“La prevenció de residus necessita un nou enfocament sobre els residus, una nova cultura que entengui que els residus són recursos, que enforteixi el compromís actiu de la ciutadania i el treball de tota la societat per a reduir els residus i les seves conseqüències. La nova cultura, a més, ha de tenir una visió diferent dels resultats, amb la mirada posada en la societat, l'economia i el medi ambient”.

El programa de prevenció i el pla de gestió de residus de Navarra és una frase del projecte 2017-2027 que resumeix el pla del Govern d'Uxue Barkos. És també el mirall dels grans avanços en la gestió dels residus que s'han donat a Euskal Herria en l'última dècada.

La Comunitat Foral, no obstant això, no ve de mà en mà a aquest pla, ja que Navarresa és pionera en la reutilització i el reciclatge. Ja a principis del segle XX es van realitzar diverses experiències pilot en Ansoáin, en el barri de Sant Joan de Pamplona i, entre altres, en Ermitagaña… en l'època del primer alcalde de Pamplona després de la Transició, Julián Balduz (PSOE). Aquests comptes es poden llegir en el número 156 de LARRUN, comptades per Alfonso Del Val.

Un procés participatiu d'any i mig

Aquest pla es va posar en marxa a la fi del Govern d'UPN, al febrer de 2015. El Govern de Yolanda Barcina ja havia elaborat un pla que contemplava la incineració, però el Tribunal Superior de Justícia de Navarra el va rebutjar després de les denúncies presentades per l'associació Sustrai Erakuntza i la Mancomunitat de Sakana. El Tribunal va considerar que el pla no tenia en compte on es construïa la incineradora i que els interessos privats, de la cementera Portland d'Olazti, es prioritzaven en detriment de l'interès públic.

La connexió del govern d'UPN amb el pla es va produir durant uns mesos, després de les eleccions forals de 2015, quan es va formar un govern de canvi a Navarra. Posteriorment, els acords de govern amb el suport de Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra-Ezkerra van establir la necessitat d'elaborar un nou pla de residus. Els grans canvis dels ajuntaments també serien favorables als nous plans.

Es va continuar amb el pla posat en marxa al febrer, ja que s'havia obert un procés participatiu, però es van introduir criteris molt diferents a les assemblees que reunien autoritats, institucions, associacions i ciutadans. Bàsicament, el termini de participació s'ha ampliat un any i mig entre febrer de l'any passat i setembre de 2016. Aquest ampli període ha reunit nombrosos debats i punts de vista, però també un ampli consens per al final.

Revertir la situació

La necessitat de reemplaçar l'economia lineal actual per l'economia circular, la lluita contra el canvi climàtic i l'impuls de les directives de la Unió Europea han estat l'esperó del nou pla. L'objectiu principal amb el Pla és revertir la política de residus: en l'actualitat, si la força es posa sobretot en la gestió i eliminació de residus, el nou Pla atendrà fonamentalment la prevenció i a la gestió.

Segons això, per a 2027 es reutilitzarà o reciclarà el 75% dels residus totals, valorant-los, i el 25% restant es destinarà a abocador, sempre que hagi estat tractat. És a dir, no anirà res sense tractar a l'abocador. En l'actualitat, el 32% es valora i el 68% es dedica a l'eliminació.

La recollida de residus domèstics i comercials és un element clau per a la consecució d'aquests objectius. Aquests residus es recolliran, per tant, en cinc fraccions: orgànic, materials (plàstic, metalls i brik, siguin envasos o no), paper, vidre i altre. Com a resultat del treball de prevenció, en 2027 es generarà un 10% menys de residus que en 2010, 252.000 tones, de les quals el 67% es recollirà de manera selectiva i el 33% serà fracció de la resta.

En els bioresidus domèstics es pretén fer el major salt, passant del 10% de la fracció total recollida en 2014 al 33% en 2027, passant en tones de 25.554 a 81.440 tones anuals. Per a això es prendran dues mesures clau: d'una banda, l'orgànic es recollirà com a fracció en tota Navarra i, per un altre, serà obligatòria la recollida de l'orgànic com a fracció. Cada mancomunitat haurà de decidir quin sistema de recollida utilitzar per a això, però sempre garantint la recaptació del 70%.

No a la incineració

Una de les claus del Pla és que es descarta totalment l'ús de la incineració. En els primers passos del botxí, la incineradora en si mateixa estava eliminada, però no la incineració, com és el cas de les cementeras. No obstant això, a mesura que avançava, aquesta possibilitat s'anava desbordant completament.

En aquest sentit, contrasta molt amb Bizkaia i Guipúscoa, especialment amb aquest últim. Guipúscoa compta amb 700.000 habitants i Navarresa amb 640.000, mentre la Diputació de Guipúscoa construirà una incineradora en Zubieta i el Govern de Navarra l'ha descartat. Es poden fer moltes valoracions sobre aquestes opcions, però el fet que el que no és possible a Guipúscoa sigui a Navarra ho diu molt de les apostes i compromisos amb el canvi en els uns i els altres.

Tractament: la proximitat com a clau

A Navarra són les mancomunitats les que s'encarreguen de la recollida de residus. A continuació, dues grans entitats s'encarreguen del transport i tractament: Mancomunitat de la Comarca de Pamplona (55% de la població de Navarra) i Consorci de Residus de Navarra (14 mancomunitats restants). Com més a prop està la infraestructura de tractament de residus de la recollida, més eficaç i barata és la gestió.

El Pla se centrarà principalment en les infraestructures existents, per a això es garantiran diverses d'aquestes noves funcions. Les noves infraestructures poden ser una nova planta de recollida, una nova planta de transferència en Berriozar, una nova planta de reutilització en Berriozar i quatre noves plantes de compostatge per a reciclatge a Sangüesa, Santesteban, Arbizu i Comarca.

També hi ha debat sobre el compostatge. Per part de les autoritats guipuscoanes es qüestiona la solució que es pot donar a les quantitats de compostos que es generen en l'orgànic. Segons les autoritats del Govern de Navarra, aquest tema no serà un problema almenys a Navarra: al cap i a la fi, quan es recull com a fracció la qualitat de l'orgànic és bona -almenys en el nivell B- i només suposa el 10-15% del total del compost orgànic. Tot es destinaria a l'ús agrícola.

Finançament i fiscalitat

La posada en marxa de les mesures i accions previstes en el Pla de Residus i el seu desenvolupament ascendirà a 93,8 milions d'euros. El pressupost de prevenció i gestió de residus per a tota la dècada 2017-2027 ascendiria a 698 milions d'euros. El seu finançament seria d'un 18% privada i un 82% pública, tant del Govern de Navarra com de les entitats locals.

Hi ha un altre element clau en aquest pla: la fiscalitat. El marc de les taxes es regularà per llei, però bàsicament el que faci bé pagarà menys i el que faci mal més. El bon fer és classificar, reutilitzar i reciclar, i el mal fer és destinar-lo a l'abocador. En aquest sentit, als residus destinats a la seva eliminació en l'abocador se'ls aplicarà un cànon, es vol posar en marxa a partir de 2019 i els diners recaptats s'utilitzarà per a fomentar les bones pràctiques. En el Pla encara no s'especifica com funcionarà el sistema.

L'esborrany del pla es troba en aquests moments en els últims passos. El pròxim 26 d'octubre finalitzarà el termini per a presentar al·legacions, després del qual es procedirà a la seva redacció definitiva per a la seva aprovació pel Govern de Navarra. Suposo que cap a novembre. Després, 2017 serà l'any de l'elaboració de la Llei foral de Residus, en 2018 es remetrà al Parlament i estarà en vigor per a mediats de 2018 o, a tot tardar, al gener de 2019.