El crit es va difondre en les xarxes socials, acompanyat de vídeos, el passat 20 de setembre: “Això no és Pompeia, això és Alep”. No, no era la cendra que llançava el volcà Vesubio la que cobria als nens morts i ferits, sinó la que provocava les bombes llançades pels avions de Rússia i Síria, que els seus poderosos explosius havien destruït grans edificis sencers.
El de Pompeia va ser una destrossa natural, per la qual cosa és millor comparar a Alep amb les ciutats convertides en màrtirs en les guerres del segle XX. L'ambaixador de França, François Delattre, ha dit: “Alep és Alep en la guerra de Síria, va ser Sarajevo en la de Bòsnia o Guernica en la d'Espanya”.
Per contra, les autoritats sirianes i russes han trobat un altre paral·lelisme al d'Alep: Stalingrad, II. Assetjat per una suposada invasió alemanya imparable durant la Guerra Mundial, defensat sense rendir-se pels soviètics, que finalment va sembrar la llavor de la derrota nazi.
Encara que té aquesta èpica per a les dues parts que lluiten en la guerra de Síria, el preu sanguini de la massacre d'Alep hauria de commocionar el món. Des de Nacions Unides han retret a les autoritats de Moscou i Damasc que incompleixin les lleis mínimes d'humanitats que han aprovat les autoritats. Ban Ki-moon va declarar que la notícia de les massacres de l'últim cap de setmana de setembre havia quedat desolada. La breu treva pactada entre els Estats Units i Rússia es referia als danys de la nova ofensiva militar iniciada a Alep pels militars de Bashar Al-Assad.
Després que a l'agost la guerra s'agreugés amb la invasió de l'Exèrcit turc, els Estats Units i Rússia, que cada vegada fiquen la mà més endins a Síria, van acordar negociar amb gran fatiga la menia de setembre. En un primer moment, a pesar que a partir del 13 no s'apaguin completament els tirs, el pacte anava reconeixent a la majoria de les parts interessades en el conflicte, les autoritats de Damasc, les monarquies del Golf, OTAN... Però no per molt de temps.
En aquells dies, la web del Centre de Recerques Estratègiques CSR de Teheran preguntava en l'anàlisi signada per Afifeh Abedi: “L'estratègia de Rússia a Alep: militar o política?”. Els iranians entenien que els Estats Units i Rússia s'estaven acostant a un acord sobre la guerra de Síria, especialment respecte a la ciutat d'Alep.
“Molts analistes pensen –deia Abedik- que la batalla d'Alep és tan important que condicionarà la crisi de Síria íntegrament, però també pot ser molt complicada”. I no veia a Rússia disposada a desembussar el nus, o perquè no volia gastar massa a alliberar-la, perquè una part més important de Síria, fonamentalment la base militar de Damasc i Tartus, estava ben controlada, o l'atac aeri d'Alep li anava a portar una mala imatge internacional causant moltes víctimes civils.
El mal senyal es va produir el 17 de setembre. Quan en Deir Ezzor els avions dels Estats Units van atacar a l'exèrcit sirià i van matar a gairebé un centenar de soldats. Des de Washington van voler aclarir ràpidament que es va tractar d'un descuit, resultat del petto que van fer en analitzar les informacions procedents del camp de batalla. D'altra banda, es va fer una interpretació diferent: L'Estat islàmic, que controla pràcticament tot l'est de Síria, té tancat a Deir Ezzor, que volia expressar el seu suport als islamistes quan colpejaven als soldats d'Assad per a estabilitzar la divisió de Síria. Una provocació.
La resposta va arribar el 20, un atac a Umm al Kubra en el qual es van atacar camions de Nacions Unides que acompanyaven a la població civil a través de la treva. Qui? Ha estat obra dels russos, diu l'Oest. Rússia, ho nega. L'ofensiva d'Alep ha començat l'endemà passat. Abans d'enviar a la infanteria a eliminar als rebels dels barris orientals, els avions han bolcat per l'aire tots els seus edificis.
Un abisme moral com el món
A Alep es juga en gran manera la guerra de Síria, en la qual la majoria dels analistes es mostren d'acord. La ciutat més gran del país i l'autèntica capital econòmica, independent de la revolta contra Bashar L'Assad, si Damasc la recompensa completa, deixarà en evidència que el Govern no està per a caure demà. UU., OTAN, Israel i les potències del Golf. Però per a això... L'Assad ha de controlar a Alep íntegrament.
Els bombardejos dels tres primers dies de la nova ofensiva han deixat entre 200 i 300 morts i molts més ferits. Els hospitals, les llars, totes les infraestructures estan demolides. A més del setge, les bombes, el proveïment a penes arriba als barris de l'est d'Alep. Staffan de Mistura, nomenat mediador de l'ONU per a Síria, ha denunciat que els últims vuit dies de setembre han estat els més durs dels sis anys de guerra.
De Mistura denúncia els bombardejos sistemàtics d'avions russos per a facilitar el pas de les tropes de Damasc: “S'està atacant des de l'aire amb armes de nou tipus en els barris on hi ha molta gent, entre elles bombes incendiàries que destrueixen tot l'entorn per a aixafar búnquers. La seva utilització en llocs poblats pot considerar-se un crim de guerra. Això cal parar-ho”.
Però amb les imatges d'Alep, els representants dels Estats Units, el Regne Unit i França que se salten els crims de guerra de Rússia i Bashar L'Assad en les assemblees de l'ONU voldrien ocultar que els rebels islamistes fan el mateix amb les armes i municions més sofisticades que ells van vendre. La guerra de Síria també es practica en la propaganda.
L'escriptor libanès Elias Khoury, que a més de la ploma a favor dels palestins, també ha lluitat amb armes, en el seu article “Palestina, Síria i la nostra ceguesa” assenyala que la guerra de Síria demostra la mesura de l'ètica del món, tal com va demostrar l'expulsió de centenars de milers de palestins en 1948 per a crear l'Estat d'Israel. Com continuar celebrant les massacres del passat dient “Mai més!” i al mateix temps callar el drama sirià que s'està estenent aquests dies?
“En 1948 tothom –diu Khoury- inclòs el món àrab, va fer com que no ho sabia [amb Nakba] o va mentir. Avui ningú pot dir que no sàpiga el que passa a Síria. Les fotos de nens sirians s'han convertit en una icona de la vergonya del nostre univers, la mort dels sirians s'ha convertit en una indiferència i els sofriments de milions de refugiats, sense llar, malalts i famolencs han entrat a les nostres cases, però no sembla que això preocupi a ningú. L'avenc moral és com el món”.
El subdirector d'UNICEF, Justin Forsyth, ha dit: “Alep s'està morint a poc a poc i el món continua mirant, ara a més han tallat l'aigua, és l'últim exemple de la inhumanitat”.
Ehunka hildako eta ehunka milaka iheslari utzi ditu Turkiaren azken erasoaldiak Rojavan. Giza krisia handitu heinean, galderak ere pilatzen hasiak dira Siriako kurduen etorkizunaz.
Turkiako presidenteak igandean adierazi du operazio militarrak hasiko dituela Eufrates ibaiaren ekialdean, Siriako Kurdistanen. “Afrinen, Jarablusen eta al-Baben sartu gara. Orain Eufratesen ekialdean sartuko gara”, adierazi du.
Al voltant de mig milió de morts, milions de desplaçats i una infinitat de manipulacions informatives són els que han deixat les guerres híbrides a Síria. Factors externs expliquen gran part del que ha ocorregut a Síria. Occident i els seus aliats han fet una guerra... [+]