Documentals
Primer, un projecte molt interessant i sucós. Una vegada més, Juanmi Gutiérrez ha tret a relluir en el documental Oihalak adarreta una realitat molt diferent de la coneguda fins ara. Amb escassos recursos, però igual que en treballs anteriors, amb un important treball creatiu. Quan un armeni vol que els seus desitjos més ocults siguin compliments, penja un tros de tela de les branques dels “arbres dels desitjos”. Al director guipuscoà, aquesta tradició li ha servit de títol per al seu últim documental, Oihalak, en les branques. Un treball que ens acosta a la realitat del poble armeni des d'una perspectiva històrica, geogràfica i migratòria. La producció Gutik zura (dirigida per Mari Jose Barriola i amb guió de Jon Maia) ens ofereix l'oportunitat de mostrar el valor que ha tingut, té i tindrà la relació entre el bosc, la fusta i la societat basca. Viatjant des de l'antiguitat cap al futur i explicant la relació entre l'home i la fusta d'aquesta terra. En el primer treball Irrintziaren oihartzunak, d'Iratxe Fresneda, hem tingut l'oportunitat de conèixer a Mirentxu Loiarte, una de les pioneres més atrevides del cinema europeu. Els ressons de l'Irrintzi són una mirada que pretén explorar la memòria i l'obra del cineasta navarrès, relat d'una trobada, cerca d'un tresor cinematogràfic de carn i os: d'un personatge amb dificultats per a recordar o que no vol recordar.no podem oblidar que gràcies a Eriz Zapirain Gaur obre les seves portes, hem tingut l'oportunitat de veure una crònica sobre un origen, ja que ens parla de la creació d'Euskaldunon Egunkaria, una creació il·lusionant i il·lusionant. Dos dels suports més ferms de l'obra: d'una banda, la història mateixa; a través de molts entrevistats, ens convertirà en testimonis directes d'aquesta creació dura, bonica i gratificant. I d'altra banda que és tècnicament excel·lent, simple però molt ordenat.
I finalment –encara que es mou entre documentals i ficció– la proposta més fresca, divertida i disbauxada, guanyadora del Premi Zinemira d'enguany:Pedaló. El director eibarrés Juan Palacios, ha posat a Jon, a Joseba i a Eneko en la costa basca, perquè siguin testimonis. Després de comprar un pedaleig a través d'Internet, partiran de Biarritz cap a Bilbao, en un boig viatge que durarà uns 20 dies i que durarà uns dies. Amb molt poc, ens han demostrat que es pot fer una producció especial, bonica i diferent.
Les pel·lícules de ficció també han estat projectes destacats en l'àmbit
de la Ficció. Un curiós i atractiu treball de Koldo Almandoz, per exemple. Estrenat a Rotterdam, Sipo Phantasma és un relat sobre naufragis, vampirs, amors i cinema.Bram Stoker, Murnau, Óscar Wilde i Nosferatu són alguns dels temes als quals s'ha referit, entre altres, l'escandalosa presència de Florence Balcombe (Maider Intxauspe). També destaca Mara mara, de David Aguilar. Les imatges, el muntatge, el so i, sobretot, les mancances de les paraules, han aconseguit que es fusionin d'una manera magnífica, creant una atmosfera molt difícil de descriure a través de les paraules. I, finalment, Igelak. Encara que m'ha semblat molt irregular, m'ha semblat un plaer veure aquest tercer treball de Patxo Telleria. Perquè en 97 minuts m'ha donat l'oportunitat de viure un moment bastant entretingut. Una interpretació adequada, perquè m'ha donat l'oportunitat d'acabar amb moments musicals ben arrelats i amb un petit somriure. Al cap i a la fi, escoltar el nostre idioma en la pantalla gran, sempre és una alegria.
En la
secció Zinemira també s'han presentat els 7 curtmetratges del catàleg Kimuak 2016 (selecció de curtmetratges realitzats al País Basc). El curtmetratge documental Gure hormek ha estat signat pel col·lectiu Les noies de Pasaik, format per les directores María Elorza i Maider Fernández. Els autors han partit de les parets de les seves cases per a reflexionar sobre l'espai de les dones. El realitzador donostiarra Asier Urbieta ha presentat en el Zinemaldia de Donostia el thriller polític False Flag. Eneko Sagardoy i Maarten Dannenberg encapçalen el repartiment. El projecte, denominat Beti bezperako koplak i coordinat per Begoña Vicario, és la interpretació d'un vers de Maialen Lujanbio en el fil de les cobles de la vespra de Santa Ageda. Utilitzant el ritme i la mètrica de la melodia de Santa Águeda, denúncia la violència de gènere de manera dura i seca. El drama Caminen, dirigit per Mikel Rueda, també conegut en l'àmbit dels curtmetratges, té com a protagonistes a Maribel Verdú i Germán Alcarazu i mostra a dos personatges solitaris que es troben en el centre del no-res. La secció està composta per Hileta de Kepa Sojo, Ihesa d'Alejandro Díaz Castaño i Renovable, de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga.
Pregunta del milió, quan es podran veure tots aquests treballs? Atès que el recorregut comercial que tindran serà molt escàs, insignificant?, donar una resposta una mica complicada. Espero que la granota tingui l'oportunitat de veure-la a les sales de cinema, però pronostico que amb la resta serà pràcticament impossible. Amb una mica de sort, podrem veure-la a les cases de cultura dels pobles, en circuits alternatius, en cicles especials o potser en televisió. Però com en moltes altres ocasions, corren el risc de perdre's en l'ostracisme. Quan dic que el cinema basc està sa, no tenen més remei que fiar-se de mi.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]
Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]
Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]
Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]
Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]