Ha comentat que els equips esportius professionals haurien de ser tractats com una empresa diferent, i fins ara la societat estava plenament assumida que aquests clubs rebin subvencions públiques i tinguin deutes.

Durant anys, les empreses i els equips professionals esportius no han rebut el mateix tracte, en molts sentits, en la contractació, en matèria fiscal… A tall d'exemple: es vetava la lliure circulació dels treballadors fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va aprovar en 1995 la Llei Bosman [veure quadre]. D'altra banda, cal esmentar que s'ha condonat els deutes acumulats amb la Seguretat Social o amb Hisenda, o el tracte especial que reben els clubs i els jugadors.

La unió de les grans empreses amb l'esport és habitual: Kutxabank és patrocinador de l'Athletic i de la Reial Societat, Caixa Laboral Baskonia ha estat fins a 2016... Què opines sobre aquest tema?

Les grans empreses tenen una responsabilitat social que es pot materialitzar per diferents vies. Si un d'ells és donar suport a l'esport, em sembla bé. Però tinc dubtes sobre si el receptor hauria de ser un esport professional, perquè hauria de funcionar en funció d'altres paràmetres. Les empreses privades no haurien de gaudir de privilegis fiscals per la protecció de l'esport professional [es refereix als beneficis fiscals regulats en la Llei 49/2002].

Se sol dir que hi ha grups esportius que aporten molt socioeconòmic a la societat, la qual cosa justifica la percepció d'ajudes públiques.

Jo crec que només els grans esdeveniments i algunes competicions esportives tenen un impacte socioeconòmic. I aquests esdeveniments són capaços de mantenir-se per si mateixos, no necessiten ajuda pública. Veig que rebre suport institucional és just, però que no es faci en termes econòmics.

En aquest sentit, el futbol sempre ha guanyat. És com una roda: qui crea el moviment monetari, les institucions li donen suport, això genera més moviment monetari, ajuda més...

És clar que el futbol és l'esport amb major impacte socioeconòmic, però precisament per això hauria de mantenir-se pel seu compte. No necessita ajuda, genera ingressos suficients per a poder autofinançar-se.

Crec que l'administració hauria d'ajudar a l'esport d'elit, però no al professional, perquè se li deu a una empresa.

El cas de les subvencions de San Mamés, Anoeta… ha generat un gran renou en els últims temps, especialment des de l'esclat de la crisi.

Els equips esportius haurien de ser tractats com la resta de les empreses, com he dit abans. Els casos de San Mamés i Anoeta no són els mateixos. El primer és de propietat privada i el club hauria d'assumir el cost de les obres, com el fa qualsevol altra fàbrica en la renovació i ampliació de les seves instal·lacions. Però el propietari d'Anoeta és l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, i correspon al poder públic investigar la necessitat de transformar aquest espai, tenint en compte que hauria de ser utilitzat per la comunitat.

En un moment en el qual gairebé tot es mesura en valors econòmics, quins altres factors caldria tenir en compte?

Igual que en la resta de la vida, en la música o en l'art, cal tenir en compte altres valors a més del tema econòmic. Si alguna cosa sabem és que l'exercici físic aporta grans beneficis en la salut, que l'esport va més enllà del que és.

Quin paper juga la universitat en tot això?

Com qualsevol altre sector de la societat, la universitat ha de debatre sobre temes que necessiten una reflexió profunda, i l'esport és un d'ells.