Preocupat pels efectes negatius del mercuri sobre la salut humana i el medi ambient, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va realitzar en 2002 una primera avaluació global sobre el mercuri. El grup va renovar les seves conclusions en 2013. No obstant això, en 2009, el consell d'administració del PNUMA va acordar un acord internacional jurídicament vinculant que va donar lloc a la creació del Conveni de Minamata a l'octubre de 2013 i a l'empara de l'ONU.

Per a combatre la contaminació del mercuri, l'acord internacional va prendre el nom de la ciutat japonesa de Minamata. A mitjan segle XX, un gran nombre d'habitants d'aquesta ciutat es van enverinar per menjar peix i marisc contaminat amb mercuri. Precisament per aquest fet, la síndrome neurològica que causa greus intoxicacions de mercuri es denomina malaltia de Minamata.

Immediatament després de la presentació del Conveni, va ser subscrit per diversos Estats membres. En l'actualitat, l'acord internacional sobre el mercuri compta amb 128 signants. En l'època aprovada, en 2013, s'esperava que fos vinculant per a 2016. No obstant això, aquestes signatures no obliguen els Estats signataris a complir amb les seves pròpies normatives i instruccions. Perquè el Conveni de Minamata es converteixi en vinculant, l'acord ha de ser ratificat per 50 països, mentre que en el moment de redacció només l'han fet 29. En aquest sentit, ha recordat que, encara que els Estats espanyol i francès tenen un acord signat, encara no han fet el pas de ratificació.

Minamata a la legislació europea

En l'actualitat, la legislació de la Unió Europea prohibeix l'exportació de mercuri pur i compostos de mercuri, impedeix l'ús de mercuri en determinats productes i tracta de respondre a la contaminació causada pel mercuri. No obstant això, existeixen algunes diferències entre el Conveni de Minamata i la legislació vigent de la UE. Amb l'objectiu de cobrir aquestes mancances, el 2 de febrer de 2016 la Comissió Europea va presentar dues propostes per a l'aprovació de l'Acord de Minamata: una, la ratificació del Conveni en nom de la Unió Europea o la segona, la proposta d'una nova normativa per a fer front al mercuri. D'acord amb aquest últim punt, la Comissió està preparant una nova proposta de llei, que podria ser recorreguda.

Fins al moment, el Reglament de Prohibició de l'Exportació de Mercuri de 2008 és la principal disposició legal a la Unió Europea en aquesta matèria. Aquesta llei va prohibir l'exportació de mercuri per part de la UE a partir de 2011. En concret, la prohibició d'exportar compostos de metall i les seves mescles –en els quals almenys el 95% del pes és mercuri– està prohibida des de llavors, mentre que la prohibició no afecta a productes amb altres mercuri.

Entre les propostes per a adaptar la legislació de la Unió Europea a Minamata es troben la prohibició de la importació de mercuri per a usos artesanals i miners d'or a petita escala. A més, per a 2018, l'amalgama dental només podrà ser utilitzat en forma encapsulada i per a finals de 2021 s'ha proposat l'eliminació gradual de l'ús de l'amalgama dental. La nova proposta també pretén regular l'exportació, importació i fabricació de productes que contenen una determinada quantitat de mercuri i, al mateix temps, pretén evitar nous usos del mercuri en el mercat.

Crítiques a la proposició de llei

Després de fer un seguiment dels esborranys de la normativa, l'Oficina Europea de Medi Ambient ha criticat que la Comissió Europea present una proposta poc ambiciosa. Entre altres coses, han demanat endurir les condicions per a prohibir l'exportació de productes amb mercuri addicional i que s'elimini gradualment l'ús del mercuri en odontologia i processos industrials. Suècia també ha criticat la proposta davant el Consell de Medi Ambient de la UE, en considerar que té poca ambició sobretot pel que fa a les amalgames dentals.

El grup parlamentari de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda del Nord també ha criticat la proposició de llei presentada per la Comissió Europea. El representant del grup, l'eurodiputat alemany Stefan Eck, ha acusat la Comissió d'un enfocament "minimalista" i de falta d'ambició davant la contaminació del mercuri i els efectes negatius que aquest element genera en la salut pública. “La proposta de la Comissió ha estat víctima d'una ‘normativa millor’”, diu Eck, criticant l'estratègia de Jean-Claude Juncker, que pretén simplificar els processos de regulació a través de la reducció de la burocràcia. “L'elecció del mètode més rendible és perjudicial i incompatible amb el Conveni de Minamata. És clar que la proposta no presta la suficient atenció a l'interès públic”, ha assenyalat el parlamentari alemany.

Segons Elena Lymberidi-Settimore, coordinadora de la Campanya Zero Mercuri, posada en marxa per diversos grups ecologistes, “la Comissió ha presentat una proposta basada en els mínims; amb l'excusa de millorar la legislació, la proposta rebutja les troballes científiques que avaluen la consulta pública, la veu de les indústries més avançades i l'impacte del mercuri”.

El Partit Verd Europeu dona suport a la prohibició d'importar mercuri de països no pertanyents a la UE, tal com estableix la proposta de llei. Per part seva, el portaveu d'Equo en el Parlament Europeu, Florent Marcellesi, ha explicat que “la proposició de llei de la Comissió, encara que més ambiciosa que el Conveni de Minamata, suposaria el manteniment del dret a exportar productes amb mercuri fora de la UE, malgrat les limitacions que se'ls imposen en el mercat interior europeu”. Segons Marcellesi, “aquesta política és inacceptable perquè la salut de les persones té el mateix valor als països europeus i fora d'Europa”.

Segons Leticia Baselga, d'Ekologistak Martxan, el propi Conveni de Minamata no és suficient per a fer front al problema del mercuri. Segons Baselga, “el conveni es queda curt perquè triga massa temps a donar resposta a les mesures que proposa”. No obstant això, en la seva opinió, el problema en el tema del mercuri és el comerç il·legal. Així les coses, les noves mines de mercuri que apareixen a Indonèsia, Mèxic i diversos països de l'est d'Àsia s'estan convertint en un important centre comercial. Aquesta activitat alimenta la demanda mundial de mercuri de la mineria d'or artesanal, especialment a Àsia i Amèrica Llatina.

L'ús del mercuri en Europa

Europa suposa el 6% de les emissions mundials de mercuri derivades de l'ús humà. No obstant això, segons les dades publicades per l'Agència Europea del Medi Ambient en 2015, les emissions de mercuri dels Estats membres de la Unió Europea han disminuït un 74% entre 1990 i 2013. Polònia (17,2%), Alemanya (17%), Itàlia (13,4%), el Regne Unit (10,1%) i l'Estat espanyol (8,9%) són els principals contaminants del mercuri a la UE.

A Europa, les principals fonts de contaminació del mercuri són les centrals tèrmiques de carbó i la indústria del clor. Al costat d'ells, la mineria i l'eliminació de residus també tenen un gran impacte.

A la Unió Europea existeix un sistema d'alerta per a aliments i pinsos denominat RASFF (en les seves sigles en anglès). Segons les seves dades, en 2015 es van emetre 138 avisos per metalls pesants, entre els quals es trobaven, a més del mercuri, el cadmi, el plom o l'arsènic, entre altres. No obstant això, 104 casos es van deure a l'aparició de mercuri en peixos i altres productes de la pesca. Cal destacar que el 65% dels avisos per tenir més mercuri del permès en peixos corresponien a un únic estat: l'espanyola

Els miners d'or artesanals, utilitzant el mercuri.

Amalgama dental, proposta per la Comissió Europea que només es pugui utilitzar en forma encapsulada per a 2018 i que s'elimini gradualment el seu ús fins a 2021.