Com és el teu país d'origen, la regió de Rojalat?
És part del Kurdistan iranià, amb una població d'entre tretze i quinze milions d'habitants. Sorani i Kurmanji són els dos dialectes principals del kurd. La meva ciutat, Mariván, es troba a quatre quilòmetres de la frontera amb l'Iraq i és una zona militaritzada. En ella s'han produït molts moviments al Kurdistan al llarg de la història. Una mica més al nord, en Mahabad, es va fundar la república de Kurdistan en 1946, que va durar onze mesos. Hi ha molts presos polítics i han executat a molta gent. Allí et sents en el cor del Kurdistan, tots parlen kurd en Mariván i en Mahabad, i porten una indumentària kurda.

Però l'administració és totalment aliena.
Sí, hi ha molts emprenedors, però l'administració està en mans de l'Estat, mai hi ha hagut un governador kurd. Les autoritats iranianes, o kurds pel Govern iranià, són les úniques que manen a l'Iran. Se celebren eleccions, però el Govern ha d'aprovar prèviament als candidats i no hi ha cap partit polític legalitzat. Mohammad Sadiq Kabudvand, president de l'Associació Pro Drets Humans, porta nou anys en la presó… Compte. La majoria dels presos polítics iranians són kurds i l'any passat s'han executat a més de mil presos d'eta.

En la plaça, en públic?Per
comarques, no es pot fer això en la zona dels kurds, ho fan a l'interior de les presons. L'any passat per primera vegada es va intentar executar a un pres social en Sanandaj, al carrer, però va ser impedit per la multitud, salvat el pres. Ja no s'atreveixen, perquè la ciutadania està viva i si es fa al carrer existeix el risc d'una revolta. En algunes parts de l'Iran, no obstant això, sí que ho fan.

Què va ser el que li va impulsar a abandonar l'Iran?
l'Iran és un estat islàmic xiïta radical, i allí la dona no és humana. És una gran presó per a les dones, més encara si ets kurda. Estàvem en una organització secreta de dones i el govern va fer una batuda contra nosaltres i va detenir a alguns dels nostres membres. En cas de ser atropellat, en un judici de cinc minuts sense advocats t'espera la pena de mort o una llarga condemna de presó. Només em quedava marxar-me d'un dia per a un altre.

Quina postura té l'oposició sobre els kurds?L'oposició
iraniana no reconeix encara el dret d'autodeterminació dels kurds, que diuen que volem acabar amb el país de manera contundent. Les reunions amb els kurds en l'exili han estat nombroses, però ni tan sols accepten el federalisme. Amb la majoria no tenim bones relacions, amb uns pocs sí. Hi ha de tot, inclòs el fill del qual va ser rei, que té la intenció d'arribar un dia al poder, però això no serà possible.

Algun dia haurà estat kurd?A
l'Iraq es parla molt de la possibilitat de crear un Estat independent, però al Kurdistan iraquià hi ha una falta de drets molt gran. Jo vull un Kurdistan que lluiti per la justícia social, l'ecologisme i el feminisme, i la societat es pot organitzar en aquests àmbits, encara que no sigui un Estat. Abdullah Ocalan va dir: “El Kurdistan mai serà lliure si les dones no són lliures”.

En l'oest, mentrestant, destaca la imatge d'un jove guerriller.
És una mirada sexista. La veritable imatge dels guerrillers del Kurdistan, que per a nosaltres és una dona bella, no és la dels grans ulls i d'una jove de 19 anys que s'assembla a Angelina jolie. És una visió occidental, una gran falta de respecte. Per què no parlen de la seva ideologia? Perquè saben que, segons aquesta ideologia, l'aspecte físic no té importància. En aquesta lluita hem perdut a milers de dones honrades en els últims 45 anys. La líder morta a París, Sakine Cansiz, Shirin Alam Holi penjat a l'Iran o el comandant assassinat en Rojava, Arin Mirkan, qui es va fer explotar per a impedir que l'Estat islàmic prengués la muntanya sobre Kobane. Aquesta lluita que han donat la vida a milers de dones és contrària al sexisme. Lluitem contra aquest sistema capitalista que utilitza a les dones com un ninot.

Hi ha molt de masclisme en la societat kurda tradicional?El
70% del treball de les dones kurdes ha estat contrari al masclisme dins de la nostra societat per a canviar la perspectiva de la població. El masclisme està profundament arrelat en la societat, cada home kurd és un reietó a la seva casa.

No obstant això, en les zones alliberades, com en Rojava (Síria), la societat ha canviat molt en els últims anys.
Sí, ha canviat profundament i el nivell d'organització és encara més interessant que les victòries de la lluita armada. Al Kurdistan turc hi ha alguns comuns controlats per la ciutadania, hi ha una comissió de tresoreria, hi ha una comissió de justícia, són les gents del poble les que prenen decisions sobre delictes. Estan rebent resultats en Rojava, però al Kurdistan turc porten molts anys preparant tot això. La majoria dels combatents que lluiten en Rojava són kurds de Turquia i un terç són iranians, que no accepten les fronteres i que s'uneixen per a la lluita. Durant la Batalla de Sinjarre, els guerrillers de Rojava es van desplaçar al Kurdistan iraquià i van salvar a milers de yazidi que es trobaven a la muntanya del setge de l'Estat islàmic.