Com va sorgir l'interès pel País Basc?

En els meus temps d'estudiant, en l'institut, perquè em semblava una cultura oprimida, amb una espècie de muralla al voltant. Avui dia hi ha internet, però llavors hi havia cassets i CDs. A Galícia vam conèixer a Oskorri de la mà de Milladoiro, de la mà d'Anton Reixa Negu Gorriak… Ens arribaven ressons de la música basca, i d'aquella estranya llengua...

El camí que vas fer per a venir a Euskadi passa pel basc i per Irlanda.

Després de treballar en la televisió gallega, me'n vaig anar a Irlanda a estudiar anglès durant un any, i allí vaig conèixer al gallec Isaac Xubin. Impartia classes de basca en la Universitat del Cork i va ser ell qui em va animar a inscriure'm. De tornada a Galícia, volia fer estudis relacionats amb el món audiovisual i vaig pensar a fer-lo a Catalunya, però un amic em va comptar l'escola d'Andoain i em vaig inscriure allí. Dos anys a Guipúscoa i, després, altres quatre a Bilbao.

Com va sorgir la idea de fer Lloc diferent?

La meva intenció inicial era fer un curtmetratge en el barri bilbaí de Masustegi, que és un bon exemple de com s'ha construït a Galícia. El caseriu basc és ben organitzat, mentre que a Galícia està arrelat el feísmo gallec: fer i llest. Masustegi està fet amb aquest model caòtic, és una favela. A poc a poc, vaig començar a dibuixar un mapa amb altres referències, i ara s'ha convertit en un llargmetratge documental. Els objectius són relatar la història dels gallecs d'aquí i els llaços entre tots dos pobles, així com els llaços socials i, sobretot, culturals.

Quines són les fites d'aquest mapa?

Són molts. A més de Masustegi, Marge Esquerre, Renteria... Es va crear per a recollir trintxerpe gallecs. A través de la pesca s'ha creat una llengua especial, per exemple, en els ports gallecs s'escolta “txo” i en Ondarroa “amarra peixe”. Relacionat amb la cultura, cal destacar Oiartzun, ja que l'oiartzuarra Concha Murgia va ser sogra de Rosalía de Castro, mare de Manuel Murguia. A Laudio/Llodio existeix encara una comunitat forta. A Barakaldo, 347 habitatges de l'entorn del centre gallec van ser construïdes per iniciativa pròpia, sota el nom d'O barri dos galegos. Cada setmana, l'empanada i la resta de les coses es porten des de Galícia en un camió.

Com descriuries la relació entre Galícia i el País Basc?

Íntim, pròxim. Les històries personals, les experiències de la gent, són increïbles. Un jove ondarrutarra, per exemple, sabia que el seu avi era gallec, però no més. Va començar a investigar i va descobrir que la majoria dels seus integrants eren d'origen gallec. A l'ésser de tercera generació, havia perdut el deixant de la seva família d'origen, però va ser al poble del seu avi i va trobar a la seva família.

La majoria dels immigrants gallecs van arribar en la dècada dels 60.

Sí, però també molt abans. En Ondarroa, abans de la guerra, i a Barakaldo, en 1901 es va fundar el centre gallec, el primer d'Europa, ja que per a llavors hi havia un gran nombre de gallecs en el Marge Esquerre i en les mines. En Gallarta en 1860 ja existien gallecs.

Com ha estat la integració dels gallecs a Euskadi?

És un dia diferent, però per a la primera generació havia de ser molt dur. Pugem a un tren i arribem al desconegut. A Saragossa, a Donostia-Sant Sebastià… Necessitava un lloc diferent, un lloc diferent, per a ells. Van crear una realitat diferent, un gueto, un ambient diferent per als d'aquí. Però aquí se'ls va mirar des d'un altre punt de vista, ja que no sols van venir a treballar sinó que van portar la seva cultura i la seva llengua ficats en la motxilla. “Ens inspirava respecte veure'ls parlar en la seva pròpia llengua”, m'han dit alguns testimonis d'aquí.

Es van crear connexions com Manuel María o Gabriel Aresti.

És una relació molt interessant, és una història que es conta en el llibre Les gallegues en Bizkaia. Els treballadors d'aquí i els de Galícia es van trobar en els centres de treball i van lluitar pels drets. Llegint poemes, en el cas de María i Aresti, va sorgir la relació, el desig de conèixer-se.

En el documental ha comptat amb la col·laboració de molta gent.

Sí, Xosé Estevez, Dani Alvarez, Joxe Mari Agirretxe, Xabier Amuriza, Iñaki Anasagasti, Anton Reixa, Sechu Sende... En la producció m'han acompanyat amics de la productora Esbós, Santi i Jokin, l'avi d'un d'ells, un gallec, i ara busquen les seves arrels.

També has de començar un programa de ràdio amb altres amics. Què sentirem aquí?

Començarem a realitzar el programa "ireki gaiola" en la ràdio Vila de Bilbao, amb els membres de l'associació Galícia. Desgraciadament, jo soc l'únic basc de l'equip, la resta el farem en gallec. Sobretot tractarem temes culturals, coneixereu una altra Galícia, acolorida, fresca… Anirem més enllà de Sanxenxo per a conèixer la veritable Galícia.