El petit Gammy es perfila com un mal afortunat. Nascut a Tailàndia en 2013 en el ventre llogat de Pattaramon Janbua, els seus compradors australians David Farnell i Wendy Li, van portar amb si a Pipah, la germana bessona de Gammy. Gammy té síndrome de down i els seus pares genètics diuen que ells no van pagar tants diners per a tornar a casa amb un nen anormal. La notícia es va difondre en 2014 quan la jove llogada per la mare Pattaramon va acudir a la premsa per a demanar ajuda, ja que no tenien diners a casa per a mantenir a Gammy. Pipah és una nena bessona que viu a Austràlia amb els seus pares legals.

Aquesta és la història del metge francès Jean-Daniel Rainhorn que, al costat d'altres experts, ha publicat “El nou mercat caníbal: La globalització i la seva transformació en mercaderia del cos humà”, que reuneix els materials presentats en el Simposi sobre mercantilització del cos humà celebrat a Ginebra (Suïssa) en 2014. En el llibre s'analitzen detalladament el lloguer de ventres de dones, el robatori de metges a altres països, la venda de parts del cos, el negoci dels bancs de teixits humans...

Aquests nous mercats, diu el doctor Rainhorn, s'han vist reforçats per la demanda i l'oferta de les parts dels cossos humans. En això han influït l'avanç de les noves tecnologies en medicina, el neoliberalisme, la mundialització i Internet. En aquesta gran roda és fonamental la intervenció mèdica, com a denúncia Rainhorn, la traïció de “metges que han oblidat el jurament d'Hipócrates”.

En una entrevista concedida al diari Le Monde , Berlusconi ha subratllat que les institucions internacionals no coneixen amb exactitud aquest nou mercat caníbal, ja que el gegantesc negoci que posa els cossos dels pobres al servei de la salut o el benestar dels rics està funcionant al mateix temps dins i fora de la legalitat i en gran part en el terreny de la criminalitat.

Dada per a conèixer com ha augmentat el lloguer de ventres femenins: Només en 2014 es van crear 5.000 nens a l'Índia, la qual cosa va suposar moure un volum de negoci de 2.000 milions d'euros al país, segons xifres de la patronal local. En 2008 es van comptabilitzar 1.400 nens i en cinc anys es va duplicar el nombre de bebès a Califòrnia, on el nombre legal de bebès en lloguer és legal.

Quant a la mesura del tràfic d'òrgans, l'OMS calcula que en 2005 es van introduir 66.000 ronyons, entre un 10% i un 20% il·legals, la qual cosa suposa més de 6.000. El trànsit de ronyons, per estar documentat, es realitza entre els refugiats sirians a l'Índia, el Pakistan, la Xina i Líban. Manila (Filipines) és coneguda com la chabolería “Illa Monocular”, i són tan nombrosos els homes que viuen allí amb un només.

Quant als biobancs, en explicar el mercat ovàric, Rainhorn sempre parla que Barcelona és la capital més important d'Europa, que es fan campanyes de recollida d'òvuls com el més comú –amb 800 euros– entre noies universitàries i després es realitzen fecundacions in vitro per a dones vingudes de tot el món.

La recerca patrocinada per l'OMS no oblida el robatori dels metges. Hi ha països que, després de gastar molts diners de les seves famílies i dels seus estats en la formació dels seus metges, se l'emporten els rics, quan són tan necessaris en els seus propis països d'origen. Un exemple: A Gran Bretanya, reconeguts pel servei públic de salut, 26 de cada 100 metges que operaven en 2015 procedien de països fora de l'OCDE.

A quant? I el nen?

Avui s'embeni el cos humà per fragments i es pot comprar. Sovint, dins de la llei. Llogar un úter a l'Índia o Califòrnia és legal, fent legal la selecció de pares biològics i mare de lloguer per catàleg, per a comprar al nen per 120.000 dòlars.

Però què és legal i fins a on? En la vacunació dels òrgans s'ha vist, en paraules de Rainhorn, que l'òrgan que s'incorporarà legalment al receptor moltes vegades ha estat arrencat il·legalment a un altre. A més de la llei, hi ha justícia: quan hi ha una venda d'aquest tipus, els comerciants són sempre els més febles. A l'Índia, els estudis demostren que el 83% de les persones que han venut algun òrgan són dones, les més pobres.

“Tenim davant els ulls una nova esclavitud, el proletariat del cos, en el qual una part de la humanitat ha de vendre el seu cos perquè uns altres visquin”. I com qualsevol mercaderia, inclosa la mà d'obra, el preu està regulat per la demanda i l'oferta. Der Spiegel acaba de publicar que en els campaments de refugiats sirians del Líban el preu del ronyó ha baixat de 3.000 a 700 euros. Així com s'abarateixen les tarifes dels obligats a exercir la prostitució, els venedors es troben tan necessitats...

Les xifres recollides a Ginebra no són suplantades, sinó que es poden trobar més actualitzades en la web Havocscope que vol ser la base de dades del mercat negre global. Veure els preus dels ronyons, per exemple. De mitjana en el món, el comprador d'un ronyó ha pagat 150.000 dòlars, mentre que el venedor ha cobrat 5.000. A la Xina pots comprar 27.500 euros, a Egipte 20.000, a Tailàndia 10.000... També hi ha dades de les comissions dels intermediaris, no hi ha molt de misteri, són coneguts pels interessats en la compra.

Però Rainhorn i altres experts desconfien també dels cent bancs que s'ofereixen per donació gratuïta. “La qüestió és que el que tu dones gratis després les empreses ho venen. Existeix un banc europeu de teixits humans, per exemple, que és el proveïdor de tots els exèrcits i que ja ha estat pagat. Però no val la pena escandalitzar-se, perquè les coses empitjoraran”. I fa referència als biobancs de gens, que venen seqüències de genoma, que permeten canviar les característiques físiques dels nens del futur, com triar els colors del pèl o els ulls.

Ens acostem a aquest món que Yazuo Ishiguro va dibuixar en 2005 en la novel·la “No em deixis escapar mai“ [Never Let Em Go] en la qual cuiden als nens clonats en un internat per a després incorporar els seus òrgans als nens normals? Amb l'estudi “Nous mercats caníbals” es pretén mobilitzar aquest tipus de grups d'indignació entre la ciutadania, perquè el tema sigui pres de debò per les organitzacions internacionals i estigui específicament esmentat en el Pacte dels Drets Humans.

Jean-Daniel Rainhorn: “Les regles del joc estan canviant, les tecnologies sanitàries han canviat radicalment la relació entre el pacient i el metge. La deshumanització de la societat ha arribat fins a la medicina”.