Quan i com va començar l'activisme?

Vaig néixer en la dècada dels 80, en plena Guerra Civil. Una de les meves ties, que pertanyia a un moviment polític d'esquerra, va ser segrestada i desapareguda en 1981. Vaig créixer a la ciutat, vaig viure lluny de la guerra en un entorn segur, però vaig sofrir la pèrdua de la meva tia i aquest buit. Per això, amb 15 anys, ens ajuntem amb altres persones per a curar ferides i treballar per la memòria històrica i comencem a donar a conèixer el succeït durant la dictadura. Caminem en la línia de l'anarquisme. I ja en 2008, amb 28 anys, vaig començar a cantar rap.

És difícil –o més difícil– ser dona a Guatemala?

És molt més difícil. Des de la colònia, Guatemala ha estat immersa en una guerra permanent. I les que més hem sofert la violència som les dones. En concret, la violació ha estat una de les eines més comunes que s'han emprat en les guerres. Guatemala té una de les taxes de feminització més altes del món. Cada any, al voltant de 700 dones són assassinades i el nombre de morts va en augment. Una altra de les malalties greus que patim a Guatemala és la proliferació d'embarassos en adolescents, que fins i tot obliguen els nens a donar a llum. Moltes d'elles han estat violades per homes pròxims a les famílies i altres pels seus familiars. A Guatemala les dones no som lliures de caminar soles en determinades hores i llocs. A més, no podem vestir-nos amb qualsevol roba perquè al carrer són molts els homes que ens poden manipular. Tot això que estic comptant es dona en tota Guatemala, és generalitzat, també a les ciutats.

I com és el teu dia a dia, sent feminista activista?

Viu en un entorn segur i per això tinc molta sort. A més, només un 2% de la població ha tingut l'oportunitat d'estudiar en una universitat pública amb accés. Soc una persona privilegiada a Guatemala. I, per descomptat, al carrer i en l'ambient de rap m'acosto als meus companys i amics.

Què és avui dia el tabac en la societat guatemalenca?

És una societat religiosa i conservadora, i l'Estat està estretament vinculat a l'Església. Imagina't que, encara que el nombre d'embarassos que es donen entre adolescents és enorme, no volen permetre que s'imparteixi educació sobre sexualitat a les escoles. I, de la mateixa manera, encara que es donin moltes violacions, ningú té dret a avortar. Recentment ha estat la primera diputada lesbiana feminista en el Congrés que ha començat a impulsar accions en favor de les dones, però els membres del seu partit diuen que no representa a les dones perquè és lesbiana. Un altre gran tabú que vivim és la diversitat sexual dels càrrecs polítics. Els homes, per exemple, no s'atreveixen a reconèixer-ho i representen una actitud agressiva de masclisme en contra.

Fins fa pocs anys crèiem que Europa era la terra dels drets i dels assoliments, però no és així. Què podem aprendre de les lluites llatinoamericanes?

A Llatinoamèrica sempre hi ha hagut escassetat de recursos, repressió policial, corrupció, negació de drets...I a Europa també ha existit sempre, però sobretot han sofert els migrants i les persones de color. Ara, en canvi, també ha arribat a les classes mitjanes, i com aquestes poden fer més eco, és molt més espectacular. Durant molt de temps els blancs europeus han ignorat les lluites de les persones de color. I ara, quan comparteixen moltes d'aquestes lluites, és millor que reforcin la seva solidaritat. A Amèrica Llatina també és molt difícil fomentar les relacions entre els indígenes rurals i altres. L'ànsia de riquesa del neoliberalisme és insaciable, per la qual cosa és millor que ens unim com més aviat millor.

Com és la iniciativa Som Guerreres?

L'art és un projecte per a entendre-ho des de l'apoderament de les dones, que vaig crear fa 3 anys. Vol fer possible que hi hagi més opcions tant per a pujar a l'escenari com per a fer-lo en el dia a dia. La clau està a generar alternatives que ens ajudin a sortir dels llocs que se'ns han imposat i a expressar-nos com a col·lectius. Les iniciatives de les dones d'hip-hop a Centreamèrica i Mèxic se centren en els processos educatius, els espais propis per al debat, la curació i la producció d'esdeveniments. Dins de la cultura hip-hop hi ha enormes desavantatges entre homes i dones, també aquí. Per això formem i organitzem espectacles de dones. No esperarem que ens diguin els homes. Enguany hem fet 4 rapers per 8 ciutats, des de Panamà fins a Ciutat Juárez, en el camí hem realitzat tallers, concerts... i hem gravat un documental que en aquests moments ens ha parat de falta de finançament.

Per què vas triar l'hip-hop?

És una cultura que concorda amb mi des de fa temps. A Centreamèrica ha estat molt prop dels fets reals i dels joves. Per als qui hem viscut guerres, misèria i situacions de violència tan dures, l'hip-hop és un mitjà per a mantenir l'esperança. Malgrat no tenir estudis, podem ballar, pintar, cantar... i a l'hora de parlar de nosaltres fer veure el que amaguen els mitjans de comunicació. Vaig arribar al rap a través de la poesia. Rapa és la poesia del dia a dia, del carrer, de la joventut. Publicar un llibre a Guatemala és elitista, no és gens fàcil i a més hi ha molt d'analfabetisme. No hi ha cultura d'afició a la lectura. Per això, la música ens permet transmetre-la a través de la comunicació oral.

Quin és el principal repte del feminisme?

El feminisme, reconegut i validat en el món, té una perspectiva occidental. I això és un enfocament molt teòric. Els pobles indígenes i Amèrica Llatina fan altres aportacions al feminisme, que inclou la cosmovisió dels pobles, visions més col·lectives, menys individualistes. Des del punt de vista occidental es pot dir amb tranquil·litat que “haig de ser una dona independent, aniré a la universitat”. Nosaltres, per contra, si ens fixem en el col·lectiu i algunes dones no tenen dret a anar a la universitat, decidim continuar lluitant. A Alemanya, per exemple, vaig agafar la sorpresa que allí el feminisme és una qüestió de dret. Allí no ho entenen com nosaltres, com una relació entre dones, amb la naturalesa i amb l'espiritualitat. El feminisme cal treure'l dels llibres i posar-lo en el cos, portar-lo al dia a dia, al cos, a l'ànima.