Comunicació emocional: eines i conductes comunicatives en la mobilització social. En el titular d'aquest article també podia incloure aquesta frase, que és el títol de la cinquena edició de les jornades Euskarabildua, que s'han organitzat per al 10 de novembre; però si vols que et digui la veritat, lector, m'ha recordat més el taller de tendresa que ara està de moda que un cicle de conferències sobre la comunicació emocional. La segona frase que m'han llançat m'ha semblat més clara: enguany Euskarabildua cerca analitzar les claus comunicatives per a l'èxit dels moviments socials.El
Museu Sant Telmo acollirà la jornada organitzada per Iametza Interaktiboa, ARGIA i Ametzagaña Taldea, i entre els projectes que es desenvoluparan des d'una perspectiva comunicativa estan el moviment feminista d'Euskal Herria, la Diada de Catalunya i el procés d'Islàndia.
Des del màrqueting moltes vegades s'entenen els plans i projectes de comunicació, però això no garanteix realment que es materialitzi el missatge i la transformació d'un determinat moviment social; és a dir, el pla de comunicació pot tenir un gran èxit en la difusió, però al mateix temps no suposa cap èxit en la reivindicació d'aquest moviment. És cert que el missatge de la campanya, la identificació del receptor, o la concreció de les eines que s'utilitzaran per a difondre el missatge, és important, però cada vegada són més els moviments socials els que s'estan posant més forts. Els recursos que fins ara eren menys assequibles poden estar a la disposició de qualsevol en l'actualitat, i els projectes populars s'estan aprofitant per a difondre el seu missatge el més alt possible i generar grans moviments de masses. Però què hi ha darrere d'aquest èxit? Quines són les claus? I què passa amb el llenguatge?Per a
assistir a les jornades és necessari inscriure's i ja està obert el termini.Pots donar-ho aquí. Aquí trobaràs tota la informació de totes les xerrades.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]