Gladys Giraldo Velásquez és colombià i porta molts anys a Vitòria-Gasteiz. Va participar en el recorregut guiat que van realitzar en castellà. Giraldo està frustrat perquè no parla basc, perquè no ha après. Considera que el basc és necessari per raons polítiques, culturals i socials. Per això, va portar als seus fills a la ikastola, perquè pensava que era molt important que l'educació es fes en basca.

L'excursió guiada li va semblar interessant, “vam anar a diferents llocs i contar fragments d'història t'acosta emocionalment, per descomptat la història també és important”. Giraldo ha destacat el treball realitzat per les andereños. Coneixia a les andereños que ensenyaven en clandestinitat, però no coneixia els exemples concrets de Vitòria, i li semblava interessant posar-les en noms i cognoms i col·locar-les en carrers concrets. També li va agradar treballar amb referents femenins en la història del basc: “Els referents de la història són els homes i els de la ikastola són les dones. Van agafar visibilitat, van demostrar el treball diari, el treball de les formigues”. En el recorregut, Giraldo no sols va girar la vista enrere, sinó que també va conèixer coses d'avui i de demà: “Abans eren coses clandestines, però parlem de la ikastola Ramón Baix i això és avui, com l'escola s'ha convertit en basca, el model D”.

L@s niñ@s que van ser a la ikastola entre l@s visitants

Petra Niso, el seu marit i altres dos amics també van pensar a fer una excursió guiada. Niso és de Burgos. Ell i el seu marit no han après basc, però els seus fills han estat portats a la ikastola, “teníem consciència política i ho vam fer a favor del basc”. El recorregut recorda el moment en el qual les ikastoles van estar en la clandestinitat.

La majoria de la gent que va participar en el programa va ser Giraldo i Niso. Alguns d'ells són vitorians de sempre, altres arribats d'Espanya en els anys 60 i 70. Els uns i els altres no van tenir l'oportunitat d'aprendre basca, i tots van portar als nens a la ikastola.

Es va perdre totalment el basc a Vitòria?

Per què l'associació Geu organitza aquest tipus de rutes? Aquesta és la pregunta que li hem fet a Azaitz Unanue, membre de l'associació Geu, que actualment exerceix de guia: “Aquí moltes vegades se sent que el basc es va perdre fa temps a Vitòria-Gasteiz, que a partir de l'Edat mitjana es va anar perdent a poc a poc. La gent creurà que com a màxim es va parlar per última vegada en el segle XVIII”. L'associació volia explicar la connexió entre Vitòria-Gasteiz i la història del basc a través de testimoniatges, primer en basc, per als euskaltegis, per als centres d'ensenyament, per als mintzalagunes, per als euskaltzales, i després en castellà.

En els itineraris es tracten de respondre a preguntes com: Per què dos noms són les nostres ciutats? Vitòria i Vitòria? Primer diccionari en basc a Vitòria-Gasteiz! És això cert? Hi ha algun escriptor basc a Vitòria? Encara hi ha pocs euskaldunes a Vitòria?

El recorregut dura una hora i mitja i no surten del Casc Vell. Es tracta de sis apartats: testimoniatges, ensenyament i educació; moviments socials; alfabetització i euskaldunización d'adults; expressions culturals; i agents institucionals i nous projectes.

Aquest projecte va sorgir en 2011. Euskaltzaleen Topagunea va proposar un itinerari d'aquestes característiques per al Dia de la Mintza a Àlaba. El recorregut Gasteiz euskaldun d'ahir, avui i demà s'ha desenvolupat a través d'un guió que resumia la història del basc a Vitòria-Gasteiz.