Tribunal de Comptes Públics: Dades amb deficiències (2007-2011)

El Tribunal Basc de Comptes Públics (TVCP) va publicar en 2014 les subvencions que el Govern Basc i les diputacions d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa van concedir entre 2007 i 2011. En total es van mobilitzar 16.700 milions d'euros, dels quals 42 milions van correspondre a equips esportius d'elit, segons les dades facilitades. Per exemple, l'Athletic es va embutxacar 13,3 milions d'euros, el Bilbao Basket 9,5, l'Euskaltel-Euskadi 8,3, la Reial Societat 7,7 i el Guipúscoa Basket 2,5.

En la llista de beneficiaris no figura l'Alabès, i s'esmenta que el Baskonia només va rebre 0,7 milions d'euros en l'últim any. No hi ha ni rastre del fallit projecte de Fórmula 1 Epsilon-Euskadi. Què significa això, que els clubs més importants d'Àlaba no van rebre diners? No com a subvenció, sinó per altres vies: les institucions van rescatar a l'Alabès en 2011 i el Baskonia té signats diversos convenis. Així mateix, l'informe del TVCP no inclou les dades dels acords de patrocini, ni les quantitats destinades a instal·lacions esportives (San Mamés, Anoeta…).

“És evident que l'informe no recull fidelment el succeït en els últims anys a Àlaba”, assenyalava el periodista Iker Rioja en el diari El Mundo . Així ho demostren les dades aportades pel propi Josean Querejeta, amo del Baskonia i de l'Alabès en Primera Divisió. En el període 2007-2011 l'equip de bàsquet va rebre 0,7 milions d'euros, enfront dels 6,3 de la Diputació i l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. “L'operació de rescat de l'Alabès, per part seva, es va coordinar des de les oficines de la Diputació, amb el PNB al comandament”, assenyala De La Rioja. L'operació, que tenia un valor de 16 milions d'euros, també va ser finançada pel Govern Basc i l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. Per exemple, encara que no es van destinar com a subvencions, l'Alabès va rebre 2 milions d'euros per les terres del Riu, i se li “va perdonar” el deute amb Hisenda de 5,7 milions d'euros, deixant en mans de la Diputació les parcel·les de l'antic col·legi Izarra.

No obstant això, és evident que l'informe no ofereix un repàs absolutament fidel a les subvencions, ja que no recull íntegrament el finançament de l'esport d'elit. “L'objectiu del jutjat és fer un resum de les subvencions, sense qüestionar la legalitat d'aquesta actuació”, assegura el tribunal.

Patrocinis del Govern Basc 2010-2013

Entre 2010-2013 el Govern Basc va invertir 9,1 milions d'euros en diferents modalitats de patrocini. Les partides econòmiques van ser canalitzades pels següents departaments: Cultura, Presidència, Interior, Medi Ambient, Indústria i organitzacions com la Spri, dependent d'aquesta, entre altres. La Fundació Alabès va ser la que va rebre el major suport: més d'un milió d'euros per a promocionar la marca “Rioja Alabesa” entre 2011-2016.

La Fundació Ciclista Euskadi va rebre set partides d'entre 80.000 i 400.000 euros, fins que va desaparèixer en 2013, després de perdre el suport de les institucions que assumien bona part del pressupost. Saski Baskonia i Bilbao Basket també apareixen com a destinatàries de diverses ajudes per a la promoció de la marca “Euskadi”.

Principals instal·lacions esportives: 200 milions en 10 anys

Les institucions han destinat prop de 200 milions d'euros en els últims deu anys per a la construcció de San Mamés Barria i Bilbao Sorra, l'ampliació del Buesa Arena i la remodelació d'Anoeta.

- San Mamés Barria (Bilbao): 186 milions d'euros. BBK (Kutxabank) 43, Govern Basc 43, Diputacions 43, Ajuntament 11 i Athletic 43. (Projecte 2009).

- Bilbao Sorra (Bilbao): 42 milions d'euros. Diputacions 21 i Ajuntaments 21. (2006)

- Anoeta (Donostia-Sant Sebastià): 49 milions d'euros. El Govern Basc 10, la Diputació 4 i la Real 36, a l'espera de conèixer l'aportació de Kutxabank. (2016)

- Buesa Arena (Vitòria-Gasteiz): 30 milions d'euros. Govern 15 i Diputacions 15. (2010)

En aquesta llista apareixen els estadis de bàsquet i futbol, al marge del Frontó Bizkaia (la Diputació va aportar 24,5 milions per a la seva construcció).