Innocents
Diuen que els periodistes estan preocupats per la presumpció d'innocència. Quan en uns altres temps les detencions i les batudes eren el pa de cada dia, els periodistes no vam tenir molta preocupació a l'hora de muntar les imatges. Per contra, en un moment en el qual a penes es disposava d'informació judicial, la televisió emetia deu sentències per cada mil detinguts i en cadascun dels acomiadaments es detenien altres onze. Les cares dels detinguts es podien llegir en els seus clars rostres, amb el nom i els cognoms per escrit. Tancada com de costum, com si fos la culpa de tot.
Llavors, el càstig sense judici ens va portar inexorablement a reclamar el dret d'un judici just. Avui, la justícia institucional ha devorat tots els àmbits. Tot s'ha convertit en un veredicte, en una matèria primera rendible per al judici. I com en tots els pèndols, en moltes professions s'ha demanat la regulació de l'activitat laboral, per a denunciar de seguida l'abús de la regulació i la falta de llibertat. Acoquinats per la por de ser acusat o jutjat, els metges s'espanten de curar, les mestres i els mestres d'escola de nens. Periodisme.
Per sobre de la responsabilitat moral ha prevalgut la responsabilitat penal. D'aquí segurament la preocupació gairebé obsessiva dels periodistes per la presumpció d'innocència. Als becaris d'un mitjà de comunicació els va dir un veterà redactor: “Vostès mai diuen que això o allò ha passat. Posa-ho tot en la boca d'un altre, digui que això o allò han dit que ha passat això o l'altre”. El periodista entenia malament que s'haguessin d'admetre les fonts en la informació. El periodista es va oblidar que el periodisme exigeix un testimoniatge i un compromís amb la pròpia època. Periodisme del llenguatge oral: Urlia diu, Sandia afegeix, Berendia respon...
No... ningú ha fet res. “Jo no he estat”, “jo no he fet”, “jo no sé”, “jo no he vist res”. No es tracta de caçar bruixes, però cadascun ha de portar el seu bastó.Ha arribat el moment de mirar a les obligacions quan xoquen
drets (intimitat, privatització, reputació, presumpció d'innocència, informació transparent...). O les obligacions no xoquen? És sabut que els mitjans de comunicació han dut a terme judicis paral·lels, que les condemnes mediàtiques són senzilles.
De qui és la culpa de l'escenari d'incertesa que acaben d'atreure les eleccions? Dels electors, dels candidats, del sistema? De qui és la culpa del terratrèmol d'Itàlia? Els sismòlegs, els polítics, els constructors? És un terratrèmol presumpte si es tracta d'un atac? Podrien eleccions? Si en el periodisme la presumpció d'innocència fa que tot sigui “suposat” i “possible”, ha arribat el moment de recordar que les suposicions són mig corruptes. I el sentit periodístic, el compromís i l'honestedat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]