A principis del segle XX, el moviment socialista internacional es va dividir entre els partidaris i els contraris de la guerra. Un segle després les coses no han canviat molt. Les mobilitzacions contra la guerra de 2003 van ser molt importants. A tot el món milions de persones van prendre els carrers per a protestar contra la invasió de l'Iraq. Enrere va quedar l'actitud imperialista de bona part de l'esquerra occidental, donant suport a la guerra il·legal de l'OTAN contra Iugoslàvia en 1999.
Des de llavors, els Estats Units ha après molt. Malgrat la proliferació de les ingerències imperialistes dels membres de l'OTAN, no s'ha repetit l'error a l'Iraq. Continuen violant les lleis internacionals amb els bombardejos i les invasions militars a cada moment, però les guerres (proxy) delegades en els atacs contra els països que ara volen controlar han guanyat el protagonisme. Desenes de milers d'estrangers van lluitar contra l'estat sobirà de Líbia i desenes de milers s'han manifestat contra l'estat sobirà de Síria. La implicació de Qatar, l'Aràbia Saudita, Israel, Turquia, els Estats Units i els països de l'OTAN en les guerres d'Orient Mitjà és impressionant, ocasionalment fent costat a Al-Qaeda i ISIS o armant directament o indirectament a l'OTAN. D'una forma o una altra, també ha estat aprovat pel general Clark, el senador McCain o Hillary Clinton. No és nou que l'imperialisme angloamericà utilitzi l'extremisme islamista, el porta fent des de fa segles.
En l'esquerra occidental, l'hegemonia ha estat presa per la postura imperialista. Segons això, els nostres sistemes polítics estan per sobre de tots els del món, som nosaltres els que mantenim els drets individuals, les llibertats civils i la democràcia com cal. Com en un altre temps es justificava envair i controlar els països sota l'excusa de portar a Déu o al desenvolupament socioeconòmic, ara l'esquerra hegemònica fa el mateix joc amb el mantra de la democràcia i les llibertats civils.
No obstant això, com fa cent anys, en l'esquerra d'Occident l'hegemonia ha estat presa per la postura imperialista. Segons això, els nostres sistemes polítics estan per sobre de tots els del món, som nosaltres els que mantenim els drets individuals, les llibertats civils i la democràcia com cal. Així com antigament es justificava envair i controlar als països amb l'excusa de portar a Déu o al desenvolupament socioeconòmic, ara l'esquerra hegemònica fa el mateix joc amb el mantra de la democràcia i les llibertats civils. En alguns casos s'ha convertit en l'avantguarda de la propaganda massiva de l'imperialisme als països occidentals, sense creure les proves i les declaracions dels seus protagonistes i tractant d'equiparar als agressors i els agressors, que, per cert, no violen la legislació internacional.
Ens volen mobilitzar a milers de persones i fer-nos creure que en dues o tres setmanes poden aconseguir armes i milers de lluitadors, encara que al mateix temps ens volen fer creure que això ocorre en una de les “dictadures més terribles” del món. No és cap ximpleria, tenen el front ample. Que ens expliquin d'una altra manera com és possible que, sense imperialisme, amb la mitjana de la petjada ecològica dels habitants de Qatar, es necessitin cinc planetes i quatre amb la dels habitants dels EUA. Això és així perquè controlen els recursos mundials i estan disposats a fer tot el que sigui per a destruir als països sobiranistes i portar-los al seu control.
Això sí, mentrestant, l'esquerra per a tranquil·litzar les consciències ha passat del crit “No a la guerra” al lema “Ongi etorri errefuxiatuak”. Així, en el segle XXI, el poble d'Oregon, en la pretensió d'Otero, es va revoltar i es va posar a cridar: Clar que funciona com la nova Càritas del segle XXI, cal acollir adequadament als refugiats, però no són conseqüència d'un fenomen meteorològic, sinó d'una estratègia imperialista dels països occidentals i els seus aliats. En un moment donat pot ser necessària una almoina per a combatre la pobresa, però si no s'explica per què ocorre i si no es lluita per a revertir la situació, es pot perpetuar. La destrucció d'un país i el desallotjament de la seva població és un drama humanitari i el mitjà més eficaç per a sostreure la sobirania d'aquest país i obstaculitzar el seu desenvolupament socioeconòmic i cultural.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]