Es tractava de garantir la circulació dels diners, ja que, com és habitual en les zones de guerra, tendia a recaptar diners.

Una part del decret deia: “Per tant, l'alçament ha de ser corregit per solucions heroiques per a evitar, d'una banda, l'acumulació de capital en els amagatalls de l'egoisme més palpable i absurd i, per un altre, que el fèrtil tresor del nostre país no fuita de les fronteres del territori per a alimentar a altres regions a costa del suc financer de la nostra terra”.

El govern, format per representants del PNB i del Front Popular, va aconseguir inevitablement el nivell d'autogovern que la República espanyola havia rebutjat anteriorment. Va aconseguir l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia a l'octubre de 1936; en esclatar la guerra, el Govern central republicà volia garantir la protecció dels territoris bascos. De Guipúscoa a Astúries, la línia de costa estava encara en mans dels republicans, però totalment aïllada de la seva àrea principal. I fins a març de 1937, fins que els franquistes van reprendre l'ofensiva, el front es va mantenir estable. Una situació propícia perquè el Govern Basc tingués una activitat curta però intensa. A més d'emetre diners en efectiu, va repartir passaports, va reorganitzar el sistema judicial, va posar en marxa delegacions a l'estranger, va organitzar un exèrcit de 40.000 soldats...

Els bitllets inicials emesos per nou bancs i caixes eren de baixa qualitat i per un decret d'abril de 1937 es van realitzar nous bitllets amb escenes típiques basques (i tòpiques) en el revers, a més d'un níquel d'alta qualitat i monedes de dues pessetes.

Bilbao va caure al juny, i juntament amb la ciutat, la majoria dels assoliments del primer Govern basc. No obstant això, hi ha alguns bitllets “bascos” que s'han guardat i que estan desgastats, almenys en tot just dos mesos, que van complir la seva funció i que van estar en un trànsit intens.