Baskonia i Alabès són la referència a Àlaba. Durant anys han rebut nombroses ajudes públiques...

Així és. En el cas de l'Alabès, la Diputació i l'Ajuntament van salvar en part a l'equip, i el Baskonia també ha rebut importants subvencions, com l'ampliació del pavelló, entorn de 30 milions d'euros. A això cal afegir la informació publicada per Eldiario.es sobre el deute perdonat per la Diputació. No obstant això, no és només a Àlaba, sinó que és una pràctica sistemàtica al País Basc.

Al País Basc en general i a Àlaba en particular, la qüestió de les subvencions genera suficient debat, tant entre els polítics com en la resta de la societat? Quina és la teva opinió com a aficionat?

En la mesura en què es tracta d'ajudes que reben habitualment les associacions anònimes, el cas suscita un debat. Són, a més, quantitats importants que haurien de destinar-se a cobrir necessitats més apressants.

A nivell polític, desgraciadament, els partits no mantenen la mateixa posició a Àlaba i, per exemple, en Bizkaia. Allí a penes han criticat els suports rebuts per l'Athletic, ja que el fet d'oposar-se al club no dona cap benefici polític. Els polítics haurien de tenir un discurs molt més contundent sobre les ajudes que reben tots els grups. Crec que hi ha una doble moral. En l'avantguarda de la lluita contra la pilota bruta en el futbol, el bàsquet i l'esport en general sol estem els aficionats i això és lamentable.

En quina direcció haurien d'anar les ajudes públiques destinades a l'esport?

Per llei, la Diputació té l'obligació legal d'ajudar a l'esport basi, que és el club el que ha de protegir-los. L'Athletic o Osasuna, per exemple, són clubs, però estan immersos en la dinàmica d'un model de futbol capitalista, no hi ha molta diferència entre aquests equips i les Societats Anònimes Esportives SAD, excepte en l'organització interna. Deuria un grup d'aquest tipus rebre ajudes públiques? Hi ha opinions contradictòries, és un tema molt complex.

El programa BAT Basque Team respon a la necessitat del Govern Basc de donar suport a l'esport no professional d'elit [veure quadre]. Les ajudes a l'esport no professional són petites, no obstant això. Posem com a exemple el cas de la lluitadora gasteiztarra Maider Unda, que ha aconseguit una medalla de bronze en els Jocs Olímpics i en el Mundial. Treballa de dia i entrena a la tarda. No és just. No és just el tracte que es dona a alguns esportistes d'elit, més encara si ens fixem en la quantitat de diners públics i privats que mou el futbol professional.

El problema és que el model esportiu actual està relacionat amb el capitalisme. Com a exemple, mirem a l'acció d'alguns països socialistes de l'era soviètica. Invertien molts diners en benefici dels esportistes, situant els centres d'alt rendiment en el centre, i els resultats són evidents. Ningú es quedava fora dels Jocs Olímpics per qüestions econòmiques, tots eren professionals. Això és el que cal garantir, que els esportistes d'elit siguin professionals. És en aquest sentit en el qual cal destinar diners públics.El
capitalisme s'ha imposat als valors que l'esport hauria de transmetre. Això és el que cal criticar, no estem parlant d'esport, sinó d'un negoci lucratiu a nom de l'esport. Cal dir les coses tal com són.

Alguns diuen que criticar les ajudes públiques és fer demagògia, que aquests grups donen més en impostos que el que reben, que en aquest cas obren el nom d'Àlaba, que porten diners a Vitòria, que creïn ocupació… Creu que és bo mesurar tot en termes econòmics?

Els beneficis de la publicitat per a Àlaba o qualsevol altre país no són clars. Que jo sàpiga no es donen dades sobre aquest tema. Diuen que el turisme porta diners, i que en l'hostaleria, per exemple, això es nota per a bé. Però són empreses privades, és a dir, s'utilitza diners públics per a difondre la imatge d'Àlaba, i els qui es beneficien d'això són algunes empreses de la zona. Evidentment, es poden crear llocs de treball. És l'argument de sempre. En general, és una ocupació precària, però que aporta el major benefici al capitalista. El debat ha de ser aquí. El que passa és que quan ens diuen que l'atur baixa, gairebé ningú mira les condicions dels nous llocs de treball. Aquí hi ha un parany tremend, un parany que serveix per a enganyar i manipular a la societat.