procés no pot dependre de les possibilitats d'acord entre les elits. Per contra, el lideratge pertany a la societat civil organitzada”. Fins i tot quan es refereix a la figura del militant: “Els temps del líder timoner són coses del passat”.

Vell i nou. Elogia la “lluita dels últims 60 anys” de l'esquerra abertzale –“l'aportació històrica d'aquest cicle ha estat la creació de condicions per a la supervivència”– però “seria un error històric pensar que es pogués avançar a través d'eines, bases i fórmules esgotades en aquesta nova fase de sobirania”. Les cites de la mateixa forma són nombroses, per exemple: “A més de no ser emocionants, cal trencar amb la inèrcia de les mobilitzacions que no trenquen amb el sistema”, “tenim la urgència de passar de la cultura del no a la cultura de la creativitat”, “la necessitat de superar la identitat de resistència i de fer el salt a la identitat de projecte” o “la necessitat de trencar els comportaments avantguardistes i formar-nos en una pràctica política basada en el lideratge democràtic”.

El moviment de partits. “No es crea partit ni moviment. No obstant això, ambdues són alhora: un moviment no convencional, amb forma de partit i característiques de moviment”. El militant de sortu ha de participar en moviments socials, associacions i institucions multisectorials, no per a dirigir-los, sinó perquè aquesta participació és imprescindible per a aconseguir els objectius de Sortu.

Unió Europea. “La Unió Europea actual és un projecte antidemocràtic i antisocial”, però “tant la incorporació de l'Estat Basc com l'exclusió de la UE” haurien de ser decidits pels bascos en referèndum.

Construcció social i comunitària. “Entenem per herrigintza soziala la iniciativa dels moviments populars que treballen en la construcció de la nova societat (…) En els últims anys hem conegut molts exemples curiosos d'aquesta expressió d'herrigintza: Gora Gasteiz, moviment contra el fracking, murs populars, Guipúscoa Zutik, multitud d'iniciatives del moviment feminista, a favor dels refugiats, etc.”. La construcció comunitària dels nuclis de població és “la realització de projectes en els quals els pobles i barris són subjectes constituents. (…) És de destacar la labor municipal desenvolupada en els últims anys per EH Bildu”.

Procediments. Se celebraran eleccions primàries i es tramitarà la participació per via telemàtica. En aquestes fases del Congrés i de la Conferència Política, bastarà amb inscriure's en la pàgina de sortu per a poder participar en el procés i en l'elecció de la nova direcció.

Corrents d'opinió. “Sortu accepta en el seu si els corrents d'opinió, però sempre deixant clar que el fet que sigui així no dona automàticament dret a un corrent d'opinió a tenir una quota de representació en els òrgans directius”.

Militància. “Si no aconseguim que l'organització funcioni d'una altra manera, difícilment podrem aconseguir un altre tipus de militants i persones. L'organització (és a dir, els militants, que som nosaltres, els que abans i al cap i a la fi la formem) no pot ser una màquina per a destrossar a la gent”.

Terminis. Del 5 al 26 de novembre, elecció de ponències i direcció; del 27 de novembre al 10 de desembre, termini per a la presentació de propostes a través de llistes obertes sobre responsabilitats diferents a la direcció nacional i territorial i per a la presentació d'esmenes. Del 9 al 22 de gener, el debat de les esmenes a les ponències i l'elecció de llistes obertes acabarà amb el congrés del 22 de gener. De gener a setembre se celebra l'etapa de la Conferència Política.

Al costat d'aquest reportatge, també parlarem en aquesta entrevista amb Miren Zabaleta, membre de la direcció de Sortu, sobre el tema de la refundació.