Necessitava un pacte o un conveni, però també he mantingut la paraula contra el diccionari, perquè té un camí per recórrer: tenim centres concertats, també euskaltegis o hospitals. Tenim moltes altres iniciatives que funcionen per conveni, però no és el mateix. D'alguna manera, la concertació subsisteix, els convenis cauen de tant en tant.
En tots dos casos es tracta d'iniciatives de funció social, generalment d'origen social, que reben fons d'institucions públiques per al manteniment i desenvolupament de la funció social de la seva activitat.
A Euskal Herria tenim la iniciativa social en una dimensió extraordinària a Europa, i això és capital social, riquesa. En paral·lel es troben la capacitat i els recursos de les institucions públiques. Quan tots dos s'han acoblat bé hem obtingut excel·lents resultats. I continuarem unint totes dues coses. És a dir, ens convé trobar vies per a aprofundir i ampliar la concertació.
En primer lloc, cal augmentar la confiança en la cooperació; encara queda molt per millorar en molts àmbits. En segon lloc, la qualitat jurídica del jou ha d'elevar-se a la màxima expressió; els recursos o sospites contra la cooperació públic-social són massa senzills. Finalment, és necessari consensuar punts de vista entre la institució pública i la iniciativa social perquè l'activitat de la segona compleixi la seva funció social i existeixi la major complementarietat entre totes dues parts.
Apliquem l'anterior a l'àmbit de la comunicació basca. Hi ha una part pública –la secció “basca” d'EITB– i una altra que rep subvencions per la seva incidència en la promoció del basc. En aquest àmbit hi ha més de 1.000 professionals, però amb prou feines s'aconsegueix l'èxit -és a dir, el poderós- de tant en tant, allí o aquí.
A més, els mitjans de comunicació bascos estan immersos en una evolució ràpida i incontrolada de la comunicació global. Les preguntes s'acumulen: durarà l'actual model de televisió o es fragmentarà en mil pantalles? Hi haurà algun periòdic en el paper en un futur pròxim o el diari va complet a internet?
Imaginem que s'acorda una visió per a dins de deu anys, inclòs el futur de la televisió pública i de la premsa escrita; que es defineix una funció social vinculada a objectius com la igualtat lingüística i de gènere, la convivència… i suposem que es concerta l'articulació entre diferents estructures per a cooperar i un finançament compartit i estable pel que fa a la funció social acordada. Podríem portar-nos millor que ara?
Llavors, per què hi ha una cosa semblant, per exemple, en els euskaltegis i en els mitjans de comunicació, que sembla una quimera?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]