Sou germans i dos cineastes que treballen junts.

Hem treballat tots junts en la direcció. Comencem amb un curtmetratge, El pa nostre, i vam aprendre molt amb aquest treball. Des de petit hem tingut una relació especial, bonica, i creiem que això es reflecteix en el nostre treball. Ens agraden les coses semblants i sentim el món d'una manera semblant. L'humor també és semblant; per exemple, quan Asier ETA i jo gravem, escrivim la veu off d'Aitor per a fer-nos riure.

On està l'equilibri entre vosaltres?

Som germans, però sobretot som la suma de dues grans forces. El nostre treball neix en contrast, l'interès mutu és un gran motor en aquest sentit. Els dos ens hem format en la mateixa escola de teatre de Madrid, però al mateix temps cadascun ha desenvolupat la seva carrera a l'Equador (Amaia) i a Madrid (Aitor). Cosint la nostra mirada, no es completa fins que un compte a l'altre el que pensa. Probablement és això el que ens fa equilibrar la situació i la força que ens uneix a tots dos.

Patricio Guzmán diu que la distància per a fer cinema és imprescindible. Estan vostès lluny?

Pensem que hi ha diferents plans al cinema quant al tema de la distància. En la pel·lícula Asier ETA biok, Aitor era un personatge, un relat autobiogràfic i, per tant, no hi havia manera d'allunyar-se d'aquest material. Al mateix temps, quan estàs fent la pel·lícula, en algun moment, has d'apartar-te d'aquest personatge, oblida't que ets el que sali en la pel·lícula i tractar-lo com un personatge. Això és el que et dona la distància i sense això és impossible fer una pel·lícula.

Es necessita llavors una distància intermèdia?

En certa manera, sí. Quan comences a treballar hi ha diferents moments. Al principi del procés tot són intuïcions, necessitats, sentiments. No pot vostè allunyar-se, no comprèn el que està succeint i està vostè ficat dins. Però després de molt de temps treballant amb el material, arriba el moment de fer preguntes importants i aquestes et donen la distància adequada: per a què estic fent aquesta pel·lícula? Quin és el meu pla? Com faig el relat? En les pel·lícules de no ficció això és molt important, has de prendre consciència del material que tens i de les teves possibilitats.

La pel·lícula Asier ETA biok ha recorregut un llarg camí. Satisfer amb el balanç?

Fem un balanç molt positiu, la pel·lícula s'ha vist a tot el món. Imagina't, l'última vegada que rebem el premi en un festival de cinema indonesi. Rebem un e-mail en l'idioma local i com a premi ens van donar un disc dur [riures]. És una alegria saber que més de 30.000 persones han vist la pel·lícula a les sales de cinema. Però d'altra banda, hem tingut problemes amb la distribució; a València o Sevilla no hi ha hagut ocasions per a veure, a Madrid també hi ha hagut molts problemes, ni què dir en televisió... Hem tingut problemes pel tema, però en general el saldo és satisfactori.

Ara esteu treballant en Fantasia. En què consisteix el projecte?

Estem en una primera fase, en l'inici de la creació. Estem totalment encaixats en el material que tenim, enmig d'un aiguat d'idees. És una pel·lícula sobre els nostres pares. Hem gravat moltes hores i ens hem trobat amb un material molt íntim i ens hem sentit emocionats. És una pel·lícula de contrast, una cara molt tendra, l'altra molt incòmoda. La nostra pregunta és si ara val la pena mostrar la intimitat dels nostres pares o no. Per a què ensenyar-te això? Aquestes són les preguntes que de moment són al nostre cap i d'aquí estem treballant.

Per quin cinema documental?

Volem parlar del que passa en el nostre entorn i volem fer-lo barrejant imatges, sons i escenaris. Nosaltres coneixem principalment les eines del cinema, i ens agrada el cinema des del principi fins al final: la fotografia, la música, la dramatúrgia, els personatges i tot aquest treball per a mostrar-lo a la sala. És un procés molt màgic per a nosaltres. En els últims treballs, per exemple, volem comptar l'amor als nostres pares o els sentiments especials que tindrem en Asier; tot això el volem comptar a través del cinema i no d'una altra manera.

Què pensen sobre el cinema que es fa a Euskal Herria?

A Euskal Herria, com en molts altres llocs, falta molt cinema per fer. Falten molts relats que reflecteixin els nostres problemes i la nostra realitat. I en els últims anys moltes pel·lícules que eren molt necessàries no s'han fet. Asier ETA biok ens vam adonar d'això amb la pel·lícula, que una gent necessitava veure's reflectida en les narracions.