Quan molts ciutadans comptaven els dies que faltaven per a l'aïllament –o inici de la jornada d'estiu provisional–, el Consorci de Residus de Guipúscoa (GHK) va marcar en vermell una data en el calendari: el 28 de juliol. Aprovar els plecs de condicions per a l'adjudicació de la construcció i gestió de la incineradora de Zubieta.

Les protestes pacífiques i espectaculars d'Ezker Batua, les crítiques de l'associació GuraSOS i de l'equip mèdic d'Osasuna, el responsable de la Diputació de Guipúscoa havia ficat en destrets els moviments contra la incineració a principis d'estiu. A la fi de juliol, GHK, societat pública promotora del projecte de Zubieta, formada per la Diputació i les mancomunitats dels municipis, preveia que la major part de la gent anava a ser a la platja, però malgrat això, centenars de persones es van congregar en Donostia-Sant Sebastià amb llençols blancs sota el lema El vostre negoci, el nostre càncer, per a denunciar “un dels majors balafiïs de Guipúscoa”.

Mentre això succeïa, els moviments que s'estaven donant en diversos ajuntaments van passar molt més desapercebuts, després de saber a què anava a afectar el projecte de la incineradora de 200.000 tones de residus.

Paraules modernes, fórmula antiga

La gestió dels residus és competència dels municipis i aquests s'han agrupat en les mancomunitats. Posteriorment van crear el consorci de residus, que en 2007 va tornar a constituir la societat GHK per a la construcció de la incineradora. Als passos donats en la via de centralització cal afegir els que es donaran en la privatització. Segons el pla del consorci, durant 35 anys la incineradora i els residus dels ciutadans quedaran en mans d'un contractista. Els responsables de la Diputació han descrit l'operació com un public-private partenariat o una “amistat públic-privada”.

És una vella i coneguda fórmula escrita en anglès. L'empresa assumirà un servei públic i en cas de no resultar rendible els beneficis seran garantits per l'Administració, encara que aquesta no hagi de prestar altres serveis bàsics als ciutadans. Ben coneguts pels defensors de l'aigua a Tessalònica, Xile

els ciutadans que intentin recuperar les pensions privatitzades o les butxaques dels automobilistes i biscains que travessen els túnels d'Artxanda.

Abans de la decisiva reunió del GHK de juliol, sabíem a través de la premsa que la motxilla pesada que l'adjudicació de la incineradora posarà als guipuscoans: un cost superior als mil milions d'euros, un interès per a les empreses del 10,5% (veure gràfic pàgina 26), unes quotes injustes basades en una tarifa única… Hi ha algú que vulgui formar part d'un club d'aquest tipus?

Un estudi realitzat per la consultora Deloitte per al consorci GHK ha deixat encara més clar com volen amarrar els ajuntaments a la incineradora. L'informe de fiscalització, de deu pàgines, assenyala que el deute generat per la construcció i gestió de la planta de Zubieta haurà de ser satisfeta "de manera obligatòria i prioritària" pels ajuntaments guipuscoans durant 35 anys.

L'empresa privada que explori la incineradora també tindrà més “salvaguarda” per a assegurar el negoci dels nostres residus. En el cas que un ajuntament no abonés la tarifa imposada pel consorci, la Diputació li “liquidarà” els diners per altres conceptes –els ajuntaments reben del fons foral la major borsa de diners per al pressupost anual–. A més, no podrà vendre els residus a tercers, per més barats i millors que siguin. I si es decideix sortir del consorci? Haurà d'abonar per igual el deute i la indemnització als altres ajuntaments que generi la separació.

Però si és possible entrar, també sortir. L'adjudicació encara no s'ha signat i diversos ajuntaments han anunciat que estudiaran aquesta possibilitat. Es tracta de països que han fet passos significatius en la gestió dels residus, amb taxes de reciclatge molt altes, pocs quilos de rebuig per habitant i que les institucions europees han posat com a exemple en més d'una ocasió. “Usurbil recicla per sobre del 83%, com no estudiarem aquesta possibilitat?”, diu l'alcalde d'Usurbil, Xabier Arregi.

En Usurbil, molt prop del lloc on es construirà la incineradora en Zubieta (6.000 hab.) La lluita contra aquest projecte ha estat marcada per la ciutadania. Del 21 al 23 d'octubre se celebra el primer referèndum sobre la incineradora a Guipúscoa: “Valorarem molt positivament el resultat –assenyala Arregi– perquè la paraula de la ciutadania és un mandat concret per a nosaltres”. El 26 de juliol el ple municipal va aprovar una moció en la qual es deia que Usurbil no té lloc en la “arquitectura institucional dels residus” de Guipúscoa i es va decidir crear una comissió per a estudiar com sortir tècnica, jurídica i econòmicament de la mancomunitat de Sant Marcos. Aquesta Comissió presentarà una memòria “en un termini màxim de dos mesos”.

El mateix va ser aprovat a Oiartzun i Zaldibia, així com en Hernani, on l'Ajuntament s'ha fet càrrec de la prova. La velocitat i els tempos són variables que cal mesurar bé en aquest assumpte: les empreses tenen d'aquí a unes setmanes el termini de presentació al concurs i el consorci vol adjudicar les obres a la fi d'octubre.

Una càrrega econòmica enorme

Si es realitzés l'exit d'aquests municipis, és difícil saber com influirà en l'equilibri intern del GHK, però és evident que als altres socis se'ls farà més pesat construir i mantenir la incineradora. I la càrrega econòmica prevista amb anterioritat no és fútil, segons un document que ha pogut obtenir ARGIA.

Un interventor municipal de Guipúscoa ha realitzat un simulacre per a saber quina és la quantitat a pagar per la incineradora en 35 anys per a tots els municipis del territori. Per a això ha considerat una xifra “conservadora” de mil milions d'euros, ja que les empreses faran ofertes a la baixa en l'adjudicació –encara que molts donen per descomptat que el cost del projecte al final serà molt major; el propi Deloitte diu que serà de 1.407 milions d'euros–.

Segons el simulacre, per exemple, Donostia-Sant Sebastià haurà de posar 7,4 milions d'euros a l'any per a cremar residus fins a 2051, tres vegades més del que li dona a Tabakalera. Zumarraga haurà de pagar en total 13 milions d'euros en una factura que li correspon per la quantitat que Arcelor demanava al Govern Basc per a mantenir oberta la planta d'acer. Localitat de Guipúscoa

en el menor demogràfic, Gaintza, els seus 120 habitants s'enfronten a una hipoteca de 167.000 euros. En Hernani, amb els 780.000 euros que ha de gastar cada any per a la incineradora, l'ajuntament pot pagar un servei d'ajuda a domicili, segons el grup Zero Zabor. Però aquest grup també ha realitzat altres càlculs per al cas d'Hernani, prenent diverses dades a la mà.

Sis anys en Hernani (19.000 hab.) el sistema de recollida porta a porta per a classificar els residus a l'origen. Des de llavors, té una taxa de reciclatge superior al 75% i el compostatge comunitari també s'ha estès a la majoria de la població. Però com en el cas d'altres pobles amb els mateixos resultats, el GHK recompensa aquest esforç: el consorci ha incrementat la tarifa de rebuig en un 11% i la de residu orgànic en un 77%. I, no obstant això, a Hernani li resultaria molt més car ser incineradora que seguir amb el sistema actual, en concret, 21 milions d'euros més.

“El model de gestió de GHK no és sostenible per a ningú i menys per als ajuntaments que ho fan bé –assenyala un document de treball del grup Zero Zabor d'Hernani–. En molt poc temps anirà potes enlaire el model que hem treballat amb molt bons resultats en els últims sis anys”. Els hernaniarras, a més d'en sanitat i serveis, en pèrdua de llocs de treball -segons ha investigat la fundació Manu Robles Arangiz, es poden crear 7.000 ocupacions en la CAB i 900 a Navarra si es classifica en origen tots els residus– i en les seves butxaques tindran el forat que deixarà la incineradora, ja que la taxa anual d'escombraries que paga cada família a l'ajuntament pot passar de 95 a 300 euros.

El 2 de març l'alcalde d'Ermua, Carlos Totorika, va preguntar al consorci si li costaria al municipi de Bizkaia sortir de la institució –encara que està en Bizkaia és membre de Debabarrena–, perquè va pensar que seria més barat traslladar els residus a Zabalgarbi. El GHK va posar preu i el seu president i diputat de Medi Ambient, José Ignacio Asensio, el va informar: 9 milions d'euros. En el sac va incloure, entre altres coses, el deute acumulat fins ara per l'entitat, inclosos els coneguts swaps signats amb els bancs, però també les despeses que generarà la construcció i explotació de la incineradora de Zubieta en les dues pròximes dècades, a pesar que encara no està adjudicada.

Aquesta xifra desorbitada va ser un missatge clar per a tots els que volen abandonar el GHK. No obstant això, en Hernani el grup Zero Zabor ha contrastat diverses fonts, per la qual cosa la quantitat de diners que pot lliurar-se en el cas d'Hernani ascendeix a 1,4 milions. De fet, existeix una gran incertesa sobre la legalitat d'incloure en la liquidació inversions i deutes futurs. En paraules d'aquest grup “val la pena apostar per la gestió pròpia i sortir del GHK. Seguir allí és una ruïna per a Hernani”.

La preparació de la trinxera jurídica és, per tant, una de les principals funcions dels ajuntaments que volen abandonar la xarxa del consorci. No sembla que l'endemà vagi a ser tan tècnicament difícil donar solucions als residus, ja que la quantitat de rebuig que cal gestionar és molt reduïda en comparació amb altres països. Els que es queden dins, a més del deute que els ha deixat la incineradora, hauran de fer front als incògnites de la segona fase del projecte.

Qui decideix?

La Diputació i els ajuntaments estan representats en el Consorci de Residus de Guipúscoa a través de les mancomunitats. Però en les assemblees del GHK no tots tenen el mateix pes i capacitat de decisió, a més del pes demogràfic, és fonamental perquè les balances es facin en l'un o l'altre sentit. El passat 28 de juliol va haver-hi 89,7 vots (en gris) a favor de l'aprovació dels plecs de condicions de la incineradora i 10,3 en contra (en rosa), com es pot observar en la llista inferior.

Llegeix l'article en anglès en argia.eus/english.