Us heu ajuntat persones de diferents llocs i rutes. Què ha reunit els Dantzaris de Bazterreta?
Ibai Fresnedo: Vaig començar a repassar la meva trajectòria en les danses basques a través d'alguns dels espectacles que he vist per aquí i per allà. De seguida em van venir al capdavant els rols de gènere marcats, la discriminació soferta amb el pretext de l'estètica… En aquest sentit vaig escriure un article d'opinió en Topatun, i de seguida em va escriure que el mateix Kepa Blázquez també va tenir vivències semblants. Va ser llavors quan comencem a donar-li forma i a poc a poc se'ns ha anat unint més gent.
I quina és la forma que està adquirint? Hi haurà un grup de danses? Un col·lectiu?
I. Fresnedo: Grup de danses. El nostre projecte no està basat en recerques antropològiques o etnogràfiques. Encara que valorem el treball i els fruits de l'acadèmia, nosaltres no formem part d'ella i no necessitem el vistiplau de l'acadèmia. Sembla que sempre cal crear projectes des de la perspectiva dels experts, però nosaltres som mers experts, i volem construir això des de les nostres vivències.
Kepa Blázquez: Més que parlar de la dansa, volem posar en escena les nostres conclusions ballant. Ja tenim l'esquelet de l'espectacle i ara comencem a donar-li una forma més precisa.
Alguns de vostès no es coneixien per endavant. Què us ha donat el caràcter de grup?
I. Fresnedo: Comencem a analitzar les vivències de tots i ens vam adonar que en l'arrel de tots els problemes està heteropatriarcado. En la mesura en què el problema és estructural, les nostres vivències també són molt semblants. Cadascun des del seu racó i cos, ens hem trobat amb els mateixos monstres. En els assajos, ballant en kalejira, en els espectacles… Tots hem sofert una discriminació similar.
K. Blázquez: La imatgeria, el vestuari, etc. que hi ha avui dia en les danses basques representen l'hegemònic. Nosaltres volem fer visible el que no té lloc, fer lloc a les identitats que hi ha en els racons: maricas, bolleras, de fora, grossos, invàlids…
Encara que parteixi de les vostres vivències, també servirà per a denunciar un problema o una realitat més amplis.
I. Fresnedo: Partim de les nostres experiències, sabent que no representem a totes les sabates, però la nostra lectura mostra el funcionament de tot un sistema. El personal és polític i nosaltres, des del nostre punt de vista, volem influir de manera radical en la dimensió de les danses basques i en el seu imaginari.
K. Blázquez: Seria un motiu de satisfacció que els grups de dansa de tots els pobles prenguessin nota de la nostra reflexió i qüestionessin la seva actuació, però sabem que això és molt difícil. Una altra cosa és que l'espectacle desperti a alguns una certa consciència o li recordarà les seves vivències en el món de la dansa… Això tindrà la seva influència.
En quina mesura la dansa tradicional basca és reaccionària i rígida? S'ha quedat enrere en comparació amb altres disciplines?
I. Fresnedo: Hi ha hagut un canvi en la literatura, en la música, en els bertsos… Ha vingut del feminisme o d'altres perspectives, però ha passat. Els dinosaures de les danses basques segueixen aquí, és una elit, que té molt pes, i això frena aquest canvi. La dansa tradicional basca està lligada a la nacionalitat i a un projecte popular caduc, i a un món simbòlic que encara té molta força. És molt difícil canviar això.
Hi ha, per tant, moltes resistències.
I. Fresnedo: Avui dia ballem moltes danses com a tal. Vivim en una societat aparentment progressista i desenvolupada, però continuem representant les danses de fa cent anys, sense reflectir el desenvolupament de la societat. No cal fer lloc a això? No cal adaptar la dansa a la societat? Nosaltres volem treballar aquest camí, utilitzar la dansa per a reflectir les nostres inquietuds actuals. Però per a molta gent és perillós canviar l'essència, perquè es posa en qüestió la tradició.
K. Blázquez: A més, quan diem que mostren una realitat de fa cent o dos-cents anys, no és del tot cert. Llavors també hi hauria maricas o bolleras, per descomptat, però no podien estar en el centre de la plaça. El que avui portem és el que era hegemònic en aquella època.
En el cas dels rols de gènere, encara hi ha gent que continua donant molt renou quan les dones participen en determinades danses.
K. Blázquez: Hem tingut un debat important. És d'enhorabona veure que els fotuts tenen cabuda en els balls limitats als penosos, però no podem quedar-nos en això. Per exemple, per què no hi ha gent amb penis que assumeixi el rol de dona? Això és una lluita dels homes, però fins ara no ho hem fet. Per a nosaltres la igualtat no és només posar a les dones on estaven els homes, hem d'anar molt més allà. És un pas ferm, però no serveix per a tapar tota la resta. També cal posar en dubte el ball. És possible que també participin dones, però també es tracta d'una dansa d'origen militar, per exemple.
I. Fresnedo: Sí, l'única cosa que ens incomoda en el que reflecteixen les danses tradicionals basques no són els rols de gènere. Es busquen cossos normatius i models estètics concrets, molts tenen una visió sabinista de la identitat basca, la religió també té un lloc destacat, i hi ha representació de les desigualtats socials…
Hi ha molts tipus de danses entre les danses basques. Hi haurà algú que no tingui aquests elements tan presents…
I. Fresnedo: Els que es fan en la plaça, per exemple, els Salts. Aquests són més lliures, i és cert que en la majoria dels casos els rols de gènere no estan tan marcats. De totes maneres, és molt diferent fer-ho en la plaça o en l'escenari. En la plaça tot és més obert.
K. Blázquez: En el cas de la dansa de bruixes, per exemple, els nois es vesteixen amb la faldilla. Però també hi ha una espècie de burla o ridiculización, no crec que sigui un exemple apropiat.
Hi ha qui ha fet treballs més contemporanis a partir de la dansa tradicional basca, com el grup de dansa Kukai.
I. Fresnedo: Cada vegada hi ha més grups contemporanis, sí, però no tenen intencions polítiques clares. En l'aspecte estètic és cert que s'està obrint un camí, però es queden en l'aspecte estètic. A nosaltres ens sembla important posar el focus en la reivindicació o en la denúncia.
K. Blázquez: S'inclouen elements nous i interessants. Per exemple, dos homes ballen la polka o es posen les faldilles. Però hi ha dues maneres de mirar-ho: una és a dir, “eh!, mira el que es pot fer” i una altra és denunciar que fins ara no ens han deixat fer això. Blanquejar o denunciar, crec que hi ha dos focus molt diferents.
I quin més? Quan veurem tot això damunt de la taula?
K. Blázquez: Acabem de començar i tal vegada ens falten dos anys més abans que se celebri l'espectacle. Una vegada iniciat el treball creatiu, tot es complica i s'embelleix. Escoltar les vivències de l'altre, expressar-te el que et mou… El procés té valor i per a cadascun de nosaltres està sent molt alliberador.
I. Fresnedo: Encara ens queda treball, però mentrestant també farem xerrades, tallers, etc. El grup continua obert. Necessitem ballarins, però també músics, gent que es vesteix… Qui vulgui encara és a temps de posar-se en contacte amb nosaltres.
La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]
MOOR KRAD
Per: Companyia Ertza.
Quan: 3 d'octubre.
On: A la sala Muxikebarri de Getxo.
---------------------------------------------
Dos anys després vaig conèixer l'obra Moor Krad, en la qual els membres de la companyia Ertza van crear i van estrenar la peça. Llavors, en... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]