Del Campió
La poderosa Fundació Smithsonian ha dedicat a la Cultura Basca el gran festival folklòric que se celebra a Washington, que enguany celebra el seu 25 aniversari. El debat ha estat si la representació basca ha estat massa folklòrica o just el contrari, si ha estat acoblada al folklore. Jo dic el segon, i he volgut denunciar que els bascos hem demostrat a Amèrica que ens vam avergonyir del nostre folklore.
El festival Smithsonian Folklife té com a objectiu donar a conèixer el patrimoni cultural viu de tot el món.
La petició dels organitzadors a les autoritats basques era clara: volien conèixer el folklore basc, el patrimoni tradicional. Els bascos hem estat obsessionats per semblar moderns: Sota el lema Innovation by culture, els nostres complexos han aparegut reiteradament en el programa: el bertsolarismo ha estat el bertsolarismo Modern, la cuina Innovative Gastronomy, Innovative Technologies in Sport en l'esport rural i New Paths in Basque Dansi per a parlar de la dansa basca.
Ens vam avergonyir del nostre folklore i, per tant, no coneixem el nostre patrimoni cultural. O és al revés? Ens vam avergonyir del nostre patrimoni cultural perquè no el coneixem? No sé quina és la gallina i quin l'ou, però tenim els dos amb nosaltres.
A Washington, els representants bascos han ensenyat el ball Txapeloaz en les sessions per a donar a conèixer la dansa basca en basca. En el segle XIX, als Estats Units d'Amèrica, una dansa una mica ximple, procedent d'Anglaterra, va sofrir un petit però revolucionari canvi. Al final de cada frase es va organitzar un canvi de parella. Això li va donar un èxit tremend que perdura fins avui. Va ser conegut a Escandinàvia com All American Promenade en el segle XX i va continuar estenent-se per Europa amb el nom d'Aleman’s marsj. En la dècada de 1970 va ser ensenyat en un curs en la localitat francesa de Chapelle donis Bois. Els que allí van estudiar no van poder recordar-se del nom de la dansa i van començar a cridar-la Chapelloise. Va ser portat al País Basc en la dècada de 1990 per Patxi Pérez. Chapelloise en Gurea és el Txapeloaz, la mateixa dansa, el mateix nom, la grafia traduïda al basc.
Una conseqüència? Que els bascos hem ensenyat als estatunidencs una dansa d'Amèrica del Nord, en la qual es tracta d'una dansa basca i que mostra el nostre llegat cultural mil·lenari. A Euskal Herria tenim grans artistes ballant tango, capoeira o hip-hop, i si volíem demostrar que som moderns i cosmopolites podíem donar els seus cursos i demostracions a Washington. Però sospito que no ens han convidat a Amèrica a ensenyar-nos a caçar búfals i a fumar la pipa de la pau.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]