A principis del segle XX, el moviment socialista internacional es va dividir entre els partidaris i els contraris de la guerra. Un segle després les coses no han canviat molt. Les mobilitzacions contra la guerra de 2003 van ser molt importants. A tot el món milions de persones van prendre els carrers per a protestar contra la invasió de l'Iraq. Enrere va quedar l'actitud imperialista de bona part de l'esquerra occidental, donant suport a la guerra il·legal de l'OTAN contra Iugoslàvia en 1999.
Des de llavors, els Estats Units ha après molt. Malgrat la proliferació de les ingerències imperialistes dels membres de l'OTAN, no s'ha repetit l'error a l'Iraq. Continuen violant les lleis internacionals amb els bombardejos i les invasions militars a cada moment, però les guerres (proxy) delegades en els atacs contra els països que ara volen controlar han guanyat el protagonisme. Desenes de milers d'estrangers van lluitar contra l'estat sobirà de Líbia i desenes de milers s'han manifestat contra l'estat sobirà de Síria. La implicació de Qatar, l'Aràbia Saudita, Israel, Turquia, els Estats Units i els països de l'OTAN en les guerres d'Orient Mitjà és impressionant, ocasionalment fent costat a Al-Qaeda i ISIS o armant directament o indirectament a l'OTAN. D'una forma o una altra, també ha estat aprovat pel general Clark, el senador McCain o Hillary Clinton. No és nou que l'imperialisme angloamericà utilitzi l'extremisme islamista, el porta fent des de fa segles.
En l'esquerra occidental, l'hegemonia ha estat presa per la postura imperialista. Segons això, els nostres sistemes polítics estan per sobre de tots els del món, som nosaltres els que mantenim els drets individuals, les llibertats civils i la democràcia com cal. Com en un altre temps es justificava envair i controlar els països sota l'excusa de portar a Déu o al desenvolupament socioeconòmic, ara l'esquerra hegemònica fa el mateix joc amb el mantra de la democràcia i les llibertats civils.
No obstant això, com fa cent anys, en l'esquerra d'Occident l'hegemonia ha estat presa per la postura imperialista. Segons això, els nostres sistemes polítics estan per sobre de tots els del món, som nosaltres els que mantenim els drets individuals, les llibertats civils i la democràcia com cal. Així com antigament es justificava envair i controlar als països amb l'excusa de portar a Déu o al desenvolupament socioeconòmic, ara l'esquerra hegemònica fa el mateix joc amb el mantra de la democràcia i les llibertats civils. En alguns casos s'ha convertit en l'avantguarda de la propaganda massiva de l'imperialisme als països occidentals, sense creure les proves i les declaracions dels seus protagonistes i tractant d'equiparar als agressors i els agressors, que, per cert, no violen la legislació internacional.
Ens volen mobilitzar a milers de persones i fer-nos creure que en dues o tres setmanes poden aconseguir armes i milers de lluitadors, encara que al mateix temps ens volen fer creure que això ocorre en una de les “dictadures més terribles” del món. No és cap ximpleria, tenen el front ample. Que ens expliquin d'una altra manera com és possible que, sense imperialisme, amb la mitjana de la petjada ecològica dels habitants de Qatar, es necessitin cinc planetes i quatre amb la dels habitants dels EUA. Això és així perquè controlen els recursos mundials i estan disposats a fer tot el que sigui per a destruir als països sobiranistes i portar-los al seu control.
Això sí, mentrestant, l'esquerra per a tranquil·litzar les consciències ha passat del crit “No a la guerra” al lema “Ongi etorri errefuxiatuak”. Així, en el segle XXI, el poble d'Oregon, en la pretensió d'Otero, es va revoltar i es va posar a cridar: Clar que funciona com la nova Càritas del segle XXI, cal acollir adequadament als refugiats, però no són conseqüència d'un fenomen meteorològic, sinó d'una estratègia imperialista dels països occidentals i els seus aliats. En un moment donat pot ser necessària una almoina per a combatre la pobresa, però si no s'explica per què ocorre i si no es lluita per a revertir la situació, es pot perpetuar. La destrucció d'un país i el desallotjament de la seva població és un drama humanitari i el mitjà més eficaç per a sostreure la sobirania d'aquest país i obstaculitzar el seu desenvolupament socioeconòmic i cultural.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Heldu zaigu EAEn 2025-26 ikasturterako ikastetxeetan matrikula egiteko garaia, eta etxe askotan etxeko txikienak urrats berria emango du hemendik gutxira, irailean, eskolaratzea, alegia. Euskal Eskola Publikoaz Harro Topaguneko kideok apustu sendoa egiten dugu eskola publikoaren... [+]
Araba, Bizkai eta Gipuzkoarako Hezkuntza Lege berria onartu zenetik, aurrerantzean hezkuntza doakoa izango dela behin eta berriro entzuten/irakurtzen ari gara. Eragile desberdinei entzun diegu, baita Hezkuntza Sailari ere, eta hedabideei eskaintzen dizkiegun elkarrizketatan... [+]
Hilabetearen hasieran egin zuen EH Bilduk III. Kongresua, Iruñean. “Ez ohiko ondorioak” ateratzeko balio duen “ohiko kongresua” omen da, edo horrela jaso dute behintzat Zutunik ponentzian, zuzendaritzak proposatu eta militantziak aho batez onartu... [+]
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]