“Les previsions no eren bones i, per això, estem bastant satisfets amb el resultat”. No són declaracions d'un membre del pp després de conèixer els resultats de les eleccions del diumenge, sinó el que li vaig dir a un amic, quan ens trobem a Sant Sebastià a punt de veure les últimes pel·lícules de la Secció Oficial del Zinemaldia. De fet, la cosa no tenia un aspecte especialment bo al principi: a penes un director conegut, va obrir el concurs La fille de Brest, una mala producció de telefilme… Però les primeres impressions i les enquestes de campanyes electorals, parécidos com els anteriors, no et pots fiar; i no pots fer apostes segures, perquè el Zinemaldia no és com els vots de la Comunitat Autònoma Basca, tots els anys hi ha actors i guions diferents i no és millor per aquestes coses de salut.
Ja ha passat una setmana en la qual les pel·lícules han posat una mica més de ficció que la campanya i s'han lliurat els premis: La Petxina d'Or es trasllada a la Xina i la Plata a la millor actriu, convertint a Wo Bu Shi Pa Jinlian, del director Xiaogang Feng, en la gran triomfadora d'aquesta edició. Es tracta d'una curiosa pel·lícula que juga amb l'absurd i, malgrat les mancances que pugui tenir -una revelació final que ho justifica tot–, és un premiat digne. No es pot dir el mateix del premi al millor director: La pel·lícula del sud-coreà Hong Sang-Soo va donar un final patoso a la Secció Oficial, amb una història de relacions de parella que resultava repetitiva i avorrida. Només per la seva trajectòria s'entén la petxina que ha portat a casa, perquè no és del tot de la grandària del treball que ha portat.
Dos thriller espanyols, altres tants premis: a diferència d'edicions anteriors, són bastant justos els de la indústria ibèrica, ja que el guió que déu ens perdoni és rodó i la Petxina de Plata a la millor actriu d'Eduard Fernández, per la qual cosa tindrem una bonica llauna els veïns d'Hego Euskal Herria mentre lliurem els premis Goya al compte de totes dues produccions.
Queden fora de Palmarès algunes de les obres que han donat les mirades més pertorbadores sobre la societat occidental actual: El polonès Plac Zabaw, el xilè Jesús i, sobretot, la nocturama de Bertrand Bonello han posat a l'espectador davant una violència que no té explicació concreta, deixant en evidència la falta d'oportunitats que ofereix l'estil de vida capitalista als joves. Encara que fetes amb propòsits diferents i amb resultats molt diferents entre si, les fotografies pessimistes fetes a les noves generacions mereixen especial atenció, sobretot perquè ofereixen un contrapunt als polítics que prediquen la fi de la violència al nostre país. Hi ha una violència cada vegada més arrelada en la societat, que passa sense ressonància per a convertir-la en espectacle, però que, a conseqüència de l'estructuració social, requereix respostes. I això ho hem vist al cinema, no en la campanya, ni en el recompte de vots.
El cinema social ha estat guardonat pel públic del Zinemaldia, que ha vist en el banc d'aliments a una dona, famolenca, obrint una llauna de mongetes i menjant en directe a través de la llauna. Sí, el públic ha premiat a Daniel Blake, que porta el segell del director... [+]
“Aurreikuspenak ez ziren batere onak eta, hori kontuan izanda, emaitzarekin nahiko kontentu gaude”. Ez dira PPko kide batek igandeko hauteskundeen emaitzak ezagutu ondoren egindako adierazpenak, lagun bati esan niona baizik, Zinemaldiko Sail Ofizialeko azken filmak... [+]
“Aurreikuspenak ez ziren batere onak eta, hori kontuan izanda, emaitzarekin nahiko kontentu gaude”. Ez dira PPko kide batek igandeko hauteskundeen emaitzak ezagutu ondoren egindako adierazpenak, lagun bati esan niona baizik, Zinemaldiko Sail Ofizialeko azken filmak... [+]
Zine soziala saritu dute aurten Zinemaldiko ikus-entzuleek, elikagai bankuan emakume bat, gosearen goseaz, babarrun lata bat irekitzen eta zuzenean latatik jaten ikusteak hunkitu egin gaituelako, hainbeste da horrelako eszena batek esan nahi duena.
Banatu dira 64. Donostiako Nazioarteko Zinemaldiko sari nagusiak. Larunbat gauean Kursaalean egindako ekitaldiak ikusmina sortu du. Saridunen merituei dagokienez, urtero bezala, zenbat buru, hainbat aburu.
Zientzia fikziozko istorioa izateak ez du esan nahi sinesgarria izan behar ez duenik, eta Denis Villeneuveren Arrival pseudozientifiko, pseudofantastiko, pseudotranszendentala bere burua serioegi hartzen duen eta inolaz ere sostengatzen ez den filma iruditu zaigu.
Sail Ofizialeko lehiaketan azkena, ez dio oso amaiera ona eman aurtengo edizioari.
Hiru istorio uztartuz, Ikari film japoniarrak susmoz beterik mantentzen du ikuslea filmak irauten duen bi ordu eta hogei minutuetan. Hiltzaile baten bilaketa abiapuntu duen lan honekin tematika ugari jorratu ditu Lee Sang-il zuzendariak.
1960ko hamarkadako AEBetan girotutako istorioa da Ewan McGregorrek zuzendutako American pastoral. Philip Rothen izen bereko nobelan oinarritua, konparazioan galtzen atera arren filmerako egokitzapena txukuna da.
Armeniar batek bere desira ezkutuenak betetzea nahi duenean, oihal zati bat zintzilikatzen du “nahien zuhaitzen” adarretatik. Juanmi Gutierrez zuzendari gipuzkoarrari tradizio horrek izenburu gisa balio izan dio bere azken dokumentalerako.
Berriz ere familia eta familiarteko harremanak dira Hirokazu Koreedaren After the storm filmaren oinarria; berriz ere tonu eta erritmo pausatuan kontatu digu istorioa; eta berriz ere, harrapatu egin gaitu zuzendari japoniarraren unibertsoak.
Narciso, La chica de la luz, Txintxorro, Puntu Itsua, Iraila, Los Angeles Observer, Kresala, Kutxa Beltza, La casa del frío, Testimonio, Bidexka eta La Ballena Real. Hamabi begiradaren bitartez Donostiaren erretratu bat egitea.
Sentimendu konplexuen gainean eraikia dago Jonás Truebaren La reconquista. Bi partetan banatua, lehenengoak lortzen du ikuslea protagonisten munduan sartzea tonu malenkoniatsu batekin; bigarrenak berriz, lehenago iradoki diren gauzak gehiegi esplikatzen ditu filma... [+]
Emiliano Torresek maila oneko debuta egin du zuzendari gisa Sail Ofizialean pasa duten El invierno filmarekin. Argentinako artzainen istorio hau Patagoniako paisaiak erabiltzen dituenean iristen da puntu gorenera.