-Papà? Ens llegeixes un conte?”. Aquesta ingènua pregunta és la que comença aquest àlbum i sembla que es complicarà a mesura que avança el que sembla una cosa tan simple i innocent.

El conte del llop és el títol d'aquest llibre de Véronique Caplain i Grégoire Mabire i entre nosaltres, entre els humans, si el llop s'ha vist sempre com un animal malvat, fort i violent, que ataca i mata, pensin en les cabres... Els protagonistes d'aquesta història són el pare Aker i els cadells Antton i Xixili.

Els narradors, els dos que ens narren la història a través del text i de les imatges, no sols ens conten la història entre el pare i els nens, sinó que també ens conten la història del llibre que llegeix el pare, creant un bonic joc que crea situacions paral·leles entre ells. El pare va començar a llegir: “És hivern i fa molt fred fora. En el bosc, un llop busca menjar. Ha passat dies i dies sense menjar i té gana, tanta fam, que les seves dents comencen a tremolar: KLA! KLA! KLA!”. En aquest moment van sentir fora un soroll estrany: KLA! KLA! KLA! (…) Tornem al nostre conte: “Els ciutadans tenen por, tanta por, que han tancat les portes amb clau. KLIK KLAK!”. En aquest moment van sentir a la casa un soroll estrany: KLIK KLAK!”.

Senten que les situacions del llibre que llegeix el pare es repeteixen a la seva casa, en el seu entorn; i s'espanten els cabrits. "Serà llop? (…) Bueno! No és possible. En els nostres boscos no hi ha llop”.

I amb la resposta de papà sembla que els cabrits es tranquil·litzen.

No obstant això, l'espectador notarà que malgrat donar aquesta resposta als petits, cada vegada hi ha més angoixa, més por en la mirada del boc pare.

Al final, per descomptat, es busca el somriure del lector. Aquests valents que tenen por que també el seu papà pugui amagar-se i amagar-se sota els coixins! I llavors els petits “És un conte. Només un conte”, conclouen el llibre (el llibre que estaven llegint sota el braç, tranquil, jugant en la butaca, amb cara de sorpresa i curiositat, amagat sota els coixins, mirant al pare que només té la meitat cara a la vista).

A més d'aquesta narració que apareix en la història, hi ha moltes altres coses que se'ns expliquen a través de les imatges. Descripcions de sentiments i sensacions, intenció de canalitzar la mirada més important de l'espectador a través de la simplicitat d'espais i llocs… i també la presència de papà a casa, fent els deures, cuinant, rentant i penjant la roba, assumint la responsabilitat dels nens. És a dir, aquest conte del llop és una història curiosa que, a més de tenir un sentit de l'humor, es pot mirar a moltes altres coses més.