En el curs 2008-2009 van començar a materialitzar el projecte de desenvolupament de les competències bàsiques en la ikastola de Viana. A la iniciativa li van donar el nom del cim més alt del poble: Longar. A l'aula es pretenia prioritzar la pràctica en lloc de la teoria, posant en pràctica els coneixements adquirits en la classe i fomentant la iniciativa dels alumnes.

En primer lloc, els professors van rebre l'assessorament del professor de la UPV i doctor en Didàctica, Jesús Mari Goñi. Es van dissenyar els projectes o treballs de posada en comú a treballar en cada nivell, i una vegada aplicats, es van anar incorporant millores. Així, en 2014 van aconseguir desenvolupar Longar íntegrament, realitzant tots els treballs d'unificació o projectes que ho integren. Els treballs de posada en comú són treballs pràctics per a l'adquisició de les competències bàsiques per part de l'alumnat, i en aquest moment Longar inclou 18; és a dir, dos de cada curs, de 3 a 12 anys –Erentzun no té ESO–.

En paraules de la directora Maite Otero, la creació i desenvolupament de Longar no ha estat fàcil, “ha estat afegir més treball al teu treball habitual en una ikastola. Hem hagut de crear i adaptar el currículum i les activitats, ens ha costat molt d'esforç”. No obstant això, té clar que l'esforç ha valgut la pena. Diu que el projecte és molt especial ja que totes les obres d'unificació són de producció pròpia: “Longar es basa en activitats i projectes creats pels professors d'Erentzun, no els hem pres d'una editorial. Estan concebudes i adaptades a les nostres necessitats. Això singularitza el projecte. A més, no sols apliquen l'après en un curs concret, sinó l'après des del seu naixement”.

El treball autònom com a clau

En els treballs de posada en comú s'abandona la teoria i se centra en la pràctica: l'objectiu és canalitzar els continguts i els coneixements recollits en les unitats didàctiques cap a projectes reals. “Creiem que el lliurament de continguts no serveix per a res si no es posen en pràctica posteriorment. A l'aula els nens i joves aprenen un munt de coses, però si no l'usen aquests continguts no són útils. Amb projectes pràctics intentem canviar aquesta situació”, explica Otero. Els treballs de posada en comú –dues, cada curs– es duen a terme en una setmana per a dedicar-se a l'elaboració del projecte. En el desenvolupament d'aquests projectes, les matèries es treballen de manera acumulada i no individual. “Els projectes tenen com a objectiu el desenvolupament de diferents competències, per la qual cosa les lliçons s'acumulen i els límits entre elles es difuminen. És fonamental que el treball sigui interdisciplinari”.

En els projectes es plantegen problemes i deures als alumnes i alumnes en contextos reals, perquè puguin desenvolupar competències en diferents àmbits, sent l'objectiu final el social. En Primària d'Educació Infantil, per exemple, les joguines que no utilitzen els lliuren a Càritas en finalitzar un dels projectes. “Els nens i nenes van fent passos fins que es compleix l'objectiu. La metodologia és molt motivadora per a l'alumnat. Fan alguna cosa per a alguna cosa. No per a guardar-ho en la carpeta, sinó per a fer una cosa útil”.

Els projectes es duen a terme en el treball en equip, però al mateix temps requereixen treball autònom. Dins del grup cada membre té la seva funció, que el durà a terme de manera autònoma. Els estudiants guarden el seu treball en un portfolio o carpeta, que és el que s'avaluarà posteriorment. Segons el parer d'Otero, amb el treball autònom es van desenvolupant les competències i es van assumint determinades actituds. Entre aquestes actituds estarien l'autonomia, la responsabilitat, l'eficiència, la iniciativa o la creativitat. “En Educació Infantil comencem a aplicar Longar perquè després l'alumnat vagi desenvolupant les seves actituds. Gràcies a aquest projecte, és evident el desenvolupament que es dona. És molt positiu, perquè aquestes actituds també serveixen per a la vida fora del centre”.

Tres fases

La posada en comú consta de tres fases: inici, desenvolupament i finalització. En un primer moment les activitats s'expliquen i contextualitzen, i es presenten les competències que es volen treballar. A continuació es mostra el desenvolupament del tema o situació: els passos a seguir i els recursos a utilitzar http://longar.nieikastolak.com estan disponibles en la web. Finalment, realitzen activitats finals per a valorar el treball i completar el portfolio. En aquesta carpeta es recolliran les evidències de les competències per a mostrar en quina mesura han adquirit les competències requerides pel projecte en qüestió.

Tornem a prendre com a exemple el projecte de joguines en desús: primer s'ha realitzat una presentació del tema i un repàs dels coneixements previs; després els alumnes han enviat una carta a les seves famílies sol·licitant joguines consensuades; una vegada recollits les joguines, els han classificat per temes; després s'han posat en contacte amb Càritas per a informar-los que han de lliurar-los les joguines; i per a finalitzar, han portat les joguines, presentat el treball realitzat i han completat el portfolio amb els exercicis.

En tot aquest camí, quina funció tenen els professors? Així mateix, el director d'Erentzun ha subratllat que "el professorat és sobretot el que fa de guia". De totes maneres, “el paper del professorat sol ser diferent en funció de l'edat dels alumnes. Quan encara no dominen la lectura, el professor ha d'ajudar-los, però a mesura que augmenta l'edat, el treball és cada vegada més autònom. S'explica als alumnes què han de fer i després desenvolupen els projectes pel seu compte”. A més, el professorat també és observador, ja que part de l'avaluació els correspon. L'altra part és l'autoavaluació que l'alumnat fa de si mateix.

Reconeixement a la bona feina

Segons Maite Otero, “els projectes són més divertits per als alumnes que les classes habituals. La metodologia és molt dinàmica, i això els agrada molt. Estan entusiasmats. A més, aprenen coses sense adonar-se”. Després dels bons resultats de Longar, el Departament d'Educació ha premiat dos treballs de posada en comú “1. des de l'edat 3.era” i “Cistella plena de verdures”. En la primera, els alumnes d'entre 11 i 12 anys han preparat un espectacle en una residència d'ancians. En el segon cas, els alumnes d'entre 8 i 9 anys han realitzat la planificació necessària per a dur a terme una horta. “Aquestes iniciatives han tingut un gran èxit i els premis són un reconeixement a tot el treball realitzat. Demostren que anem en la bona direcció”.

En la Ikastola d'Estella també tenen projecte de desenvolupament de les competències bàsiques, Ubagua, i tots dos centres mantenen una relació d'intercanvi d'experiències. “En tots dos centres hem vist que amb aquesta metodologia l'alumnat i el professorat gaudeixen. Ells han desenvolupat el projecte fins als 12 anys, ja que també ofereixen l'ESO, i han obtingut resultats molt positius”.

El director ha destacat que gràcies a Longarri tenen una nova perspectiva per a treballar les classes habituals, molt més pràctica: “Per a ser més eficients a l'hora de treballar les competències, també intentem treballar les unitats didàctiques des d'un punt de vista pràctic. Tractem temes relacionats amb el poble o amb coses de l'entorn perquè les explicacions no siguin tan intenses”. En la seva opinió, aquesta manera d'entendre l'educació hauria d'anar arrelant gradualment: “Nosaltres no comencem per un capritx. Els estudis parlen clar, els percentatges d'abandó escolar són molt alts, cal repensar l'aprenentatge. I iniciatives com Longar obren la porta al canvi”.