Els treballadors de la zona es van adonar del truc i van ser ells els que van denunciar al cap. Em sembla que aplaudeixen la seva valenta actitud per no cobrir la situació malgrat la incertesa del seu lloc de treball.

Quan vam tenir coneixement del succeït, ens reunim tots els implicats en el cas per a discutir què fer. No ha estat una situació fàcil, perquè en un poble, on tots som coneguts, és molt difícil denunciar. El procés ha estat dur, ja que es tracta d'un cas que afecta la família de l'agressor i al seu entorn més pròxim.

A més, el tema és delicat, perquè no tots pensem igual; i cadascun ha fet la seva elecció. Alguns han preferit passar per alt i oblidar el tema com més aviat millor; uns altres, en canvi, hem estat partidaris de fer-ho públic.

Molts ho han passat molt mal i els espanta pensar on i en qui poden estar aquestes imatges. A més, aquest tipus de casos ha generat desconfiança entre la població i moltes dones senten inseguretat en els vestuaris, dutxes i lavabos públics.

Històricament, la intimitat de les dones ha estat en el punt de mira, i els forats de les bigues són un exemple d'això. Però a mesura que la tecnologia s'ha anat desenvolupant i abaratint, les eines són més accessibles i els atacs s'han transformat. A Euskal Herria hem conegut moltes gravacions d'aquest tipus en els últims anys; i en concret, sis mesos al llarg dels últims anys. La dada em sembla terrible, perquè sabem que hi ha més que s'han fet públics.

Jo estic en contra de la presó, però veig que si no els denunciem, la situació no canviarà mai. No busquem un benefici econòmic, renunciaria a això, però reiterem que no es tracta d'una agressió d'aquest tipus, per a sentir-nos lliures fins i tot en la intimitat.

A més, la llei considera aquests casos com un atac a la intimitat i no com a violència masclista. Una petita cambra pot ser adquirida per qualsevol i amagar-se on vulgui. Però no és casualitat que les dones no ho facin. Amb l'ús de les noves tecnologies es repeteix l'essència del desig de dominar –eliminant a més l'eterna excusa que els homes siguin més forts–.

Es constata que existeix un gran buit en aquest camp en el codi penal. Per això, ens hem posat en contacte amb el Parlament de Navarra i la Comissió d'Igualtat de la Comunitat Foral de Navarra està treballant en aquest tema i en la llei.

El passat 5 de maig vam estar en una sessió de treball en el Parlament per a explicar el nostre cas i demanar que es canviï la legislació. De fet, la Llei 1/2004, de 28 de desembre, de Violència de Gènere d'Espanya, ha quedat molt obsoleta. La violència sexista només es refereix a les agressions comeses per la parella o ex parella i exclou moltes altres que es produeixen en el sistema actual.

La Llei foral 14/2015, de 10 d'abril, contra la violència masclista, recull i entén les agressions de manera més àmplia i actual. No obstant això, em sembla que es queda potes enlaire perquè no rep moltes formes de violència que es donen en la realitat.

Les institucions ens han rebut bé i això és d'agrair, perquè ens han escoltat i perquè s'han mostrat disposades a treballar. Però a més de la sensibilització que ens han traslladat, demano un compromís per a canviar les coses.