El passat cap de setmana, les al·lusions a José Miguel Etxeberria Naparra tornarien a engreixar els records de temps de vells temors i fantasmes, la tírria de poder completar aquesta història i poder seguir endavant, les memòries d'Hauspotu i les passions de memòria. El tema és d'època, de memòria popular, i segurament és simptomàtic per una necessitat desmesurada. Alguns pensen que és massa aviat: no faig una sola cosa.
Perquè les paraules relato i memòria no les usen les mateixes i són dues coses al capdavant de tot. El primer, el relat detallat, quan no és més que un instrument més per a la competència política, se situa, en la majoria dels casos, al nivell del voyeurisme. A l'altra se li pot donar un sentit més ampli, d'entrar en la secció de tractament de les conseqüències del conflicte, que no se centra necessàriament en el relat dels militants i que accepta l'espai a les posicions diferents. I en això hi ha molt a tractar, en la producció de dades, en els estats d'ànim, les persones, els moviments... Què sé jo!
Sobretot, hi ha persones que no són centrals, que han estat col·laterals o costelles amb tots aquests fets.
Més que interessant, em resulta fonamental la recopilació dels seus testimoniatges. De tots. I tan aviat com sigui possible, perquè en aquests temps moderns la memòria se'ns escapa cada vegada més ràpidament. I m'alegro que últimament s'estan mostrant alguns treballs interessants.
El primer lliurament de la sèrie Lisipe que s'ha publicat aquesta setmana parla d'això i de la seva particular visió, tractant el tema de la lluita armada des de la perspectiva de les dones. Senyal que el puzle falta moltes peces: fins ara falten parts de les esposes. El mateix que les peces d'Iparralde, entre altres.
Hi ha treballs que en els últims dos anys són del nord, molt valuosos. Alguns són treballs de sociologia, uns altres de periodisme, uns altres de literatura. Per exemple, el projecte Bisaiak, Jauziaren Pegegiak, en el qual es recullen testimoniatges de gent dels anys 80-90. D'aquí també els testimoniatges de Kristiane Etxaluze i l'entrevista Lepobizia, en la qual s'expliquen clarament les trajectòries d'alguns joves d'Iparralde i, per tant, les inquietuds que els han portat a crear els seus compromisos. Berria, d'altra banda, compta amb una rica representació de les persones refugiades en la retrospectiva sobre el GAL, que dona una imatge de la societat i de les relacions humanes –sense esmentar molts altres llocs–. No sé fins a quin punt arribaran aquestes obres, que es publiquen de manera dispersa.
M'importa, més que el fet, la història social, la qual cosa s'ha sentit, el desdoblament de les relacions entre les gents, la transcripció dels maldecaps aconsegueixo mateix, d'un mode o un altre. La memòria s'extingirà i arriba una generació que no té idees sobre el que ha succeït i pocs instruments per a comprendre-ho.
Crec que el puzle de la nostra història recent és recollir els testimoniatges dels qui l'han viscut i que cal fer-ho ja, unint les peces. Que no siguin al llarg de diverses dècades que els nostres veïns i veïnes tinguin la necessitat d'endevinar, buscar i trobar respostes distorsionades, com ocorre avui amb les de la guerra.
Perquè si no ens atrevim nosaltres, uns altres no caminen amb els mateixos problemes o complexos. Alguns escriuran la nostra història recent kilométricamente, sovint en castellà, a través de l'aversió, a vegades per la indiferència. Com ara les obres de difunts francesos, com la ficció de Marin o l'autobiografia de Sureau, així com les de Chalvidant, Massey i altres del mateix estil. Aquests no tenen cap maldecap per a proposar una anàlisi descomplejado del País Basc i de la ciutadania.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Heldu zaigu EAEn 2025-26 ikasturterako ikastetxeetan matrikula egiteko garaia, eta etxe askotan etxeko txikienak urrats berria emango du hemendik gutxira, irailean, eskolaratzea, alegia. Euskal Eskola Publikoaz Harro Topaguneko kideok apustu sendoa egiten dugu eskola publikoaren... [+]
Araba, Bizkai eta Gipuzkoarako Hezkuntza Lege berria onartu zenetik, aurrerantzean hezkuntza doakoa izango dela behin eta berriro entzuten/irakurtzen ari gara. Eragile desberdinei entzun diegu, baita Hezkuntza Sailari ere, eta hedabideei eskaintzen dizkiegun elkarrizketatan... [+]
Hilabetearen hasieran egin zuen EH Bilduk III. Kongresua, Iruñean. “Ez ohiko ondorioak” ateratzeko balio duen “ohiko kongresua” omen da, edo horrela jaso dute behintzat Zutunik ponentzian, zuzendaritzak proposatu eta militantziak aho batez onartu... [+]
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]