Veient la història, com s'ha conservat la cultura tan ràpidament als voltants de l'Amazones?

Primer va ser la conquesta i després l'evangelització va colpejar amb força als pobles indígenes, imposant un déu cristià. Molts cacics van morir defensant el pensament indígena, però els ancians van transmetre a l'ombra els nostres costums als nens i els nens van transmetre els seus costums als seus fills. Molts pobles es van anar a viure al bosc per a fer front a la invasió, i molts d'ells encara romanen atrapats en la selva, que no coneixen el riu (Amazones). Molts altres van tornar a la riba del riu i van continuar amb la transmissió. Després van venir els explotadors de cautxú, l'explotació de la fusta, el trànsit de pells... els empresaris que venien de fora rebien als indígenes com a súbdits o els mataven d'una altra manera. Els portaven a les ciutats i allí perdien la seva cultura. Després va ser l'època de la coca. Gent que no era colombiana, gringos o d'una altra manera de pensar, també es va barrejar amb ells. Gràcies als vells s'ha mantingut la nostra cultura i és la meva responsabilitat continuar mantenint. En el nostre no s'ha escrit res, però en el Minga (auzolan) els ancians donaven lliçons.

Tots els habitants de Sant Martí parlen la llengua Tikuna. Això és conseqüència de la lluita?

Així és. Però està lluny del riu Sant Martí (Amazones) i no han perdut la seva cultura, com en altres parts. Les comunitats de Mocagua, Saragossa, Macedònia (altres comunitats de la mateixa comarca) han tingut un major contacte amb l'exterior degut a la proximitat del riu. Els nostres professors han tingut molta influència, són de la comunitat i parlen l'idioma. Els pares també saben i transmeten l'idioma. Només un alumne de la ciutat aprèn el que mana el govern, en el nostre cas és doble, el nostre i l'un altre això és un avantatge! Per a entendre, mantenir i transmetre el nostre medi ambient, és imprescindible desenvolupar un ensenyament propi. Però l'altre també és important, per exemple, per a portar les idees al paper, això ens ho dona l'acadèmia. Internet també ens ha arribat de sobte, fa uns 10 anys. Aquesta eina també és important per a desenvolupar el nostre coneixement, ja que en Google pots buscar, llegir i aprendre qualsevol cosa.

Les relacions amb el Govern són sempre de confrontació?

Abans hi havia una gran lluita. En governs anteriors, com el d'Alvaro Uribe, l'única manera de desenvolupar Colòmbia era acabar amb les minories per a vèncer els pensaments únics. Aquest Govern ens ha marcat molt, l'educació imposada, l'evangelització imposada, i sempre com ells volien, com l'indígena volia. En els 8 anys que ha durat el seu govern hem dut a terme la lluita per desenvolupar el nostre model.

Avui dia hem guanyat molts drets, lluitant i debatent. Avui dia es parla de jurisdicció indígena pròpia. Un exemple aquí, en la comunitat de Sant Martí d'Amacayacu: el poble aplica la justícia ambiental, també la justícia penal. El Govern no pot entrar si no hi ha concertació: les autoritats indígenes i les de l'Estat es posen sobre la taula per a citar un cas. En alguns casos de delictes (robatori, violència en el si de la família) duem a terme una reflexió. És impossible que els governs entenguin la nostra visió. Suposem el cas d'un home que colpeja a una dona. Es tracta d'un delicte greu per a tots, però veiem que no es pot fer res amb ell. La justícia ordinària ho fica en la presó, on es reuneix amb delinqüents i surt d'allí. El que es busca és castigar, però també resocialitzar, perquè es converteixi en una bona persona. Aquí el cap té el poder, però el major poder és el de l'assemblea popular, la dels habitants.

La comunitat de Sant Martí està situada al Parc Nacional Amacayacu. Això pot provocar més conflicte?

Els Parcs Nacionals es van crear al voltant de la dècada de 1950, des d'allí, des de la capital. Ho van crear com si aquí no hi hagués cap habitant. Per a l'indígena no hi havia fronteres, no hi havia l'Equador, el Brasil, el Perú o Colòmbia. Amb independència dels indígenes que es van dibuixar les fronteres dels pobles, per això estem els Tikunak al Perú, Colòmbia o el Brasil. Jo soc aquí, el meu pare al Brasil, i el meu germà és a la frontera del Perú. Els pobles indígenes van quedar tancats, perquè es va fer una organització territorial com si no fóssim aquí. El Parc Nacional es va construir en dues comunitats, Sant Martí i Palmeres. Som els indígenes els que veritablement protegim la regió de l'Amazones, però els recursos no ens arriben a nosaltres, però sí a les ONG i als Parcs Nacionals. Per això hi ha conflicte i sabem que seguirà, més que un tema mediambiental, perquè això és polític. Per a qui el Parc Nacional protegeix els recursos? Cal protegir l'Amazones per al món.

Quines són les necessitats urgents per als pobles indígenes?

En aquesta regió de l'Amazones, la prioritat és la territorialitat. Si l'indígena vol aplicar els sistemes, ja sigui en educació, salut, justícia o governança, necessita un territori per a això. No puc tenir una família si no tinc una casa. A poc a poc, el Govern està retallant territoris indígenes, segons la seva concepció, perquè són estèrils i volen dedicar-se a la producció. En dir això, sembla que l'indígena no treballa; no treballa a gran escala, però sí per a respondre a les seves necessitats. Volem el nostre territori, sense actors nacionals i internacionals (empreses, multinacionals). Volem recuperar el nostre territori per a connectar amb Amalur, per a connectar amb l'esperit de la selva i de l'aigua. Tot això no és a les nostres mans de moment, està en mans del Parc Nacional, entre altres coses.

Poden influir aquí les negociacions entre les FARC i el Govern?

Parlen de la reforma agrària i ens agradaria saber com quedaran dividits els territoris. El mapa polític canviarà, però com serà? En les negociacions va haver-hi un grup d'indígenes, però l'indígena sense terra ja no és indígena, per la qual cosa es veurà com es desenvolupa.