En la sorra, l'home s'erosiona en el curs de la terra, en el penya-segat, aïllat, assetjat, excitat. Els contes que es desenvolupen en els diferents idiomes afegeixen que és el culpable de l'amarg destí:
Hi ha alguna cosa en el món que pugui comparar-se a un
jueu errant?
Jo no crec que hi hagi cap miserable que
pugui acostar-se a la seva sort…
En la versió suletina es diu jüdifer a l'errabundo, que el poeta afegeix: ella és la causa: així tormentatürik. Es compten vint-i-vuit cobles en el paper en el qual la cançó es tira al labortano, però són molt menys cantades.
Els que creuaven el personatge, que era un jirlachón i un jirlachón, se sorprenien abans de res del llarga que era la seva barba. Estava arrelada en el motlle del treballador corrent, amb el tauler de les closques, tal com s'especifica en el suletino. Era un embalum d'esquena i revelava als burgesos que li convidaven a la posada que acabava de complir mil vuit-cents anys:
Divuit segles he passat
Picar en heta, oh, assegurances…
Dempeus, aixecant el bosc, recollia més detalls biogràfics en els bars tebans de Lapurdi o de Zuberoa, en diferents dialectes:
He estat anomenat al poble
d'Israel, fundat
a la ciutat de Jerusalem famos.
El Senyor soc un jueu errant.
La literatura aporta el testimoniatge de la mitologia del jueu errant. En 1228 el sacerdot benedictí Paris compta la visita del jueu Kartafilius al monestir de San Albans. La llegenda es va estendre per Europa més enllà del segle XVI i els escriptors —sobretot en alemany des de 1602…— van batejar a Ahaswerus. El derivat s'entendria com una maledicció, perquè s'acusava els jueus d'haver participat en el crucifixió de Jesús. Els cristians no els van perdonar i sabem com i on acabarien les injúries, les injúries i les injúries infames.
El meu gran mal, diré la veritat, Vaig maltractar
al volgut Jesús; Haig de
ser en la misericòrdia. Vaig haver d'estranyar
la crueltat…
En els versos es designa el pecat: Jesús va preguntar a un sabater jueu en la senda del Calvari del Golf, que podia reposar el crucifix al costat de la porta. Ahaswerus va moure el cap en senyal de negativa, bordant amb els gossos del romà Ponç Pilat.
Avanci, maleïda sigui!
Immediatament va rebre el càstig dels llavis de Jesús:
Jesús li va dir en l'alzina Almenys
mil anys, caminaries en el món…
Els burgesos, interessats en la cançó, van donar la raó a Jesús:
Sens dubte t'ho has merescut bé, quan el
Senyor t'havia posat d'aneguetes al carrer…
No oblidem que a partir del segle XVII, quan es va extingir l'època dels protestants i dels processos embruixadors, com sabem amb força, es va estendre el cristianisme més amarg dels nostres pobles, fins al punt que amb un punt li ho van arreglar més brutalment per jansenismo. La balada de Jüdifra mostra que en els temps en els quals va tornar al basc, el basc ja era profundament creient.
Els jueus se situaven en barris especials o aljubs tancats al País Basc i assetjats per Europa en zones a les quals se'ls va donar el nom de gueto venecià. Quan en 1492 els Reis Catòlics es van refugiar d'Espanya i de Portugal, van aconseguir refugiar-se en terres navarreses a canvi de pagar el tribut petxa: Tudela, Estella, Pamplona, Labastida Nord, Bidaxune i Baiona. Aquí també es va arrelar la diàspora a la qual es refereix el cant del jueu errant.
Van portar a Baiona els mètodes per a decorar la xocolata. Vivien en dures condicions: durant tota la nit, el pont de fusta de l'Esperit Sant havia de ser bloquejat cap a Maubec perquè se'ls prohibia quedar-se a la ciutat burgesa. Encara es veuen els dits de la presència jueva en Baiona: En 1836 es va construir la sinagoga, el mikve dels banys rituals, un kip blanc i blau perdut per algú que pot reunir-se el cementiri israelita en la ruta de Santa Cruz i el sòl.
La cultura i la fe jueva de Baiona es fonamenta en la pietat portuguesa. En ella es conserva la vella Torah, a més de les cançons tradicionals dels sefardites que s'escolten aquí i allà. Tal vegada la majoria d'ells parlaven de l'idioma ladí, en una mescla lingüística entre el so hebreu i el castellà.
Al País Basc Nord es va reunir la sèrie de cobles del jueu errant: Azkue en Orabar (Oragarre ala?) els va observar primer, i després en Muger i en Hazparne. Jean Barbier, Dassance, conegut pel pseudònim de Nehor en les pàgines de la revista Gure Herria Uztaritze, i Aita Donostia els va interessar. Aquest, en 1927, va recollir la variant en suletino d'un Bederakatz d'Atharratze, que els membres del grup Euritan Blai van dedicar amb música:
El meu nom, Isak Lakere Düzü,
ciutat natal de
Jerusalem, ha
estat pronunciat pel Gran
Poble i pronunciat pel Senyor Jesús:
I jo, fill d'Hanko,
El sempre
malerno, l'incomparable Mündian.
En els versos en suletino es diu Isak Lakere el que es comporta en el derivat. No es trobava necessàriament entre Barkoxe, Maule i Larraine, perquè en el cant apareix la ciutat austríaca de Viena, però llavors, com es llegien els almanacs inflats de la saviesa popular, algun bertsolari s'hagués inspirat en la trista i melancòlica història.
Em va donar beure
. Li donaven dos cops.
Oh! Veient la
voluntat que
Zie sabia
de Nul·la Arrafüsa, no podia dir res.
Aquesta és la
Doloria o Confusionia.
L'ombra d'un jueu errant, que tal vegada estripava la faç de la terra, agitava el cervell de les seves generacions, imaginant al mateix temps una maledicció i la llibertat per a circular lliurement per qualsevol via, lliure, pobra i gairebé nu.
Ja no se sent la cançó del jueu errant. No li arribaven greus sentiments d'antisemitisme, però es troben elements de discursos d'odi de segles que portarien a sis milions de jueus als camps d'extermini dels nazis, com en la pel·lícula Süss Judua, produïda en Balbesberg en 1940. No oblidem tampoc que els bascos participem en aquesta massacre engolint com a sèrum els apassionats articles que els sacerdots del Setmanari Eskualduna escrivien contra els jueus i les framazonas. En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, Jon Miranda encara llançaria pedres als jueus i Gabriel Aresti cobejava la seva sort en la poesia Apurem la cadena de 1963:
Gens segur:
El jueu camina
molt millor pel món.
Estem lluny de la misericòrdia dels segles passats: el jueu errant, cada cent anys, quan passava pels pobles, excitava la mirada de les multituds, fins al punt de crear cobles o de portar al basc als quals estaven en altres llengües. No obstant això, en aquest sentit i a punt de convertir-se en antisionistes en suport de la lluita palestina, en la dècada de 1970 es troben dos escriptors que portaven el model israelià en el racó del casc: d'una banda, l'ex empresari aldusta Beñat Laxague creia que l'organització de l'interior desertitzat d'Euskal Herria anava a motivar el desenvolupament en basc d'Ehyerkana Tui.
La cançó del jueu errant o Jüdiferrá ens mostra, si és necessari, que els bascos mai hem viscut fora de les ones culturals d'Europa i ens deixa clar quina era la nostra relació amb el món jueu al llarg de la història.
Oh, aquesta malaltia!
En cas contrari, m'he pres un gran tempesta...
Aurten 1.500 ardi inguruk zeharkatu dute Kale Nagusia, bost artaldetan banatuta. Idiazabal Gaztaren denboraldi berriaren aurkezpen ofiziala egin da, udaletxean. Garena Jatetxeko Julen Bazek eta Peli Perez de Anuzitak moztu dute gazta.
1997an plazaratu zuen Maddi Oihenartek (Barkoxe, 1956) lehen diska, Lurralde zilarra, Mixel Arotze eta Mixel Etxekoparrekin batera. Txiki-txikia zenetik barrenean dituen paisaiak, isiltasunak eta soinuak partekatzen dizkigu kantuan ari denean. Kantatzean aurreko ahotsen... [+]
Asteartetik asteazkenerako gauean familiaren etxearen aurka bi bengala bota dituztela jakinarazi du Fagor kooperatibako jasangarritasun arduradunak.
2023ko urritik armamentua erosteko 40 kontratu sinatu ditu Espainiako Estatuak Israelekin eta hango enpresekin, horien erdia azken urte erdian. Horietako kontratu batekin ika-mika piztu da Espainiako Gobernua osatzen duten PSOE eta Sumarren artean, bereziki azken horren barnean,... [+]