Al juny de 2014, el Consell de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), compost per 47 estats, va prendre una decisió inesperada amb una proposta de l'Equador i Sud-àfrica: crear un Grup de Treball Intergovernamental per a regular la responsabilitat de les empreses transnacionals en matèria de drets humans. En particular, la seva funció és proposar un tractat internacional vinculant.

Com de costum, el Consell es va reunir a Ginebra (Suïssa) per a deliberar sobre la reforma sanitària. Mentrestant, en l'exterior, centenars de membres de la societat civil van participar en el Tribunal Permanent dels Pobles per a influir en la decisió dels representants estatals. Malgrat el petit pas, van rebre la notícia amb alegria, ja que la tendència que fins llavors dominava s'havia trencat. “A l'hora de parlar de les transnacionals”, va explicar llavors Juan Hernández Zubizarreta, professor de dret internacional i membre del Tribunal dels Pobles, “la lògica de l'ONU ha estat la lògica de les normes toves, la lògica de la responsabilitat corporativa dins de l'ètica empresarial, d'acord amb la voluntat pròpia”. En definitiva, no hi ha regles vinculants que puguin donar lloc a sancions, gràcies.

Segons ha aprovat el Consell de Drets Humans, el nou grup de treball haurà de dedicar les dues primeres sessions, la de 2015 i la de 2016, a escoltar i informar els experts. Aquesta etapa, que va finalitzar la setmana passada, es prolongarà fins l'any vinent 2017, quan es presentarà i debatrà l'esborrany d'un conveni internacional que culminarà amb una reunió bilateral.

El text definitiu del pacte no es pot endevinar per a quan es pugui recordar, ja que l'ONU és una organització molt lenta i no es pot dir amb certesa si finalment entrarà en vigor, entre altres coses perquè hi ha fortes resistències en el propi Consell de Drets Humans de l'ONU. Els Estats més rics (els EUA, el Japó, tots els de la Unió Europea…) van votar en contra de la creació de la Comissió Intergovernamental. Les úniques potències que van votar a favor van ser la Xina i Rússia, “probablement per raons de geoestrategia”, segons Hernández Zubizarreta.

Contra la impunitat sistemàtica

“No sabem fins a on coincidirà l'esborrany que presentarà el grup de treball amb les nostres peticions”, explica el professor de la UPV/EHU. D'una banda, Hernández ha acudit a Ginebra com a representant del moviment popular, membre de la campanya internacional Dismantle Corporate Power (Derrocar el Poder Corporatiu). Però enguany també ha participat de manera oficial en la reunió del Consell, ja que ha estat un dels experts convidats.

“Avui dia, i així és com vaig començar la meva intervenció, la impunitat de les transnacionals és sistemàtica”, diu. “Tenen un poder tremend, un poder polític, econòmic, mediàtic i jurídic. Quant a aquest últim, el motiu és que existeix un gran desequilibri entre els drets i els deures de les transnacionals. El dret que protegeix els primers és dur i s'executa. Per contra, les seves obligacions es regeixen pel dret internacional dels drets humans, i aquest dret és feble”.

Un exemple: Encara que l'Organització Internacional del Treball (OIT) hi hagi un acord contra el treball infantil, un Estat pot acceptar que els nens de més d'una edat treballin i la transnacional que en ella treballen pot beneficiar-se d'això mentre no infringeixi la legislació d'aquest Estat, que el dret internacional no li impedeix.

“Al dret internacional li falten dents”

La campanya Dismantle Corporate Power reclama que el tractat que ha de proposar l'ONU obligui a les transnacionals, en tot moment i als països en els quals es trobin, a respectar el dret internacional, no sols local, sinó també local. “A més, creiem, i això és molt important per a nosaltres, que cal crear un tribunal que faci complir tot això”, diu Juan Hernández Zubizarreta, “perquè, com diuen molts experts, al dret internacional li falten dents, no mossega. Pots tenir molt bons acords, però si no hi ha un òrgan que el faci, no val molt”. En qualsevol cas, el professor considera que la creació d'un tribunal internacional d'aquest tipus és un objectiu molt difícil, “ja que no serà gens fàcil que els estats acceptin una cosa així”.

Mentre no hi hagi un tribunal d'aquestes característiques, la qual cosa es diu estratritorialidad en el dret pot utilitzar-se per a denunciar i jutjar les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals, una altra de les demandes de la campanya Dismantle Corporate Power. “L'estratitritorialidad pot suposar que qualsevol pugui denunciar una transnacional, no sols al país on s'ha produït la vulneració de drets, sinó en el lloc on dita transnacional té la seva seu central”, ha explicat Hernández Zubizarreta.

El professor recorda la caiguda de l'edifici a l'abril de 2013 que va causar la mort de més de 1.000 persones en Dakhan, la capital de Bangladesh. El desastre va provocar el desastre de l'edifici, que malgrat les greus esquerdes mostrades pels treballadors va romandre en el lloc realitzant roba per a transnacionals de diversos sectors. “Una d'aquestes empreses és l'espanyola d'El Corte Inglés, i si s'apliqués la mesura de l'estratritorialidad, a diferència del que ocorre avui, es podria denunciar en un jutjat de Madrid a El Corte Inglés pels successos de Bangladesh”.

Establir a qui correspon la responsabilitat, un dels majors reptes

Posar com a exemple aquesta empresa no és casualitat. De fet, El Corte Inglés no treballa de manera directa a Bangladesh, sinó subcontractant a empreses locals. “No obstant això, les mateixes condicions les estableix; és un dels molts mitjans jurídics que poden utilitzar les transnacionals: la contractació d'empreses locals. Quines responsabilitats civils, penals… ha tingut finalment El Corte Inglés a Bangladesh? Cap”. Hernández ha considerat que el pacte que s'ha de crear hauria de ser una arma per a evitar-lo: “La responsabilitat ha de ser imposada en tota la cadena de producció”.

Precisament la definició del que és la transnacional serà una de les tasques més difícils de la ponència del Consell de Drets Humans. I haurà de lluitar contra la voluntat dels estats més rics. En el moviment social ja ha sorgit el dubte que si els poderosos aconseguissin submergir-se per complet, valdria la pena fer un conveni internacional? El temps ho dirà, i amb tota l'aparença, no serà un temps curt.