Al juny vas complir un any en el càrrec d'alcalde de Baztan. Fes-nos una valoració del mandat que hem fet fins ara.

Per a mi ha estat molt enriquidor. En el pla polític, EH Bildu va arribar a l'Ajuntament amb un programa polític per a defensar a la ciutadania, com ells volen. Som càrrecs electes del poble i som deutors del nostre entorn quotidià. Treballem les nostres relacions amb tots, han estat acords i desacords. Al juny de l'any passat vaig prendre possessió del càrrec i a l'agost vaig ser reprovat alcalde pel tema d'Aroztegia [complex urbanístic projectat en Lekaroz]. Els pressupostos d'enguany, per primera vegada a Baztan, no van ser aprovats en la primera volta, sí en la segona.

Per la subordinació de Geroa Bai en el projecte Aroztegia, s'ha posicionat de manera agressiva contra l'Ajuntament de Baztan, sumant-se a UPN i Auzolan, obstaculitzant l'activitat institucional de Baztan. No obstant això, hem pogut avançar en l'estratègic, ja que les idees que articulen Baztan, la seva aspiració col·lectiva i els seus valors, es corresponen amb el programa progressista i euskaldun que representem.

En el projecte Aroztegia esteu modelant amb Geroa Bai.

Sí. Per a començar, Geroa Bai argumenta la seva posició favorable perquè el projecte ja ve d'abans. No obstant això, els departaments d'Ordenació del Territori, Administració i Medi Ambient del Govern de Navarra van tenir l'oportunitat de paralitzar la Fusteria. En l'avantsala electoral, el govern d'activitat d'UPN va aprovar el PSIS (Pla sectorial municipal eficient), declarant-ho d'interès foral. Al juliol de l'any passat, la Junta General del Baztan va instar el Govern de Navarra a revisar el tema i a reconsiderar la seva decisió abans d'acudir als tribunals. El Govern va tenir l'oportunitat de paralitzar el PSIS amb aquesta pregunta. L'informe que va elaborar el Govern és insuficient. Evidentment, havia pres el PSIS i la decisió de seguir endavant amb el projecte. En 2008 l'empresa promotora ja va intentar impulsar el PSIS. Els tècnics de llavors li van dir al Govern que bastava amb una modificació estructural del pla municipal de Baztan i d'aquesta manera abordar el pla. GEROA Bai diu que ve d'abans, efectivament, però que havien de parar del Govern. Han d'acceptar això.

En què es troba actualment el procés?

L'Assemblea General ha obert una via contenciós-administrativa davant l'Audiència de Navarra, que està pendent de resolució. D'altra banda, la plataforma Sustrai ha obert una altra causa contra el PSIS i el Govern amb el grup “Què després de la fusteria?”. Mentrestant, s'ha aprovat el PSIS i s'ha limitat a dir que l'empresa promotora vol començar a treballar abans que acabi l'any. Al maig, unes 1.500 persones es van manifestar als carrers d'Elizondo en contra del projecte. Al juny es va realitzar una consulta popular a Baztan

sobre el model socioeconòmic, els ciutadans que van participar van votar majoritàriament en contra. En Lekaroz en 2008 es va realitzar la consulta, els i les lekaroztarras es van posar en contra, també l'Assemblea Local de Lekaroz. Acabaven de passar les festes i l'ambient estava tibant. La gent no està disposada a desesperar-se.

En aquest sentit, l'anomenat govern del canvi, format en solitud, no és un govern de coalició, sinó que en lloc de ser pioner, trenca amb el passat i aprofundeix en la democràcia per a la superació de conflictes, s'ha obstinat en aquest. Funciona com un antic règim, en lloc d'interrogar a la ciutadania, s'ha adherit al PSIS. Per què? M'agradaria saber-ho.

Et confirmo la pregunta. Per què?

Hi ha interessos ocults que es vinculen amb alguns dirigents de Geroa Bai. No parlo de suborn, sinó de tracte i coneixement. Em refereixo als que tenen criteri, als quals afecten en els llocs on es decideixen les coses, als quals decideixen en prendre la postura.

A Navarra es va produir el canvi de govern. Com ha afectat això a Baztan?

Més enllà d'alguns gestos simbòlics sobre Baztan, no he percebut molts canvis.Per descomptat, per exemple, criden al Govern i et reben en basc, hi ha una altra hospitalitat en termes lingüístics. D'altra banda, pocs canvis. Entenc que Geroa Bai va aconseguir un govern en mala situació econòmica, que requereix d'ajustos, que es reflecteixin en l'acció del govern, en les pràctiques reals i materials. També comprenc que la seva successió es va tornar verinosa i que el primer impuls es va veure condicionat per això. Si els premis ocults chubascan al voltant de 60 milions d'euros a l'any, hi ha problemes i incapacitats perquè el canvi es dugui a terme. Però la veritat és que el canvi ens ha portat molt poc. Per exemple, Manu Ayerdi [primer vicepresident del Govern i conseller de Desenvolupament Econòmic] fa referència a la recerca, la innovació i el desenvolupament. Si parlem de Baztan, la meva pregunta és: què és la requalificació del sòl? Un terme bastant antic per a ser innovació. La nostra visió pot ser que no sigui la més directa, perquè estem condicionats per la qüestió de Fusteria, però jo crec que hi ha falta de voluntat per al canvi.

Ha esmentat el programa polític d'EH Bildu. Quin és el model polític que voleu desenvolupar a Baztan?

En 2015, EH Bildu va establir el nord de Baztan de cara a 10-15 anys. El programa mostra la necessitat i el desig de desenvolupar diferents reptes des del punt de vista de l'economia local. L'estructura econòmica d'una zona rural és escassa, el 48% de les persones que treballen a Baztan estan afiliades a la Seguretat Social com a autònomes. En les zones industrials, a les ciutats, el percentatge és del 14%. Per tant, als pobles de Baztan hem de canviar la nostra mirada cap a l'ocupació. El més fàcil és interpretar la nostra comarca des dels mitjans de comunicació i les acadèmies i intentar influir en el nostre lloc: la seva principal mirada és la ciutadania i la indústria. Per contra, la situació ens exigeix una readaptació permanent. L'economia de Baztan l'hem de construir els agents col·lectius, que és molt dispersa. Amb la creació d'aquests agents econòmics col·lectius, ens agradaria veure una estructura que les ha unificat per a 2017. Per exemple, en un principi creem la iniciativa Baztango zaporeak amb els transformadors locals, impulsant la producció de camp petit. El primer any hem guanyat lideratge i credibilitat.

D'altra banda, és un pilar sociocultural d'acord amb això: el concepte de poble educador el comencem a treballar en tot Euskal Herria, també a Baztan. Nosaltres hem batejat aquest concepte des de Kerizu Bera i estem desenvolupant diversos projectes en aquesta direcció.

Vostè ha dit: “Podem apostar per la sostenibilitat o seguir amb un model econòmic esgotat”. En què consisteix el model de Baztan, mirant-lo a fons?

Som 7.848 persones, la taxa d'atur se situa entorn del 10%. Molts s'empren a si mateixos com a autònoms. Com en tots els llocs, estem vivint una crisi social ecològica i no sabem a on anirà. Dins d'aquest context confús, la nostra societat i comunitat és petita, aquesta és el senyal d'identitat del model. Tenim les capacitats que tenim, el desenvolupament local és interessant, però necessitem estructures locals i reformes profundes, canvis estructurals sòlids.

Els agricultors i agricultores de Baztan representen el 7% de la població total. No és una zona rural, és una zona rural. Què és el medi rural? Ningú defineix el que és. Es parla de política de desenvolupament rural. Què és? Ningú és capaç d'explicar-ho. Necessitem estudis seriosos de la política rural per a assegurar fidelment els objectius. Què hi ha quan queda una zona rural no agrícola? Moltes dificultats. Qui realitzarà la gestió del sòl i del medi ambient? Baztan és el major territori municipal del País Basc. El paisatge el gestiona un 7%, taxa d'activitat que ja és marginal. El 10% són empreses o treballadors de la construcció. La majoria dels casos es produeixen fora de la Vall de Baztan. 22% de la indústria, moltes d'elles en Cinc Viles i a la comarca de Pamplona. El sector serveis, per part seva, se situa en el 65-67%: cura de persones majors, comerços, empleats públics i turisme. Avui dia el turisme és enaltit. Però què és el turisme? A Baztan hem rebut 10.000 visitants enguany. Cada vegada venen més, però és un ús de temporada, precari, d'aquí viu poca gent. A més, alguns d'aquests turistes compren un habitatge, no la destinen al lloguer, i creen greus problemes en l'àmbit de l'habitatge.

La iniciativa Alternatiben Herria és el camí per a canviar el sistema. Vostè és partidari d'això. Es pot aplicar a Baztan?

És difícil de precisar. Per a començar, l'alternativa social, política i econòmica de la societat ha de treballar-se pensant més en la persona, la matèria primera som les persones, hem de començar per les nostres necessitats. Però, com farem viable si l'imaginari de joves rurals està colonitzat per la ciutat. A Baztan s'ha tornat a intensificar la dialèctica entre la ciutat i el poble que es va donar en el segle XX, i hem de renovar aquest debat. És a dir, en referència al programa europeu Erasmus, el lema “aprendre a viure aquí fora” és el que embenin els poderosos mitjans de comunicació. Si el model de vida es desenvolupa a través de la idea de consum, si l'aspiració és una idea de consum creixent, amb l'objectiu de créixer socialment, doncs, ens trobem amb els recursos que utilitza el capitalisme per a integrar a les persones i evitar els conflictes socials. Els límits del problema ecològic apareixen visiblement.

Parlar de sostenibilitat. Com està el concepte avui dia, des del teu punt de vista?

Perquè moltes vegades es tracta d'una conversa. Hem d'omplir de contingut la paraula. Ho faig amb tot el respecte, si la sostenibilitat és per a ser funcionari, tenir una caravana de cotxes per a anar a algun lloc el cap de setmana, estem malament. Si estem en aquests paràmetres, això significa que estem parlant de les nostres aspiracions personals, que estem entrant en una zona no col·lectiva.

Per contra, la sostenibilitat és cultura revolucionària i econòmica? Sí, però plantejat així, per a alguns no és viable, no té reconeixement entre la ciutadania. En aquest sentit, la proposta pot quedar totalment reaccionària. Immediatament s'imposa aquest lema:els immigrants ens lleven el treball. S'està alimentant l'essència del feixisme, la competència social creix constantment. Fins i tot sabent que el model vigent està esgotat, si no som capaços d'articular un mínim discurs, la qual cosa la gent pot admetre en mínims, és difícil canviar el model. El nou model de desenvolupament ha d'abordar altres conceptes profunds i transformadors.