Jean Jaurès s'ha esmentat molt en la I. En l'època en la qual se celebra el segle següent a la Guerra Mundial (1914-1918). El president socialista francès, com s'ha sabut, va ser tirotejat el 31 de juliol de 1914 per un nacionalista francès, controlat des de lluny pels oligarques i generals que volien la guerra. Jacinto tractava d'evitar la guerra que havia esclatat tres dies abans, les oportunitats que encara li quedaven.

A Europa, els moviments revolucionaris d'esquerra, els polítics, però sobretot els sindicals, eren forts a principis del segle XX i els seus líders feien olor la destrucció que podia causar la gran indústria i la guerra que estaven fomentant entre els joves treballadors obligats a anar a files. Una altra cosa és com el remolí de la guerra va acabar per apoderar-se de la majoria de l'esquerra.

També en l'altre costat de la mar, als Estats Units, alguns s'han recordat d'aquestes històries i de l'emocionant història de Frank Little. Els treballadors occidentals, com a jornalers que treballaven en les granges dels grans llauradors, de la indústria i de les mines, van mobilitzar a l'oblidat líder sindical en forma de captaires a favor d'unes condicions de vida dignes i en contra de la guerra.

L'1 d'agost de 1917, cinc homes disfressats de carnestoltes van arribar a la casa d'hostes de la senyora Nora Byrn en Butte (Montana) a les tres de la matinada. El jove, de 38 anys, ni tan sols se li va donar l'oportunitat de vestir-se. Despertat a cops, el sisè assassí va ser conduït fins al cotxe en el qual estava el seu xofer per a ser apallissat fins a trencar-se la crisma. Arrossegat pel carrer, lligat a la culata del cotxe amb un cordó, va ser penjat en un pal pròxim al ferrocarril.

La premsa no li havia tractat amb gran pietat encara després de la seva mort: “Els disfressats han tret a la gent de casa i li han matat”, “L'home que va telefonar als soldats ‘esiroles uniformats’ ha estat penjat”... No obstant això, milers de persones van acudir als funerals de Little pels carrers de Butte.

Feia gairebé dos mesos que s'havia produït un gran accident en Butte: 168 miners van perdre la vida en l'explosió del forat de Granite Mountain. Després de començar la vaga de 14.000 obrers de la companyia Anaconda, una de les més grans de la mineria estatunidenca, Little va arribar en menys d'una setmana. “A aquella caixa de dinamita –ha escrit Hunter Pauli en el periòdic Montana Standard aquest mes d'agost– va arribar Frank Little amb la seva cuixa trencada, sense portar el barret, un gest especial en la boca i un ull de cristall”.

Per alguna cosa cridaven a Gibraltar al poble de Butte. Les forces i el coratge dels sindicats d'allí eren de gran prestigi. En 1914 els miners revolucionaris van rebentar de dinamita la seu del sindicat conservador de Butte per cedir davant els patrons de l'Anaconda Copper Mining Company.

Als pocs mesos va començar la I. Guerra Mundial. En la majoria dels països va caldre triar entre sindicats i moviments d'esquerra, o ajudar a les autoritats en l'elecció d'entrar en guerra o enfrontar-se a la guerra tal com el moviment obrer l'havia reivindicat en un principi. A Europa no van trigar a plegar-se a les ordres dels guerrers, que es castigaven com a traïció la resistència a la guerra.

Al principi la guerra estava lluny dels Estats Units.Però a l'abril de 1917 els primers soldats ianquis van ser enviats a les trinxeres franceses, al·legant la petició dels britànics i la necessitat de frenar l'excessiva força d'Alemanya. Al juny, d'una banda, a la guerra, per un altre, a les dures condicions de vida, i per un altre, a la destrucció de les mines, no havia cabut en els miners de Butte. El duro líder que va arribar fins ells no era home per a gastar bromes.

La guerra, aquesta festa de sang capitalista

Kuakero, una comunitat religiosa protestant que renuncia a la guerra com les jerarquies, es va fundar en una família d'origen mitjà cherokee i va començar a treballar molt jove com a minera en el sindicat IWW Treballadores Mundials de la Indústria. Socialistes, anarquistes i marxistes estaven junts en l'acte. Encara que la majoria dels líders i intel·lectuals d'IWW es troben als voltants de Boston, en l'est dels EUA, Little va començar a reclutar personal en pobles, ciutats i estats de l'oest dels Estats Units.

Lluny de les grans fàbriques, Little donava mítings als jornalers, als mossos de boscos, als miners, als perforadors de pous petroliers...

El Moviment de Llibertat d'Expressió –Free Speech Movement– va ser llançat pels sindicats per a fer front als pinxos, la guarda i els detectius enviats per la patronal. Es van organitzar xerrades en qualsevol carrer, plaça i portal amb l'objectiu de denunciar les condicions de vida i treball miserables dels treballadors i telefonar-los a la lluita.

Little i els seus companys van organitzar als més precaris entre els treballadors, els hoboes que caminaven d'un costat a un altre sense ocupació fixa i en trens. Eren més de mig milió de persones al llarg d'aquests anys amb una bossa a l'esquena, però no de captaires, sinó d'obrers rabiosos. Prohibir l'alcohol, completar els campaments amb lavabos i serveis mínims... “I el més important: Little va orientar als homes marginats per la societat cap als actes de llibertat d'expressió”, ha escrit Arnold Stead, autor de la seva biografia.

Les vagues ho van fer encara més famós. Si altres dirigents de l'IWW es decantaven pel sindicalisme, Little veia la clau en la vaga: “IWW sempre està en vaga”, li agradava dir. La col·lisió amb altres dirigents del sindicat es va intensificar en esclatar la guerra.

També volia lluitar contra l'entrada dels Estats Units en la guerra obrint vagues. “Prefereixo posar-me davant d'un escamot d'afusellament”, va respondre als qui li van proposar cedir en la campanya contra la guerra. El Govern va mobilitzar a la societat per a la sagnia aprofitant el nacionalisme, que estava empitjorant el clima contra el sindicat IWW i els socialistes ianquis en general.

Arribat a Butte després de l'accident de juny, Little va demanar als obrers que lluitessin contra els seus amos, no contra els alemanys. Els mitjans de comunicació locals exigien a les autoritats que colpegessin a aquell traïdor. I el crim va arribar en la matinada de l'1 d'agost. "Els altres també aprenem, el primer i últim avís" es van penjar per escrit sobre el cadàver de Little.

Jane Little està acabant un llibre sobre el germà del seu besavi. En la seva família no ha trobat cap record de Frank, ja que van témer tant a les famílies dels dissidents, als quals les autoritats van considerar traïdors i espies. Totes les fotos del líder van ser cremades, el seu nom va ser tabú en la pròpia família. Qui de l'esquerra ha escoltat a Frank Little als Estats Units?

Per a Jane, Anaconda va ordenar matar a Frank perquè era perillós per als capitalistes, i es van encarregar de matar-ho per crear un ambient hostil a la guerra que odiaven els sicaris.