Manolo Legina va néixer en el caseriu Atxetas, en el camí de Sant Just, fa 91 anys, quan les terres de Begoña es van convertir en part del municipi de Bilbao. El veterà acordeonista ha estat testimoni dels canvis que s'han produït en el barri. Recorda els temps en els quals la transmissió del basc estava viva. Preguntat per si quan era nen se sentia el basc en Arbolantxa, va respondre immediatament: “Escoltar basc? Abans aquí tot era en basc! A més, parlàvem tu, ja saps, tu ho has fet i així”. Diu que avui dia no sent tutejar als joves.

Legina també ha explicat que de petit no sabia castellà, “crec que quan vaig començar a anar a Begoña a estudiar catecisme vaig aprendre en castellà”. Avui dia és un dels pocs parlants que parla el basc original de Bilbao. Han estat diversos els lingüistes que han intentat analitzar aquest llenguatge pels barris. Iñaki Gamind, per exemple, va trobar a diversos parlants en Buia, Larraskitu i Arbolantxa. Malgrat les petites diferències existents entre el barri i el barri, els estudis demostren que el basc del Marge Esquerre és el que més es relaciona amb el de Bilbao, és a dir, amb Arrigorriaga, Basauri, Zaratamo i Ugao-Miraballes.

Només va assistir a l'escola durant sis mesos i, segons compte, l'abat de Santa Marina li va ensenyar a llegir i escriure a Legina. La seva afició per la música també va sorgir en les celebracions del seu entorn: “Jo escoltava la trikitixa i pensava “per què no faré el mateix?”. Va aprendre a tocar escoltant als altres, “tenia una bona oïda i una bona memòria”.

Legina recorda que va comprar el primer so als 16 o 17 anys, “el vaig comprar a 15 pessetes, per cada tres pans”. Des de llavors, ha conegut Euskal Herria de dalt a baix, de festa en festa. Diu que ha caminat molt per Ipar Euskal Herria i, en l'altre extrem, també en Karrantza, ha alegrat molt els racons de la localitat. Recorda molt bé el viatge a Madrid, a Televisió Espanyola: “L'albokari Txilibrin, el pandero Guillermin d'Artxanda, el txistulari Boni i jo vam ser els quatre representants d'Euskadi”.

Des d'Arbolantxa fins al món, amb l'ajuda de la trikitixa, Manolo Legina té moltes anècdotes en la seva memòria. Per exemple, la dificultat en què li havien robat la trikitixa. Gràcies a una coneguda, la va recuperar uns dies més tard, però per si de cas, porta el seu nom escrit en el so que ara maneja. Històries per a escoltar l'ombra de les vinya de les velles txakolindegis, a través del basc propi de Bilbao, la selva de ciment de la ciutat a la vista, tan a prop i tan lluny.