Emanaldia: Zoo taldearen kontzertua.
Udan, Baxenabarreko borda batean.
El grup Zoo ha publicat enguany el seu primer disc. Fins ara, hem vist als tres músics del grup amb altres formacions (Izate, M.A.K, 466…).
Per a donar principi al concert, gràcies a l'ajuda d'alguns periodistes, el públic ha anomenat a la sala de concerts, convidant a entrar al ramat. Després d'una petita presentació de l'univers del grup, ens han donat la cançó Makaka.
Mescla en bateria entre Bixente, esquirol i un animal del desert; saltant d'una timbala baixa a una caixa, però amb uns ritmes pesats i pesats.
En el baix, Peio, l'os polar ostra; el tipus està ple d'energia i a vegades aixeca el cap del baix per a dirigir-se als seus companys de bestiar.
Les fosques harmonies de l'element de percussió cru i baix creen un ambient bastant trivial (no m'agrada la paraula “tribal”, però només l'he trobat…). Una marxa salvatge dels elefants!
En la veu, Jon, meitat cocodril, meitat marcit. Rapea sobretot, estenent-se fins a l'escena pública.
Fa molt temps que no hem vist gens semblant. El fet de no tenir guitarra no crea escassetat, sinó que aguditza justament l'atenció als esdeveniments. L'error de la guitarra posa a la llum la informació musical de la banda. Les harmonies portades en el baix són suficients per a crear un univers concret i singular. A més, el buit deixat per la guitarra deixa espai a la bateria i a les veus.
Tots els membres del grup canten a crits: Vol d'una banda d'ànecs!
En el concert hem escoltat les cançons del disc: Totals, Axeria, Cucs i altres...
També han fet una versió del grup dut (com la majoria dels grups de concerts que he vist aquest estiu! ). Els membres del grup de zoo ens han donat la cançó Aizkorak zorroztu. Una versió que ha passat bastant naturalment entre les seves cançons, com un senglar arraulit en la tropa de porcs.
La venjança dels animals acaba amb el cant. Comença amb escombres en la bateria i en el baix amb una bonica melodia. Mitja cançó, meitat història, la cançó comença amb lentitud, en el camí de reunir cada vegada més forces, com una mossegada de joncs d'un lleopard.
La cançó que perseguia l'antílop ha estat objecte d'una final violenta i profunda.
Vaig mirar amb gran plaer (soc i em va semblar una mica llarga).
Zoo fa una música justa i crua i es defensa amb destresa sobre l'escena. Fins ara hem tingut poques oportunitats de veure'ls, però estigueu atents als pròxims concerts… les gàbies estan obertes!
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.
------------------------------------------------------
La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]
Xabier Badiola
Gaztelupeko Hotsak, 2023
-------------------------------------------------
Vegem. La “música actual” es diu música a tot allò que tingui una caixa de ritmes electrònica, i, clar, així no es pot. En aquestes línies hem intentat demostrar que les... [+]